tag:blogger.com,1999:blog-2165317335308461732024-03-13T06:57:35.355+01:00Universitaties BíbliaCentre Edith Steinhttp://www.blogger.com/profile/04947720440263431368noreply@blogger.comBlogger79125tag:blogger.com,1999:blog-216531733530846173.post-89068148805065999002018-08-17T10:36:00.000+02:002018-08-17T10:36:13.165+02:00<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><span style="background-color: white; color: #1d2129;">Ja ha passat un any i quantes ferides encara obertes.</span><br style="background-color: white; color: #1d2129;" /><span style="background-color: white; color: #1d2129;">Pregem!</span></span><br />
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px;"><br /></span>
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-8G9O7s-dOUqLpAqFlTJ3VpKuqQJXb0I6U28ZH3hQiG7FPEQUg33vnhWRrLN7Vm8bXDH1VygnXbagCW3CV4fTSg_oqZobzFmtKngt9eP3U73F1WZC6DvUGzwGvkIXQ2M5DaUhIvUA54w/s1600/Barcelonaluto.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="715" data-original-width="720" height="317" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-8G9O7s-dOUqLpAqFlTJ3VpKuqQJXb0I6U28ZH3hQiG7FPEQUg33vnhWRrLN7Vm8bXDH1VygnXbagCW3CV4fTSg_oqZobzFmtKngt9eP3U73F1WZC6DvUGzwGvkIXQ2M5DaUhIvUA54w/s320/Barcelonaluto.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px;"><br /></span>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/01600026837539825520noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-216531733530846173.post-90914532615552532742018-05-02T17:30:00.000+02:002018-05-02T17:30:23.129+02:00Presentació del llibre: «Interioridad y espiritualidad»<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ9bJAXxzL-yfY5xrQyJzhGvkcOu7C55ByLrYk1QVIJxamJdtDxeNfd6aVCbU1tROVLE-k-uHk2s3PjtjF3cbPEOwcozeP0CV03qoa7Hc3q2TNAtLEyLI2YttlqD0oXfQnmemuenAP9bY/s1600/InterioridadYEspiritualidad.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="667" data-original-width="1600" height="166" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ9bJAXxzL-yfY5xrQyJzhGvkcOu7C55ByLrYk1QVIJxamJdtDxeNfd6aVCbU1tROVLE-k-uHk2s3PjtjF3cbPEOwcozeP0CV03qoa7Hc3q2TNAtLEyLI2YttlqD0oXfQnmemuenAP9bY/s400/InterioridadYEspiritualidad.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/01600026837539825520noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-216531733530846173.post-14012352664287050642018-01-31T18:29:00.000+01:002018-01-31T18:31:32.886+01:00La Història de la Salvació a través dels personatges bíblics<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijPZTjMN8H_kW-iTKrMcFBAxzN6a3uUgzKCSnJJq-jOKRBvd6MrRSnR4dinhC-q9eX9-puf2XP6kjUNgw5C2F2vwBb1QmX2AIzNUK1QFHhYe_yh9Cvlwox-nWonMZE1uB4zZlBPKl5UqM/s1600/HistoriaSalvaci%25C3%25B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="591" data-original-width="1181" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijPZTjMN8H_kW-iTKrMcFBAxzN6a3uUgzKCSnJJq-jOKRBvd6MrRSnR4dinhC-q9eX9-puf2XP6kjUNgw5C2F2vwBb1QmX2AIzNUK1QFHhYe_yh9Cvlwox-nWonMZE1uB4zZlBPKl5UqM/s400/HistoriaSalvaci%25C3%25B3.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;">El proper dimecres, dia 7 de febrer, a les 19.00 h, tindrà
lloc al <b>Museu Bíblic Tarraconense</b> la presentació del col·leccionable complet de
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-size: x-large;">La Història de la Salvació a través dels personatges bíblics</span></b><span style="font-size: large;">,
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;">realitzat per prestigiosos biblistes de l’<b>Associació Bíblica
de Catalunya</b>. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;">La publicació serà presentada per la vicepresidenta de
l’ABCat, Ma. Esperança Amill Rocamora. L’acte serà presidit pel nostre
arquebisbe Mons. Jaume Pujol Balcells.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;">Si no vau tenir l’oportunitat de fer-vos el col·leccionable,
es podrà adquirir, ja enquadernat, al preu de 10 euros, només aquest dia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;">Serà un acte obert a tothom, però especialment adreçat a
professorat i catequistes donat que durant l’acte es presentaran els tallers
pedagògics del Museu Bíblic a càrrec de Míriam Ramon Mas.</span></div>
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/01600026837539825520noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-216531733530846173.post-8618689890530954722016-10-23T18:34:00.002+02:002016-10-23T18:34:22.750+02:00Primeres comunitats cristianes<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c6/Good_shepherd_01_small.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="310" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c6/Good_shepherd_01_small.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Les primeres
comunitats de seguidors de Jesús acostumen a situar-les cronològicament entre els
anys 30-70 de la nostra era, desprès de la mort i resurrecció de Jesús fins a
la destrucció del Temple de Jerusalem. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Sabem que hi
havia comunitats a Palestina i a la diàspora. A Palestina, tant a Galilea com a
Judea, coneixem la seva vida per testimonis indirectes: els Fets dels Apòstols,
una mica per les cartes paulines i en algunes tradicions dels Evangelis. Els
testimonis de les comunitats fora de Palestina, la major font d'informació la
trobem en les cartes indiscutibles de Pau.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"> <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 18.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><span lang="CA">·<span style="font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span dir="LTR"><b><span lang="CA">Frescor de les primeres
comunitats<o:p></o:p></span></b></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">- Eren comunitats
que se sentien guiades per l'Esperit Sant.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><i><span lang="CA">Quan us posin a les seves mans
no us preocupeu del que haureu de dir: en aquell moment digueu allò que us
sigui inspirat, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó l'Esperit Sant</span></i><span lang="CA"> (Mc 13,11).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><i><span lang="CA">L'Esperit Sant us ensenyarà
en aquell moment el que haureu de dir</span></i><span lang="CA"> (Lc 12,12).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><i><span lang="CA">Ell els tornà a dir: «Pau a
vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.»
Llavors va alenar damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant»</span></i><span lang="CA"> (Jn 20,21-22).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><i><span lang="CA">Però vosaltres, quan
l'Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis
meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l'extrem de la terra</span></i><span lang="CA"> (Ac 1,8).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><i><span lang="CA">Els creients d'origen jueu
que havien vingut amb Pere van quedar molt sorpresos en veure que el do de
l'Esperit Sant era abocat fins i tot sobre els pagans</span></i><span lang="CA"> (Ac 10,45).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">L’acció de
l’Esperit marcava la vida de les seves comunitats, era la seva força, se
sentien enviades per Ell.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">- Amb un gran
impuls missioner i evangelitzador.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">El text de Ac
1,8, mencionat anteriorment, ens serveix d'exemple: «Rebreu una força que us
farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l'extrem de
la terra» (Ac 1,8 ).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Les primeres
comunitats van portar la Bona Nova de Jesús fins als confins del món conegut. I
no només Pau. De fet, Pau en les seves cartes sempre parla de col·laboradors i
col·laboradores que l'acompanyen en la seva tasca evangelitzadora (cf. Rom
16,1-16).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><i><span lang="CA">Aquell dia (després del
martiri d'Esteban) va començar una gran persecució contra l'església de
Jerusalem, i tots, fora dels apòstols, es dispersaren pels territoris de Judea
i Samaria. Uns homes piadosos enterraren Esteve i van fer un gran dol per ell [...]
Els qui s'havien dispersat van anar pertot arreu anunciant la bona nova de la
Paraula</span></i><span lang="CA"> (Ac 8,1-2.4).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">La primera
persecució contra els creients de parla grega serveix per a expandir l’Evangeli
pertot arreu, mentre anaven amunt i avall.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">- Amb una
perspectiva integradora, inclusiva, on els pagans passaven a formar part de la
comunitat, en situació d'igualtat amb els creients provinents del judaisme.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><i><span lang="CA">Els creients d'origen jueu
que havien vingut amb Pere van quedar molt sorpresos en veure que el do de
l'Esperit Sant era abocat fins i tot sobre els pagans</span></i><span lang="CA"> (Ac 10,45).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><i><span lang="CA">Llavors Pau i Bernabé els
respongueren amb valentia: «Era a vosaltres que calia anunciar en primer lloc
la paraula de Déu; però com que la rebutgeu i no us considereu dignes de la
vida eterna, ara ens adreçarem als pagans. Així ens ho ha manat el Senyor: Jo t'he fet llum de les nacions perquè
portis la salvació fins a l'extrem de la terra.»</span></i><span lang="CA"> (Ac 13,46-47).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Els no-jueus van
rebre la Bona Noticia de Jesús i alguns predicadors itinerants es dedicaran
prioritàriament a aquest col·lectiu. Pau es convertirà, serà conegut com
l’apòstol dels gentils.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 18.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><span lang="CA">·<span style="font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span dir="LTR"><b><span lang="CA">¿Comunitats ideals?<o:p></o:p></span></b></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">És fàcil
imaginar-nos les primeres comunitats d'una manera ideal, fins i tot idíl·lica.
I fins i tot hi ha una certa tendència a buscar identificar-se amb aquestes
comunitats, a voler «tornar» a viure com ells, a recuperar la utopia dels
primers temps. Alguns dels textos del llibre dels Fets dels Apòstols sembla que
apunten en aquesta direcció.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<i><span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Tots els creients vivien
units i tot ho tenien al servei de tots;
venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda
segons les necessitats de cadascú. <o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<i><span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Cada dia eren constants a
assistir unànimement al culte del temple. A casa, partien el pa i prenien junts
el seu aliment amb joia i senzillesa de cor. <o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><i><span lang="CA">Lloaven Déu i eren ben
vistos de tot el poble. I cada dia el Senyor afegia a la comunitat els qui
acollien la salvació</span></i><span lang="CA"> (Ac
2,44-47).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<i><span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">La multitud dels creients
tenia un sol cor i una sola ànima, i cap d'ells no considerava com a propis els
béns que posseïa, sinó que tot estava al servei de tots. <o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<i><span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Amb gran poder els apòstols
donaven testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, i la gràcia abundosa
de Déu actuava en ells. <o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><i><span lang="CA">Ningú d'entre ells no vivia
en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o de cases les
venien, portaven el producte de la venda,i el dipositaven als peus dels
apòstols. Després era distribuït segons les necessitats de cadascú</span></i><span lang="CA"> (Ac 4,32-35).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Si ens quedem amb
aquestes descripcions podríem pensar que tot era perfecte. Però, serà el mateix
Lluc el que desdibuixarà aquest retrat modèlic: un matrimoni, Ananies i Safira,
intentaran enganyar a la comunitat i l'Esperit Sant en el tema del compartir
tot (Ac 5,1-11); hi ha divisions entre els grups hebreu i hel·lenista, en la
comunitat, per la qüestió de l'atenció insuficient a les vídues hel·lenistes
(Ac 6,1); etc.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Aquestes
comunitats tenien el frescor dels inicis, portaven una existència comunitària
envejable, però la imperfecció és innata a la naturalesa humana i social., i
també arriba a elles. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 18.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><span lang="CA">·<span style="font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span dir="LTR"><b><span lang="CA">Imperfeccions comunitàries<o:p></o:p></span></b></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">La insistència de
l'evangeli del Mateu en el tema del perdó i de no abandonar al germà extraviat,
al «discurs eclesiàstic» (Mt 18): «el vostre Pare del cel no vol que es perdi
ni un d'aquests petits» (Mt 18, 14); són indicatius de certes mancances
comunitàries.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Els defectes que
assenyala Pau en les seves cartes a les diverses comunitats, també són mostra
de que tot no era tan perfecte:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><i><span lang="CA">Perquè la gent de Cloe m'han
fet saber, germans meus, que hi ha desavinences entre vosaltres. Vull dir que
uns afirmen: «Jo sóc de Pau»; altres: «Doncs jo, d’Apol·lo»; altres: «Jo, de Cefes»;
altres: «Jo, de Crist.»</span></i><span lang="CA"> (1Co
1,11-12).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><i><span lang="CA">Gàlates insensats! Qui us ha
pogut fascinar, després que jo us havia posat davant els ulls la figura de
Jesucrist clavat en creu?</span></i><span lang="CA"> </span><span lang="CA">(Gal
3,1).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<i><span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Fins ara corríeu bé! ¿Qui us
ha barrat el pas i us ha desviat de la veritat? <o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<i><span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Ara ja no us atreu aquell
qui us crida! Una mica de llevat fa
pujar tota la pasta.<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><i><span lang="CA">Us tenim tota la confiança
en el Senyor: ell farà que no penseu d'una altra manera. Però aquell qui us
pertorba, sigui qui sigui, haurà de carregar-se la condemna eterna</span></i><span lang="CA"> (Gal 5,7-10).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><i><span lang="CA">És cert que alguns proclamen
el Crist per enveja i per rivalitat, però altres ho fan amb una intenció recta.
Aquests anuncien el Crist moguts per l'amor que em tenen, sabent que em trobo
així per a defensar l'evangeli. Els altres, en canvi, anuncien el Crist enduts
només per la gelosia, amb segones intencions, i pensen que així fan més
feixugues les meves cadenes</span></i><span lang="CA"> (Fl 1,15-17).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<i><span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">De fet, quan érem entre
vosaltres us repetíem aquesta norma: «Qui no vulgui treballar, que no mengi.» <o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><i><span lang="CA">És que sentim a dir que
alguns de vosaltres viuen desvagats, sense treballar i ficant-se on no els
demanen. A tots aquests, els manem i els recomanem en nom de Jesucrist, el
Senyor, que treballin en pau per guanyar-se el pa que mengen</span></i><span lang="CA"> (2Te 3,10-12).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Divisions, gelosies,
traïcions, rivalitats, mandra, aprofitats de la bondat dels altres, etc. Sembla
que parli de les nostres comunitats, però no, s’està referint a les primeres comunitats
de seguidors de Jesús. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 18.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><span lang="CA">·<span style="font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span dir="LTR"><b><span lang="CA">Conclusions<o:p></o:p></span></b></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Les primeres
comunitats de seguidors de Jesús van gaudir de virtuts i valors similars als de
les nostres comunitats actuals i patir defectes i limitacions similars als
nostres.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">D'elles hem
d'aprendre la seva espiritualitat, la seva empenta missionera i evangelitzadora,
el seu profund sentit de comunitat, de compartir i, també, com no, a no caure
en els defectes que els van caracteritzar i que en moltes ocasions també són
els nostres: divisions, enveges , rivalitats, abandonament de l'autèntic
missatge per succedanis, etc.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">La Bona Nova de
Jesús va entusiasmar a aquella primera Església i ha de seguir entusiasmant als
cristians i cristianes del segle XXI.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Javier Velasco-Arias</span></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">(Publicat a <i>Creure i Saber</i> 6 [2016], 16-19)</span></span></div>
<div class="MsoBodyText">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
Centre Edith Steinhttp://www.blogger.com/profile/04947720440263431368noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-216531733530846173.post-28917424503911888272016-05-08T10:00:00.000+02:002016-05-08T10:00:12.969+02:00Seven & nine<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQl0r5mSrV2O55cG9qyNh09E4AccWxtxxfu8scPuVw-0-PkxDhmD2SPzp838KAumrlOaqccmuenViqTFf9LXEoNg4jg1Uqsl6pmkGYAZDWAS-p29zUdSF8Suo22ScB6zhos7ZOuoDoif09/s320/seven+and+nine.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="176" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQl0r5mSrV2O55cG9qyNh09E4AccWxtxxfu8scPuVw-0-PkxDhmD2SPzp838KAumrlOaqccmuenViqTFf9LXEoNg4jg1Uqsl6pmkGYAZDWAS-p29zUdSF8Suo22ScB6zhos7ZOuoDoif09/s320/seven+and+nine.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Si haguéssim optat per triar com a títol de l'article només «Seven», segur que a molts els recordaria la pel·lícula de suspens, estrenada als EUA el 1995 i dirigida per David Fincher, més coneguda comercialment per «Se7en», i reposada últimament per alguna cadena de televisió: dos detectius, protagonitzats pels actors Morgan Freeman i Brad Pitt, investiguen una sèrie d'assassinats relacionats amb els set pecats capitals.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">El número set és molt freqüent tant en la Bíblia com en la Teologia: set són els dies de la Creació, set els dons de l'Esperit Sant, set els sagraments, set els pecats capitals, set les virtuts (3 teologals + 4 cardinals) i un llarg etcètera. I és que la xifra set indica plenitud en la numerologia bíblica.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Dins d'aquesta dinàmica, tractarem els anomenats set dons de l'Esperit Sant, però, també, el fruit de l'Esperit que pren forma enneagonal: <i>Seven & nine</i>. Partirem de dos textos, un de l'Antic i un altre del Nou Testament.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "wingdings"; font-size: 14.85px; line-height: 25.2px; text-indent: -24px;"><span style="font-size: medium;">§</span></span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: inherit; font-size: medium;"><span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><b>Els set dons de l'Esperit Sant</b></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Si llegim el text del llibre d'Isaïes que trobem a les nostres Bíblies ens trobarem que no ens surten els comptes, que en el llibre profètic apareixen sis i no set dons atribuïts a l'Esperit del Senyor.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;"><i>Un rebrot naixerà de la soca de Jessè, brotarà un plançó de les seves arrels. L'Esperit del Senyor reposarà damunt d'ell: esperit de saviesa i d'enteniment, esperit de consell i de fortalesa, esperit de coneixement i de reverència pel Senyor</i> (Is 11,1-2).</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">En canvi, el Catecisme de l'Església Catòlica esmenta set dons:</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;"><i>Els set dons de l'Esperit Sant són: saviesa, intel·ligència, consell, fortalesa, ciència, pietat i temor de Déu. Pertanyen en plenitud al Crist, Fill de David (cf. Is 11,1-2). Completen i porten a la seva perfecció les virtuts de qui els reben. Fan els fidels dòcils per obeir amb promptitud a les inspiracions divines</i>. (CEC 1831).</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">La tradició que els dons de l'Esperit són set ens ve d'algunes versions gregues i llatines antigues que afegien el do de la pietat als sis que trobem a la Bíblia hebrea. I, a més, curiosament el «temor reverencial» del text hebreu és traduït per «pietat» (εὐσεβείας) en la versió grega dels LXX.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">El «rebrot de la soca de Jesè», de què parla el text profètic, és llegit habitualment des d'una perspectiva messiànica. En aquest personatge futur convergiran els dons de l'Esperit de Déu, dons concedits parcialment a alguns dels patriarques, però que en ell confluiran: </span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;"><i>Gràcies a la plenitud de l'Esperit, el nou personatge condensarà en si mateix les qualitats dels personatges més importants de l’Antic Testament. Posseirà la saviesa i la intel·ligència de Salomó, la fortalesa i el consell de David, la reverència i el coneixement de Déu que són propis de Moisès. Una intervenció divina extraordinària i una col·laboració humana activa iniciaran una època de justícia i de pau.</i></span><br />
<span style="font-size: large;">(Benito MARCONCINI, <i>Guía espiritual del Antiguo Testamento. El libro de Isaías 1-39</i>, Madrid 2000, p. 31).</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Aquesta lectura que és aplicada al Messies, en el cristianisme a Jesús de Natzaret, és extensible a tota la comunitat creient. Tota ella pot, unida a Jesús, per la força de l'Esperit Sant, participar d'aquests dons. Dons que ja són presents en l'Antic Testament, però que en el Nou apareixen amb un dinamisme imparable.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "wingdings"; font-size: 14.85px; line-height: 25.2px; text-indent: -24px;"><span style="font-size: medium;">§</span></span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: inherit; font-size: medium;"><span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><b>El fruit de l'Esperit</b></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Si la qüestió del nombre de dons de l'Esperit presentava un cert conflicte: petit, intranscendent; en el fruit de l'Esperit la dificultat és una mica més gran, encara que no insalvable.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">El text bíblic en qüestió és de Pau i contraposa el fruit de l'Esperit a les obres de la carn, enumerades anteriorment (cf. Gal 5,19-21).</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;"><i>El fruit de l'Esperit és aquest: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d'un mateix. La Llei no és contrària a res d'això.</i> (Gal 5,22-23).</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">D'altra banda, llegim al Catecisme de l'Església Catòlica una tradició de dotze fruits diferents.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;"><i>Els fruits de l'Esperit són perfeccions que forma en nosaltres l'Esperit Sant com a primícies de la glòria eterna. La tradició de l'Església enumera dotze: «caritat, goig, pau, paciència, longanimitat, bondat, benignitat, mansuetud, fidelitat, modèstia, continència, castedat» (Gal 5,22-23, vg.)</i>. (CEC 1832).</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Alguns testimonis textuals, sobretot de diversos Pares de l'Església, inclouen la llista àmplia de dotze fruits, de la qual es fa ressò el Catecisme; i que no són més que explanació dels nou que trobem en el text bíblic citat. Una cosa similar passa amb l'ús del plural (καρποὶ) i no el singular (καρπός), que és l'opció més adequada, des de la crítica textual.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">El multiforme fruit de l'Esperit supera amb escreix les obres de la carn, més encara, contra ell no hi ha llei, no hi ha norma que valgui. Obre una nova perspectiva: la de l'Esperit de Déu. Una Bona notícia, un món nou, una realitat renovada ... És possible que l'ésser humà visqui estimant, joiós, en pau, etc. El bé és la realitat de Déu, de l'Esperit, i el mal no té força suficient contra ell: ha estat derrotat.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Vivim en el temps de l'Esperit i això és una Bona notícia: la millor notícia possible.</span><br />
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div>
<b><span style="font-size: large;">Javier Velasco-Arias</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<span style="background-color: #fff3db; color: #29303b; font-family: "georgia" , "times new roman" , sans-serif; font-size: medium;">(Publicat a la revista digital: </span><i style="background-color: #fff3db; color: #29303b; font-family: Georgia, 'Times New Roman', sans-serif; font-size: large;">Creure i Saber</i><span style="background-color: #fff3db; color: #29303b; font-family: "georgia" , "times new roman" , sans-serif; font-size: medium;"> 5 (2016), 22-24)</span></div>
<div>
<b><br /></b></div>
Centre Edith Steinhttp://www.blogger.com/profile/04947720440263431368noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-216531733530846173.post-58385792663367297762016-04-21T22:51:00.000+02:002016-04-21T22:51:26.376+02:00L'Esperit Sant no és un colom<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyMIRdOMwpy-syFMe9CsIvivNg_UjwHhv5iMZ6eaIaX3ENji0H4GxCjkYteST8N-65Kujk3kpsJ4uY9VJKLYmFoQWZmqZObcmhzW01z7kMTEVJNbnSeyUU7WY2ASSe0UnBrIf-UyTa5NQz/s320/palomas1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyMIRdOMwpy-syFMe9CsIvivNg_UjwHhv5iMZ6eaIaX3ENji0H4GxCjkYteST8N-65Kujk3kpsJ4uY9VJKLYmFoQWZmqZObcmhzW01z7kMTEVJNbnSeyUU7WY2ASSe0UnBrIf-UyTa5NQz/s320/palomas1.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Molts pensaran que el títol de l’article és una obvietat. Però no és difícil comprovar que la majoria de les representacions artístiques de la segona persona de la Trinitat en el Cristianisme són de la imatge d’un colom. I proveu a consultar «Esperit Sant» a «<i>Google</i> imatges» i constatareu una realitat similar.</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">No podem confondre la imatge amb la realitat, d’aquí el títol de l’article. I més quan totes les imatges són imperfectes, aproximacions, analogies..., que disten molt del que realment </span><span style="font-family: inherit; font-size: large;">representen.</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Les imatges, els noms, les comparacions amb les quals trobem les diverses aproximacions a la figura de l’Esperit Sant tant en la Bíblia Hebrea com en el Nou Testament són diverses.</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<ul>
<li><b><span style="font-family: inherit; font-size: large;">La «Ruaj»</span></b></li>
</ul>
<br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">El terme hebreu <i>ruaj</i> segurament és un dels més antics per referir-se al Esperit de Déu. És una expressió que significa alè, respiració, vent, brisa, esperit... No sempre és fàcil determinar a quina</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">accepció es refereixen els textos. El context ajuda, però en alguna ocasió presenten certa dificultat, sobretot quan no van acompanyats d’un complement o un qualificatiu: «Esperit del Senyor», «Esperit de Déu», «Esperit Sant», </span><span style="font-size: large;">etc. no presenten dubtes sobre el seu sentit.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Tampoc quan parlen de «l’aire fresc de la tarda» </span><span style="font-size: large;">(Gn 3,8), o «tot el que té alè de vida sota el cel» </span><span style="font-size: large;">(Gn 6,17). Un cas en el qual no es posen d’acord </span><span style="font-size: large;">els traductors, per exemple, és en l’inici de la narració </span><span style="font-size: large;">de la Creació: «un viento de Dios aleteaba </span><span style="font-size: large;">por encima de las aguas» (Gn 1,2: BJ); «el aliento </span><span style="font-size: large;">de Dios se cernía sobre la faz de las aguas» </span><span style="font-size: large;">(Gn 1,2: PER); mentre que la majoria opten per </span><span style="font-size: large;">traduir: «el espíritu de Dios se cernía sobre la faz </span><span style="font-size: large;">de las aguas» (Gn 1,2: CEE); «L’Esperit de Déu </span><span style="font-size: large;">planava sobre les aigües» (Gn 1,2: BCI). Tot i que </span><span style="font-size: large;">és molt freqüent, en els textos veterotestamentaris, </span><span style="font-size: large;">la referència explícita i clara a l’Esperit del </span><span style="font-size: large;">Senyor o de Déu.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">La imatge d’alè, respiració, aire... ens </span><span style="font-size: large;">suggereix vida, la vida que ens proporciona la </span><span style="font-size: large;">respiració: sense aire no hi ha existència. La brisa, </span><span style="font-size: large;">el vent, per altra banda, és una realitat subtil, </span><span style="font-size: large;">invisible, encara que experimentable i en algunes </span><span style="font-size: large;">ocasions d’una manera intensa (ex .: vent huracanat).</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Tot això es convertirà en imatge de l’Esperit </span><span style="font-size: large;">Sant. L’Esperit de Déu, l’Esperit Sant </span><span style="font-size: large;">és vida, és una presència immaterial, actua </span><span style="font-size: large;">sense que moltes vegades percebem la seva </span><span style="font-size: large;">manifestació, actua amb la força de Déu...</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">L’Esperit Sant és <i>ruaj</i>, però sobrepassa aquest </span><span style="font-size: large;">context, és molt més, pertany a la realitat insondable, </span><span style="font-size: large;">transcendent de Déu.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<br />
<ul>
<li><span style="font-size: large;"><b>El foc</b></span></li>
</ul>
<br />
<span style="font-size: large;">La imatge del foc aplicada a l’Esperit </span><span style="font-size: large;">Sant la trobem d’una manera especial al Nou </span><span style="font-size: large;">Testament, encara que té, lògicament, els seus </span><span style="font-size: large;">antecedents en l’Antic.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Déu es manifesta a Moisès en un esbarzer </span><span style="font-size: large;">cremant: «Allí se li va aparèixer l’àngel del </span><span style="font-size: large;">Senyor en una flama enmig d’una bardissa» (Ex </span><span style="font-size: large;">3,2). Acompanya els israelites pel desert en forma </span><span style="font-size: large;">de columna de núvol i de foc i els protegeix i </span><span style="font-size: large;">guia: «El Senyor caminava al davant d’ells, de dia </span><span style="font-size: large;">en una columna de núvol per mostrar-los el camí, </span><span style="font-size: large;">i de nit en una columna de foc per fer-los llum; així podien caminar tant de dia com de nit». (Ex </span><span style="font-size: large;">13,21). El Déu d’Israel és foc devorador: «el Senyor, </span><span style="font-size: large;">el vostre Déu, és un foc que devora, és un</span><br />
<span style="font-size: large;">Déu gelós» (Dt 4,24). Podríem multiplicar els </span><span style="font-size: large;">exemples, però els citats crec que són suficients.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Ja en el Nou Testament, la imatge del foc </span><span style="font-size: large;">aplicada a l’Esperit Sant és més clara: «el qui ve </span><span style="font-size: large;">després de mi és més fort que jo, i jo no sóc digne </span><span style="font-size: large;">ni de portar-li les sandàlies: ell us batejarà amb </span><span style="font-size: large;">l’Esperit Sant i amb foc» (Mt 3,11): el foc té un </span><span style="font-size: large;">paper purificador més gran que l’aigua i aquesta </span><span style="font-size: large;">acció és fruit de l’Esperit.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">L’acció de l’Esperit Sant en la primera </span><span style="font-size: large;">comunitat es manifesta en forma de llengües de </span><span style="font-size: large;">foc: «Llavors se’ls van aparèixer unes llengües </span><span style="font-size: large;">com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre </span><span style="font-size: large;">cada un d’ells. Tots van quedar plens de l’Esperit </span><span style="font-size: large;">Sant i començaren a parlar en diverses llengües, </span><span style="font-size: large;">tal com l’Esperit els concedia d’expressar-se» (Ac </span><span style="font-size: large;">2,3-4). El símbol del foc expressa, amb tota la seva </span><span style="font-size: large;">força, l’acció de Déu en la comunitat.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">L’Esperit de Déu no és foc, en un </span><span style="font-size: large;">sentit real, però aquesta imatge possibilita </span><span style="font-size: large;">expressar plàsticament el dinamisme </span><span style="font-size: large;">de l’actuació de l’Esperit. El foc escalfa, </span><span style="font-size: large;">però també crema: aquesta ambivalència permet </span><span style="font-size: large;">subratllar com actua l’Esperit, el seu poder, la </span><span style="font-size: large;">seva eficàcia ...</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<br />
<ul>
<li><span style="font-size: large;"><b>El colom</b></span></li>
</ul>
<br />
<span style="font-size: large;">La imatge del colom també és recurrent </span><span style="font-size: large;">a la Bíblia hebrea. L’escena més coneguda és la </span><span style="font-size: large;">del colom que va i ve a l’arca de Noè, i que acaba </span><span style="font-size: large;">tornant amb una fulla d’olivera (Gn 8,11). Aquest </span><span style="font-size: large;">símbol ha estat utilitzat freqüentment en la iconografia </span><span style="font-size: large;">i no només religiosa amb el tema de la </span><span style="font-size: large;">pau. El «colom de la pau» de Pablo Ruiz Picasso </span><span style="font-size: large;">és conegut universalment, com a símbol de la </span><span style="font-size: large;">tan anhelada pau universal, sobretot després de </span><span style="font-size: large;">la Segona Guerra mundial.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Els salms utilitzaran també la icona del </span><span style="font-size: large;">colom, amb diverses propostes d’imatge. Serà </span><span style="font-size: large;">el Càntic dels càntics qui, des d’una perspecti</span><span style="font-size: large;">va poètica, parlarà del colom com a metàfora de </span><span style="font-size: large;">l’amant, l’esposa ple de bellesa.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Al Nou Testament la imatge la trobarem </span><span style="font-size: large;">en els quatre evangelis, però limitada a una sola </span><span style="font-size: large;">escena: el baptisme de Jesús. Citaré un dels evangelistes, </span><span style="font-size: large;">ja que és molt similar en els altres tres:</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<i><span style="font-size: large;">Un cop batejat, Jesús va pujar de l’aigua. </span><span style="font-size: large;">Llavors davant d’ell el cel s’obrí, i Jesús </span><span style="font-size: large;">veié l’Esperit de Déu que baixava com un </span></i><span style="font-size: large;"><i>colom i venia damunt d’ell</i> (Mt 3,16).</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">El quadre escènic és d’un gran contingut </span><span style="font-size: large;">simbòlic. Els cels estan tancats: no hi ha </span><span style="font-size: large;">comunicació directa de Déu amb els éssers humans; </span><span style="font-size: large;">Jesús «obrirà» de nou els cels, restablirà </span><span style="font-size: large;">la comunicació de Déu amb l’ésser humà, i això </span><span style="font-size: large;">serà possible gràcies a l’acció de l’Esperit Sant. </span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Aquest Esperit descendeix d’uns cels oberts, de </span><span style="font-size: large;">la mateixa manera que un colom descendeix del </span><span style="font-size: large;">seu vol, i dóna testimoni de Jesús.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">L’al·legoria està en la forma de descendir, </span><span style="font-size: large;">no en la imatge. L’Esperit Sant no pren forma </span><span style="font-size: large;">d’un colom: això no ho diu el text.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Les representacions artístiques d’aquesta </span><span style="font-size: large;">escena (pintura, escultura, relleu, etc.), segurament </span><span style="font-size: large;">influenciades per altres narracions de </span><span style="font-size: large;">l’Antic Testament o per una mala lectura del </span><span style="font-size: large;">text, han desdibuixat el sentit original del relat </span><span style="font-size: large;">bíblic.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;"><b>L’Esperit Sant: una realitat transcendent</b></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Les imatges que trobem als textos bíblics, </span><span style="font-size: large;">encara que molt imperfectes, es fan necessàries </span><span style="font-size: large;">per representar a la nostra imaginació </span><span style="font-size: large;">unes realitats que ens transcendeixen.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">L’Esperit Sant actua en les vides </span><span style="font-size: large;">de les comunitats creients, és una realitat </span><span style="font-size: large;">propera però, al mateix temps, transcendent.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Pertany a la realitat de Déu. No podem </span><span style="font-size: large;">«encaixonar-lo» en els nostres limitats esquemes </span><span style="font-size: large;">mentals, però hem d’apropar-nos a ell, posar-nos </span><span style="font-size: large;">a les seves mans, fer oració dirigida a Ell, constatar </span><span style="font-size: large;">que transforma les nostres vides i les de la </span><span style="font-size: large;">comunitat. Vivim en els temps de l’Esperit: no </span><span style="font-size: large;">ho oblidem!</span><br />
<span style="font-size: large;"><b><br /></b></span>
<span style="font-size: large;"><b>Javier Velasco-Arias</b></span><br />
<span style="font-size: large;"><b><br /></b></span>
<span style="font-size: large;">(Publicat a la revista digital: <i>Creure i Saber</i> 5 (2016), 18-21)</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>Centre Edith Steinhttp://www.blogger.com/profile/04947720440263431368noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-216531733530846173.post-30119247064344821962016-01-22T14:31:00.001+01:002016-01-22T14:31:19.680+01:00Curs d'«Introducción a la figura de Jesús», per a escèptics, agnòstics i persones amb poca formació cristiana <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihFfKckObpQlv-ui3JBUluqPISCCrkmYUTz9c2zE6S_vDFZmgUZnz9Ju-eVP1pjWuXTf7_8ARjzwiuvw0Dm_jpB0hc_fR0o7Ownfs1-YTMFjtOCqQr36pWDNoNmlv73YrwIV7irs8NW6g/s1600/2016.02.+Curs+breu+JES%25C3%259AS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihFfKckObpQlv-ui3JBUluqPISCCrkmYUTz9c2zE6S_vDFZmgUZnz9Ju-eVP1pjWuXTf7_8ARjzwiuvw0Dm_jpB0hc_fR0o7Ownfs1-YTMFjtOCqQr36pWDNoNmlv73YrwIV7irs8NW6g/s400/2016.02.+Curs+breu+JES%25C3%259AS.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: large;"><strong>CURS D'INTRODUCCIÓ A LA FIGURA DE JESÚS, <em style="color: black; font-family: arial,helvetica,sans-serif;">per a escèptics, agnòstics i persones amb poca formació cristiana,</em></strong><span style="color: black; font-family: arial,helvetica,sans-serif;"> </span><span style="color: black; font-family: arial,helvetica,sans-serif;">a càrrec de José Ignacio González Faus. </span></span></span><br />
<span style="font-family: Arial;"><span style="color: #222222; font-family: arial,helvetica,sans-serif;"><span style="color: #cc0000; font-size: large;"></span></span></span><br />
<span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: large;"><span style="color: #222222; font-family: arial,helvetica,sans-serif;"><span style="color: #cc0000;">El curs és obert a tothom .</span></span><span style="color: black; font-family: arial,helvetica,sans-serif;"> </span></span></span><br />
<span style="font-family: Arial; font-size: large;"><span style="color: black; font-family: arial,helvetica,sans-serif;">Algunes de les preguntes que intentarem contestar: </span></span><br />
<span style="font-family: Arial; font-size: large;"><span style="color: black; font-family: arial,helvetica,sans-serif;">- Hi ha una espiritualitat cristiana? </span></span><br />
<span style="font-family: Arial; font-size: large;"><span style="color: black; font-family: arial,helvetica,sans-serif;">- D'on surt Jesús i quin és el context des d'on cal entendre la seva proposta? </span></span><br />
<span style="font-family: Arial; font-size: large;"><span style="color: black; font-family: arial,helvetica,sans-serif;">- Quin és el missatge de Jesús? </span></span><br />
<span style="font-family: Arial; font-size: large;"><span style="color: black; font-family: arial,helvetica,sans-serif;">- Per què diuen els cristians que Jesús és Déu si Déu és inaccessible? </span></span><br />
<span style="font-family: Arial; font-size: large;"><span style="color: black; font-family: arial,helvetica,sans-serif;">- Té alguna relació l'amor cristià amb la compassió? </span></span><br />
<span style="font-family: Arial; font-size: large;"><span style="color: black; font-family: arial,helvetica,sans-serif;">- En què consisteix l'espiritualitat cristiana? </span></span><br />
<span style="font-family: Arial; font-size: large;"><span style="color: black; font-family: arial,helvetica,sans-serif;">- En què consisteix la mística cristiana? </span></span><br />
<span style="font-family: Arial; font-size: large;"><span style="color: black; font-family: arial,helvetica,sans-serif;"></span></span><br />
<span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: large;"><span style="color: black; font-family: arial,helvetica,sans-serif;">Serà <strong>els d</strong></span><span style="color: black;"><strong>ijous 18 i 25 de febrer, i dijous 3 de març de 2016</strong>, </span></span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: black;">d</span></span><span style="font-family: Arial;"><span style="color: black;">e 19 a 21h, al</span></span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeFekK3dalWxlwzYzRFdKVWMv5AkDgyfNzd844AhOpNeUlg2g56T56EFo5h1coU_mRN863bwi2vPg_0uQVs22Wxnn4Ni-xrIF2ziD38UgRExytVVtlxFzULLKUIG7hkMBO2rqezNL5FsQ/s1600/CentreEdithStein.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="121" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeFekK3dalWxlwzYzRFdKVWMv5AkDgyfNzd844AhOpNeUlg2g56T56EFo5h1coU_mRN863bwi2vPg_0uQVs22Wxnn4Ni-xrIF2ziD38UgRExytVVtlxFzULLKUIG7hkMBO2rqezNL5FsQ/s200/CentreEdithStein.jpg" width="200" /></a></div>
<span style="font-family: Arial;"><span style="color: black;"></span></span><br />
<span style="font-family: Arial;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"> .</span></span></span><br />
<span style="font-family: Arial; font-size: large;"><span style="color: black;">c/ València, 244, 3r pis - Barcelona</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: black;">Cal inscriure's abans del 15 de febrer escrivint un mail a: </span><span style="color: black;"><b><a href="mailto:secretaria.dpuniversitaria@gmail.com" target="_blank">secretaria.dpuniversitaria@<wbr></wbr>gmail.com</a></b></span></span></span>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/01600026837539825520noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-216531733530846173.post-14948540089512920112015-11-13T14:24:00.001+01:002015-11-13T14:33:23.031+01:00Comentaris bíblics interconfessionals<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidwTid85Cs_2nOitmAwX-Nyio7SJDwoZ5rm5YKRJ5aeeY-rtwuYejdlVGmz1RzbWEL84MdgwwOdxhOrrlHHoSEyjVcHxgw8HLhszpA3-2D9w2QdUQhv_LOJZPK_GG-sm5CB3MFc0mGQ8Q/s113/PENTECOSTES.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidwTid85Cs_2nOitmAwX-Nyio7SJDwoZ5rm5YKRJ5aeeY-rtwuYejdlVGmz1RzbWEL84MdgwwOdxhOrrlHHoSEyjVcHxgw8HLhszpA3-2D9w2QdUQhv_LOJZPK_GG-sm5CB3MFc0mGQ8Q/s113/PENTECOSTES.jpg" height="320" width="235" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large; line-height: 115%;">Dissabte 7 de
novembre, a les 11 h, a l’ermita de Bruguers de Gavà, es convocà la segona
trobada de comentaristes bíblics del blog "<a href="http://comentarisbiblicsinterconfessionals.blogspot.com.es/">Comentaris biblics interconfessionals</a>". L’objectiu d’aquesta reunió era la
de retrobar-se després d’uns quants anys i reflexionar conjuntament sobre
aquest treball en equip que començà a principis de l’any 2009. En aquest blog,
seguint el calendari litúrgic catòlic, les diferents confessions cristianes
(ortodoxa, evangèlica i catòlica), atenent als textos dels diumenges, fan
exegesi, meditació i pregària per tots aquells que els vulguin llegir.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></i></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large; line-height: 115%;">Després de les
paraules de benvinguda del coordinador, fent un recordatori especial per
Rodrigo Segarra i Lluís-Anton Armengol, que van traspassar, en German López
Cortacans, feu la pregària inicial. Cal dir que no van poder venir tots, però
els qui estaven presents, si bé ens coneixíem pels nostres escrits, bastants,
encara no s’havien relacionat en persona, per això va caldre una prèvia
autopresentació. </span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large; line-height: 115%;">Seguidament, va
haver-hi un temps de diàleg en el qual es van plantejar preguntes i criteris a
seguir que feien referència explícita al blog. El llenguatge dels comentaris,
possiblement, ha de planejar per terrenys diversos, amb amplis sectors de
lectors, però es va pensar que no s’havia de deixar, tant la senzillesa (que no
està pas renyida amb la profunditat), com també ser conscients de que en les
predicacions “cuinades” no faltes aquest “ingredient” de diàleg ecumènic, que
és precisament el “plat” que pretenem presentar.</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large; line-height: 115%;">Després la
sessió es va centrar en dos aspectes prou interessants. Per un costat, es va
fer ressò de les experiències ecumèniques en diferents llocs de l’àmbit
territorial de Catalunya, del qual va ser moderador en Josep Vicenç
Moragues i per l’altre, es va fer una
estona de pregària, recordant i fent-nos solidaris dels cristians perseguits
per tot el món. En Lluís Brull, va ser l’encarregat d’iniciar l’oració i en
Josep Esplugas, va concloure la trobada amb una pregària final.</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large; line-height: 115%;">Vam quedar per
trobar-nos, si Déu vol, el tercer dissabte del mes de novembre de 2017 en
aquest mateix espai. Els altres comentaristes, no esmentats i que van assistir
van ser en Manel Alonso,David Rhoton, Miquel Àngel Jiménez, Maïté Cabié, Daniel
Palau, Genís Sans, Joaquim Meseguer i Josep Maria Gómez.</span></div>
<div style="text-align: left;">
<b style="line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: left;">
<b style="line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Xavier Artigas Manetas</span></b></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit; font-size: medium; line-height: 115%;">Delegat d'Ecumenisme i relacions interreligioses</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit; font-size: medium; line-height: 115%;">Bisbat de Sant Feliu de Llobregat</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<div style="text-align: left;">
<b style="line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></b></div>
</div>
Centre Edith Steinhttp://www.blogger.com/profile/04947720440263431368noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-216531733530846173.post-72908572736954718352015-10-02T09:44:00.000+02:002015-10-02T09:55:41.444+02:00Crónica del Congreso de las Asociaciones Bíblicas Ibéricas: «El proyecto misionero de Pablo en el contexto de la primera misión cristiana»<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiur7yrcTW6eZeQ1nomwjLv_f3dI_ZEKu4hyphenhyphenXNrIsqf67JHHxieNcxxQH-kFeH0BXLDp6TOxZgEGichG1IZY0RAcn9O2PSzPtdl0mxVGv1xl-UsrHXMnfiZuWWO9Tr3wtjnDe9w30JOknE/s1600/Coberta-programa.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiur7yrcTW6eZeQ1nomwjLv_f3dI_ZEKu4hyphenhyphenXNrIsqf67JHHxieNcxxQH-kFeH0BXLDp6TOxZgEGichG1IZY0RAcn9O2PSzPtdl0mxVGv1xl-UsrHXMnfiZuWWO9Tr3wtjnDe9w30JOknE/s400/Coberta-programa.jpg" width="257" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Del 1 al 3 de septiembre, congregados en la antigua <i>Tarraco</i>
romana (Tarragona), nos reuníamos representantes de las tres asociaciones
bíblicas de la Península Ibérica: Asociación Bíblica Española (ABE), Associação
Bíblica de Portugal (ABP) y <span lang="CA">Associació Bíblica de Catalunya</span>
(ABCat). El tema del Congreso relacionado con la figura de Pablo de Tarso,
personaje del Nuevo Testamento que posiblemente visitó estas tierras (cf. Rom 15,24.28),
ha sido: «El proyecto misionero de Pablo en el contexto de la primera misión
cristiana».</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Un Congreso plurilingüe, con cuatro ponencias, en inglés,
portugués, catalán y español; facilitando el texto escrito, de cada una de
ellas, a todos los congresistas.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">El evento se inauguró con la bienvenida de Joan Magí,
presidente de la ABCat, asociación anfitriona; después intervino Santiago
Guijarro, director de la ABE y Armindo Vaz, presidente de la ABP.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Después de la bienvenida comenzó la primera conferencia del
Congreso. El resto de las ponencias fueron enmarcando el devenir del evento.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b>Primera ponencia: <i>«Fear, Hope, and Doing Good: Wives as
a Paradigm of Mission in 1 Peter»</i></b> (Miedo, esperanza y hacer el bien: las esposas como un paradigma de la
misión en la primera carta de Pedro)<b>,
</b>por el Prof. David Horrell (Universidad
de Exeter, Reino Unido).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">El profesor Horrell
comenzó, en la introducción del tema, exponiendo cómo era tratada la cuestión
de los matrimonios mixtos por Pablo en 1Cor 7 y el papel importantísimo que
tenía el cónyuge creyente para la salvación del consorte no creyente, en esta
carta. No obstante, argumentó, que el Apóstol no da instrucciones concretas
para acercar a la fe a la otra parte. La perspectiva paulina invita, continuó,
a compararla con otros textos neotestamentarios, especialmente con 1Pe.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Su tesis se centró
en el texto de 1Pe, sobre todo en el papel de vulnerabilidad que quedaban las
mujeres cristianas en un matrimonio mixto. Arguyó que las instrucciones
acomodaticias a las costumbres del imperio romano, que encontramos en el texto
petrino, responden a un intento misionero, evangelizador, en un ambiente
hostil. Una situación en la que se han de mantener firmes en la fe y dar
testimonio de bondad.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b>Segunda ponencia: <i>«O
relato da experiência missionária nas cartas de Paulo»</i></b> (El relato de la experiencia misionera en
las cartas de Pablo), por el Prof. José Tolentino Mendonça (Universidad
Católica Portuguesa).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Haciendo honor al
título de la conferencia y al talante literario del ponente, su intervención
tuvo un componente narrativo notable. Comentó el carácter itinerante de la
misión paulina y enumeró las dificultades con las que se encontró el Apóstol,
especialmente por intromisiones externas que dificultaron el entendimiento,
siempre buscado por Pablo, entre las comunidades provenientes del judaísmo y
las del paganismo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Pablo creó, en su
trabajo misionero, una auténtica red eclesial, una red de comunidades de
creyentes en Jesús. Al mismo tiempo, contribuyó decisivamente a una
configuración eclesial universalista e inclusiva, enfatizando –según el
ponente– en «un proceso de radical asimilación que lleva a los bautizados a
vivir “para Cristo” y, consecuentemente, una ética de transformación que nos
conduce, en el devenir de la historia, a vivir una vida nueva y peculiar…»<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b>Tercera ponencia: <i>«</i></b><b><i><span lang="CA">El viatge a Hispània en el projecte missioner de Pau</span>»</i></b> (El viaje a Hispania en el proyecto
misionero de Pablo), por el Prof. Agustí Borrell (Facultad de Teología de
Cataluña).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">El ponente comienza,
–después de una breve introducción sobre el posilbe viaje del Apóstol a <i>Tarraco</i>–,
analizando el posible transfondo veterotestamentario de la decisión de Pablo de
visitar Hispania, llegando a la conclusión que la intención de su viaje no
responde a un propósito de cumplir ningún hipotético anuncio profético. En
cambio, sí que considera que en su decisión está presente la perspectiva
escatológica, y afirmará: «Pablo entendía que la predicación del evangelio a
todos los pueblos era una condición previa al <i>esjatón</i>», e Hispania era
el límite del imperio romano.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">En la tercera parte
de la conferencia, titulada «La salvación de los judíos», A. Borrell desarrolló
la tesis que en la predicación itinerante del Apóstol encontramos una
estrategia misionera: anunciar el evangelio sólo allá donde el nombre de Cristo
no es conocido (cf. Rm 15,20-21), no construir sobre el trabajo de otros. No es
una renuncia a la predicación a los judíos, sino una táctica para que estos,
aunque sea por celos, abracen la fe en Jesucristo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b>Cuarta ponencia: <i>«El
fracaso del proyecto de Pablo y su reconstrucción</i></b><i>»</i>, por el Prof. Carlos Gil Arbiol (Universidad de Deusto).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Según el profesor
Gil Arbiol, en la comprensión –y, por extensión, en la predicación– de Pablo el
acontecimiento revelador de la cruz y de la resurrección de Jesús será determinante,
central. El peso decisivo, incluso desmesurado, de este evento oscurecerá «la
vida histórica de Jesús, sus dichos y hechos». Por otro lado –continuó– la perspectiva
de «urgencia escatológica» dio al proyecto de Pablo un carácter temporal,
coyuntural, contingente. La <span lang="EL">ἐκκλησία</span>, por su parte, es vista por el Apóstol como el
«Israel de Dios», a partir del pueblo de Israel, al que se incorporarán los
gentiles creyentes en Cristo; una <span lang="EL">ἐκκλησία</span>
«reflejo de la imagen de Dios revelado en la cruz de Jesús». Su proyecto libre
y autónomo chocó, en muchas ocasiones, con otros líderes de los seguidores de
Jesús.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">En una segunda parte de
su ponencia, desarrolló su tesis del «fracaso del proyecto de Pablo y sus
reconstrucciones». Un fracaso que tuvo su primer momento en Antioquia, preludio
de los siguientes, como consecuencia de las tensiones y. desacuerdos con los
otros líderes. A su muerte, las características de su proyecto «fueron
transformadas, eliminadas o sustituidas por otras que reconducían su proyecto»:
1) La <span lang="EL">ἐκκλησία</span> mira al cosmos no a Israel; 2) La fe de Jesús
amplía el horizonte de la cruz hacia atrás y hacia adelantes; 3) Enfriamiento y
retraso de la escatología; y 4) La <span lang="EL">ἐκκλησία</span>
doméstica como reflejo de la (nueva) imagen de Dios. En definitiva, el proyecto
de Pablo fue transformado; aunque el éxito de sus asambleas y la actualización,
a la nueva realidad, de su proyecto convirtieron su fracaso en éxito.<o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b>Seminarios, asamblea
de socios y demás actividades.</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">En el Congreso contamos
con tres seminarios: Antiguo Testamento, Nuevo Testamento y La Biblia en la
pastoral y en la cultura. En todos ellos hubo una intensa actividad, con
numerosas comunicaciones por parte de las tres asociaciones bíblicas presentes.
El nivel de las comunicaciones fue considerable, y el trabajo de los
coordinadores de los mismos encomiable.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">La Asamblea de socios,
así como las presentaciones de las diversas publicaciones transcurrió con un
gran nivel y pudimos conocer un gran elenco de obras, en las diversas lenguas
de los asociados de las tres asociaciones bíblicas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQ5lab6hY6dBJDsLJT6OKO7qKyCzUNBTM8Zd6fRU5t3B32gQ3MWW200azV2CufHAmqtHlBSZ2kBn0Bkfy94tpa4D1VY2cj_wMK6KIjCyrU_xxKqbKGK9K6Sld9dfZmHyUfDIe7Vi0kFPY/s1600/IMG_20150902_201322.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQ5lab6hY6dBJDsLJT6OKO7qKyCzUNBTM8Zd6fRU5t3B32gQ3MWW200azV2CufHAmqtHlBSZ2kBn0Bkfy94tpa4D1VY2cj_wMK6KIjCyrU_xxKqbKGK9K6Sld9dfZmHyUfDIe7Vi0kFPY/s320/IMG_20150902_201322.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Es destacable y de agradecer
la labor ejercida por Andreu Muñoz Melgar, miembro de la ABCat, doctor en
Arqueología y director del Museo Bíblico Tarraconense, por sus doctas
explicaciones en la visita guiada a la Catedral de Tarragona, al Museo Bíblico,
a la Villa romana de Centcelles, al anfiteatro de Tarragona, etc., con un
entusiasmo y entrega infatigables.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Y no podemos dejar de
mencionar la presencia y cariño del arzobispo de Tarragona Mns. Jaume Pujol, no
sólo presidiendo la eucaristía del último día del Congreso, sino también por su
presencia en diversos momentos del Congreso: en algunas comidas, participando
de alguna de las ponencias, conversando abiertamente con los diversos
congresistas, etc. Y, cómo no señalarlo, por su constante apoyo al mundo
bíblico.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<o:p><span style="font-family: inherit; font-size: large;"> <b>Javier Velasco-Arias</b></span></o:p><br />
<o:p><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b><br /></b></span></o:p></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/01600026837539825520noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-216531733530846173.post-39633280907243668462015-07-20T10:35:00.000+02:002015-07-20T10:35:54.530+02:00La Bíblia viatgera<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilPvUalSxAApr5HL-vjkUOvVobS868iLq6Lm1RaiqGzYW4phDuCvdj1Fz9TLD5fX1KdiOoSD-nYKLdJIa3FNi_uLXTdGhA2ACmsc7TIob8HCiqNEViTYqEAHjFzv33qlLjvow332W87hub/s1600/IMG_4693.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilPvUalSxAApr5HL-vjkUOvVobS868iLq6Lm1RaiqGzYW4phDuCvdj1Fz9TLD5fX1KdiOoSD-nYKLdJIa3FNi_uLXTdGhA2ACmsc7TIob8HCiqNEViTYqEAHjFzv33qlLjvow332W87hub/s320/IMG_4693.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 11.25pt; text-align: left;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></span>
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Les catequistes de segon
curs de catequesi de comunió hem portat en pràctica la següent activitat amb
l'objectiu d'introduir la Bíblia a les famílies tot creant l'hàbit de llegi-la,
descobrir-la i fer-la viva en el seu dia a dia.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Cada grup de catequesi està format per un catequista, set o vuit nens i una
Bíblia didàctica adaptada a l'edat (La Bíblia Viatgera).</span></div>
<span lang="CA"></span><br />
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">En finalitzar cadascuna de les sessions, un nen del grup es porta a casa seva
la Bíblia amb unes consignes. Primerament, llegir a casa una cita determinada
pensada pel catequista relacionada amb el tema de la sessió. Tot seguit se li
demana que escrigui, en una cartolina de color, allò que ha entès o que li ha
agradat més de la cita.</span></span></div>
<span lang="CA">
</span>
<br />
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 11.25pt; text-align: left;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">A la següent sessió, el nen
explicarà la cita que li ha tocat, ajudat pel catequista, de manera que es
beneficia tot el grup pel que fa al contingut i com al missatge.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 11.25pt; text-align: left;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">En acabar el curs, el
catequista recull totes les cartolines escrites pels nens i s'enganxen, junt
amb les de la resta de grups, en un paper gran i es penja a la paret a prop de
l'altar. Els dies de les comunions aquest treball formarà part de la
celebració.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 11.25pt; text-align: left;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">El resultat ha estat molt
positiu pel fet que el nen percep com a premi portar-se la Bíblia a casa i pel
treball de reflexió que s'obté a nivell individual i de grup.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 11.25pt; text-align: left;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Hem detectat com ha
millorat l’actitud vers la lectura de la Bíblia així com el coneixement sobre
ella. Genera saber, dubte i diàleg per les sessions de catequesi. D’altra banda,
les famílies es responsabilitzen i majoritàriament comparteixen la lectura amb
els seus fills. És una oportunitat perquè la Bíblia sigui transmissora de la
Paraula de Déu.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 11.25pt; text-align: left;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b>Eva Torres</b></span></span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Catequista a la Parròquia Mare de Déu de Montserrat,</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Sant Boi (Barcelona)</span></div>
Centre Edith Steinhttp://www.blogger.com/profile/04947720440263431368noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-216531733530846173.post-88352586189020708192015-05-17T15:44:00.000+02:002015-05-17T15:44:31.443+02:00Feia miracles Jesús?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpmUBYL995NQ9KPtUloQX2aJIRsTfCDGEuTgCZc8iMsovID6Ha_VZaxR15LRQSmPjgWYuUJznfaIE-c75kCsovmt5Yu8jNQziDj6Cr7P-YsYGrl_ESetQm0l2ilwiki3hulqBqAz7zbLL0/s1600/bp.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpmUBYL995NQ9KPtUloQX2aJIRsTfCDGEuTgCZc8iMsovID6Ha_VZaxR15LRQSmPjgWYuUJznfaIE-c75kCsovmt5Yu8jNQziDj6Cr7P-YsYGrl_ESetQm0l2ilwiki3hulqBqAz7zbLL0/s1600/bp.jpg" /></a></div>
<div style="background-color: white; color: #666666;">
<span style="background-color: #fff3db; color: #29303b;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><span style="background-color: white; line-height: 20px;">La Delegació de Pastoral Universitària us convida a la darrera conferència del cicle «Aproximació a la figura de Jesús», </span><span style="background-color: white; line-height: 20px;">una sèrie de xerrades amb dinar inclòs; aquesta vegada al menjador del Seminari Conciliar de Barcelona (c/Diputació 231, Barcelona).</span><br /><span style="background-color: white; line-height: 20px;"><br /></span><span style="background-color: white; line-height: 20px;">A càrrec de la biblista <b>Begonya Palau</b>:</span></span></span></div>
<div style="background-color: white; color: #666666;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #666666;">
<span style="background-color: #fff3db; color: #29303b;"><span style="background-color: white; line-height: 20px;"><span style="color: #660000;"><b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-large;">«Jesús i els miracles»</span></b></span></span></span></div>
<div style="background-color: white;">
<span style="background-color: #fff3db;"><span style="color: #660000; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><span style="line-height: 20px;"><b><br /></b></span></span></span></div>
<div style="background-color: white;">
</div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Feia miracles, Jesús? Trencava l’ordre de la ciència? Era un mag? Per què hi havia gent que, tot i estar allà al davant, no ho creia? Què vol dir que els miracles són “signes”?</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="color: #29303b; line-height: 20px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<span style="background-color: #fff3db;"><div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><span style="background-color: white; color: #29303b; line-height: 20px;">Data: <span style="color: #274e13;"><b>27 de maig</b></span>; al </span><span style="background-color: white; color: #29303b; line-height: 20px;">Seminari Conciliar de Barcelona (c/Diputació 231, Barcelona), de 14 a 15:30h.`</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">És imprescindible la inscripció prèvia a:</span></div>
<div style="text-align: left;">
<a href="mailto:secretaria.dpuniversitaria@gmail.com" style="color: #1155cc; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-decoration: none;" target="_blank"><span style="font-size: large;">secretaria.dpuniversitaria@<wbr></wbr>gmail.com</span></a></div>
</span><br />
<div style="background-color: white;">
<br /></div>
<div style="background-color: white;">
<br /></div>
Centre Edith Steinhttp://www.blogger.com/profile/04947720440263431368noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-216531733530846173.post-24718291577038601912015-05-09T09:44:00.000+02:002015-05-09T09:45:13.316+02:00Presentació de la Bíblia de la Comunitat<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiccLqX-NeTokEZyijkD6itX_-Bh7SKVCYJNjNymS-HtoniCTbk7ToH8Y8QWpAP4dBcx4aIJrF2uN-snqsAjxyOVTtzmRJwex4O3bFhzDaslOzwAjPwrN0zrStKE2FDLeQ-03RF5xD7icc/s1600/BCom_presentaci%C3%B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiccLqX-NeTokEZyijkD6itX_-Bh7SKVCYJNjNymS-HtoniCTbk7ToH8Y8QWpAP4dBcx4aIJrF2uN-snqsAjxyOVTtzmRJwex4O3bFhzDaslOzwAjPwrN0zrStKE2FDLeQ-03RF5xD7icc/s400/BCom_presentaci%C3%B3.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">El proper dimarts, 12 de maig del 2015, a les 12 h.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">a la Parròquia de Santa Ana de Barcelona (Carrer Santa Ana 29, Barcelona)</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">presentació pública de la</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #274e13; font-size: x-large;"><b>Bíblia de la Comunitat</b> #BCom</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">amb la participació de:</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">- Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">- Federico Pastor, autor de les il·lustracions de aquesta edició de la Bíblia</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/01600026837539825520noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-216531733530846173.post-8955466328644263442015-04-28T20:08:00.001+02:002015-04-28T20:08:31.710+02:00Jesús i la resurrecció<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqeKXFJJOk9d9kXb2LSJzdJJ6vSraawHyvUC6rrWE7XHnP-1qOJPUjVxqNNEbmFqY-GEAvdA8WE4oExTtkzMFWHx5kYxYgxB0dQz8KFcKMFFkYwANDPkWh0sSDMxTABfx64ct0jjkBNQ/s320/Jes%C3%BAs+resucitado.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqeKXFJJOk9d9kXb2LSJzdJJ6vSraawHyvUC6rrWE7XHnP-1qOJPUjVxqNNEbmFqY-GEAvdA8WE4oExTtkzMFWHx5kYxYgxB0dQz8KFcKMFFkYwANDPkWh0sSDMxTABfx64ct0jjkBNQ/s320/Jes%C3%BAs+resucitado.jpg" height="320" width="240" /></a></div>
<div class="separator" style="background-color: #fff3db; clear: both; color: #29303b; font-family: Georgia, 'Times New Roman', sans-serif;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white; line-height: 20px;">La Delegació de Pastoral Universitària us convida a la última conferència sobre «Aproximació a la figura de Jesús», </span><span style="background-color: white; line-height: 20px;">una sèrie de conferències amb dinar inclòs; aquesta vegada al menjador del Seminari Conciliar de Barcelona (c/Diputació 231, Barcelona).</span><br /><span style="background-color: white; line-height: 20px;"><br /></span><span style="background-color: white; line-height: 20px;">A càrrec de la teòloga <b>Manuela Pedra</b>: <span style="color: #660000;"><b>«Jesús i la resurrecció»</b></span></span><br /><span style="background-color: white; line-height: 20px;"><br /></span><span style="background-color: white; line-height: 20px;">Data: <span style="color: #274e13;"><b>29 de abril</b></span>; al </span></span><span style="background-color: white; line-height: 20px;">Seminari Conciliar de Barcelona (c/Diputació 231, Barcelona), de 14 a 15:30h.</span></span></div>
<div class="separator" style="background-color: #fff3db; clear: both; color: #29303b; font-family: Georgia, 'Times New Roman', sans-serif;">
<span style="background-color: white; line-height: 20px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="background-color: #fff3db; clear: both; color: #29303b; font-family: Georgia, 'Times New Roman', sans-serif;">
<span style="background-color: white; line-height: 20px;"><span style="font-size: large;">Inscripcións a: <a href="mailto:secretaria.dpuniversitaria@gmail.com" style="color: #956839;">secretaria.dpuniversitaria@gmail.com</a></span></span></div>
Centre Edith Steinhttp://www.blogger.com/profile/04947720440263431368noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-216531733530846173.post-74974531656296289542015-03-19T18:22:00.000+01:002015-03-19T18:22:08.190+01:00La «Trinitat» en la Bíblia<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgig9k2MuepfDgbzkYxtkyaYN2xkiAM4I4ewitTmevCglq3XPvMwYlYUl8CupllcluuoTZH7gaVW_cx2-ORfJ45V8yyvrct9O_YaVwTN2BcdehXh6jujoMG2zMBolFHqz2h2rDCHfb9hw/s1600/Trinidad.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgig9k2MuepfDgbzkYxtkyaYN2xkiAM4I4ewitTmevCglq3XPvMwYlYUl8CupllcluuoTZH7gaVW_cx2-ORfJ45V8yyvrct9O_YaVwTN2BcdehXh6jujoMG2zMBolFHqz2h2rDCHfb9hw/s1600/Trinidad.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-size: large;">Pretendre trobar
en l'Antic Testament, alguna cosa similar a la definició de la «Santíssima
Trinitat», tal com és precisada en els Concilis de Nicea (a. 325) i
Constantinoble (a. 381), és una tasca impossible, inútil. Hem d'esperar al Nou
Testament per trobar una aproximació tímida a aquesta proposició; encara que
podem temptejar algunes expressions veterotestamentàries que serviran de
fonament per a desenvolupaments posteriors.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 18.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: Symbol;">·<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span dir="LTR"><b><span lang="CA">Rastrejant en l’Antic Testament<o:p></o:p></span></b></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-size: large;">El credo israelita,
l'oració del <i>Xema</i>, proclama la unicitat de Déu: «Escolta, Israel, el
Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic» (Deuteronomi 6,4). És
inimaginable per a un creient jueu el pensar en Déu de forma plural.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-size: large;">Encara que,
posteriorment, el Nou Testament no partirà de zero per poder arribar a parlar
de l'Esperit Sant o de Jesucrist el Senyor.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-size: large;">Sovint ens trobem
amb textos que parlen de la <i>Ruaj Elohim</i> (el «Esperit de Déu»: Gènesi
41,38: Èxode 31,3; Nombres 24,2; etc.); o <i>Ruaj Yhwh</i> («Esperit del
Senyor»: Jutges 3,10; 1Samuel 10,6; Isaïes 11,2, etc.). Encara que en la
majoria d'ocasions aquest Esperit té forma personal, no es pot entendre, en la
Bíblia Hebrea, com una realitat diferent del Déu indivisible. Però el
llenguatge, l'expressió, el concepte, quan el trobem en el Nou Testament, no és
nou. Només caldrà desenvolupar-lo.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-size: large;">Des d'una altra perspectiva, habitualment,
sobretot a partir del període post-exílic, el nom de Déu, <i>Yhwh</i>, és
substituït per l'expressió <i>Adonay</i> («Senyor»), en la lectura pública de
les Escriptures i, també posteriorment, en les traduccions, començant per la
LXX (primera traducció del text hebreu al grec, s. III-I aC). Aquesta
denominació de Déu com el Senyor donaré molt de joc, posteriorment, en els
diferents autors del Nou Testament.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-size: large;">Menció a part és la Saviesa, com a atribut
de Déu i de la qual tot ésser humà està cridat a participar. En diverses
ocasions la Saviesa és vista d'una forma personalitzada, d'una manera especial
en els textos sapiencials més tardans. Algunes de les afirmacions que
posteriorment trobarem aplicats a Jesucrist, abans es van utilitzar, en l'Antic
Testament, per descriure a la Saviesa: «Abans de totes les coses va ser creada
la saviesa, la intel·ligència prudent existeix des de l'eternitat» (Siràcida 1,
4); «La Saviesa obre els llavis dels muts i destrava la llengua dels infants»
(Saviesa 10,21); etc.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 18.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: Symbol;">·<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span dir="LTR"><b><span lang="CA">La «Trinitat» en el Nou Testament<o:p></o:p></span></b></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-size: large;">Encara que serà
en el Nou Testament on trobarem els fonaments per a una posterior teologia
sobre la Trinitat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-size: large;">La menció del Pare, del Fill i de
l'Esperit Sant no és estranya als textos neotestamentaris. El final de
l'evangeli de Mateu és un dels casos més clars, en una fórmula baptismal: «Aneu,
doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del
Pare i del Fill i de l'Esperit Sant» (Mateu 28,19). Un text similar, trobem en
el tercer evangeli, en l'escena de l'Anunciació, amb referències a l'Esperit
Sant, l'Altíssim i el Fill de Déu: «L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder
de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà
sant i l'anomenaran Fill de Déu» (Lluc 1,35).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-size: large;">Serà en
l'epistolari paulí on descobrirem habituals mencions trinitàries: «Els dons són
diversos, però l'Esperit és un de sol. Són diversos els serveis, però el Senyor
és un de sol. Els miracles són diversos, però Déu és un de sol, i és ell qui ho
obra tot en tots» (1Corintis 12,4-6). Pau, com a bon jueu fariseu, no
renunciarà mai a la seva fe en un sol Déu, però serà capaç d'utilitzar el
llenguatge present en les Escriptures per parlar de la realitat comunitària que
hi ha al Déu U. Les expressions Déu (o Pare); Senyor (o Fill); i Esperit
formaran part del seu llenguatge epistolar per parlar de la realitat de Déu i
posaran els fonaments per a un desenvolupament posterior de la teologia de la «Santíssima
Trinitat». Fins i tot en el text més antic del Nou Testament, la primera carta
als Tessalonicencs, escrita al voltant de l'any 50 de la nostra era, ja
utilitzarà aquesta forma d'expressar-se, on apareixen Déu Pare, el Senyor
Jesucrist i l'Esperit Sant:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-size: large;">Pau, Siles i Timoteu, a l'església dels tessalonicencs, que viu en Déu Pare
i en Jesucrist, el Senyor. Us desitgem la gràcia i la pau. Sempre donem gràcies
a Déu per tots vosaltres i us tenim presents en les nostres pregàries.
Contínuament recordem davant de Déu, el nostre Pare, la vostra fe activa, el
vostre amor incansable i la vostra esperança constant en nostre Senyor
Jesucrist.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-size: large;">Sabem, germans estimats de Déu, que ell us ha escollit, perquè el nostre
evangeli s'ha difós entre vosaltres no tan sols amb paraules, sinó també amb
obres poderoses i tota la plenitud de l'Esperit Sant; i prou sabeu el que vam
fer per vosaltres quan érem enmig vostre. (1Tesalonicenses 1,1-5).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-size: large;">A l'evangeli
joànic també trobarem mencions «trinitàries», on el Pare, l'Esperit Sant o el Defensor
i el Fill són tres realitats diferents:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span lang="CA"><span style="font-size: large;">El Defensor,
l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo
us he dit, i us ho farà entendre (Joan 14,26).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span lang="CA"><span style="font-size: large;">Quan vingui el
Defensor, l'Esperit de la veritat que procedeix del Pare i que jo us enviaré
des del Pare, ell donarà testimoni de mi (Joan 15,26).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-size: large;"> I és en
aquest evangeli, juntament amb la resta d'escrits joànics, on trobem la més
alta cristologia, on Jesucrist és presentat com el <i>Logos</i> (la Paraula de
Déu, amb unes característiques que ens recorden la Saviesa de l'Antic
Testament, però més): «Al principi existia la Paraula. La Paraula estava amb
Déu i la Paraula era Déu» (Joan 1,1); el Fill únic de Déu: «la Paraula s'ha fet
carn i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que
té com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat» (1,14); «tenim comunió
amb el Pare i amb el seu Fill Jesucrist» (1Joan 1,3). On és reconegut pels seus
deixebles com Déu: «Tomàs li va respondre: “Senyor meu i Déu meu!”» (20,28).
Tot això, sense detriment de la seva humanitat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-size: large;">Els textos es
podrien multiplicar, però amb els presentats, penso que són suficients per
constatar com, malgrat les dificultats teològiques i de llenguatge, els
escriptors del Nou Testament van posar els fonaments per a una teologia
posterior sobre la Trinitat divina.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA"><span style="font-size: large;">Javier
Velasco-Arias</span></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></b></div>
Centre Edith Steinhttp://www.blogger.com/profile/04947720440263431368noreply@blogger.com0Barcelona, Barcelona, España41.3850639 2.173403499999949441.1944764 1.8506799999999495 41.5756514 2.4961269999999494tag:blogger.com,1999:blog-216531733530846173.post-14812258701780378252015-02-17T15:04:00.000+01:002015-02-17T15:06:12.862+01:00Jesús i el dolor<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFMYU94FPmv_q8-AnLqRAEXBJwTH5nbnPDdfk_WG_V70Vll6E-aR7qIvt40GlkLxWdJvc58lykpdasl9t8S_u6jM8fvB5jkEn60dTLwHs3kZTXmDTp9V-ZQUY6mlcWN72kw8Rg4EVfYn2F/s1600/jesus+i+el+dolor.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFMYU94FPmv_q8-AnLqRAEXBJwTH5nbnPDdfk_WG_V70Vll6E-aR7qIvt40GlkLxWdJvc58lykpdasl9t8S_u6jM8fvB5jkEn60dTLwHs3kZTXmDTp9V-ZQUY6mlcWN72kw8Rg4EVfYn2F/s1600/jesus+i+el+dolor.jpg" height="640" width="480" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="background-color: #fff3db; color: #29303b; font-family: inherit; font-size: medium;"><span style="background-color: white; line-height: 20px;">La Delegació de Pastoral Universitària us convida a la conferència sobre «Aproximació a la figura de Jesús», </span><span style="background-color: white; line-height: 20px;">una sèrie de conferències amb dinar inclòs; aquesta vegada al menjador del Seminari Conciliar de Barcelona (c/Diputació 231, Barcelona).</span><br /><span style="background-color: white; line-height: 20px;"><br /></span><span style="background-color: white; line-height: 20px;">A càrrec de <b>Lluís Serra</b>: <span style="color: #660000;"><b>«Jesús i el dolor»</b></span></span><br /><span style="background-color: white; line-height: 20px;"><br /></span><span style="background-color: white; line-height: 20px;">Data: <span style="color: #274e13;"><b>25 de febrer</b></span>; al </span></span><span style="background-color: white; color: #29303b; font-family: Georgia, 'Times New Roman', sans-serif; font-size: medium; line-height: 20px;">Seminari Conciliar de Barcelona (c/Diputació 231, Barcelona), de 14 a 15:30h.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="background-color: white; color: #29303b; font-family: Georgia, 'Times New Roman', sans-serif; font-size: medium; line-height: 20px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="background-color: white; color: #29303b; font-family: Georgia, 'Times New Roman', sans-serif; font-size: medium; line-height: 20px;">Inscripcións a: <a href="mailto:secretaria.dpuniversitaria@gmail.com">secretaria.dpuniversitaria@gmail.com</a></span></div>
<br />Centre Edith Steinhttp://www.blogger.com/profile/04947720440263431368noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-216531733530846173.post-30200750013671745692015-01-29T00:44:00.000+01:002015-01-29T00:58:06.662+01:00Bíblia de la comunitat<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTtoLtZP33wsfaJhhm7te0rq_jMWlS_WxREfwpspgRb_ayQV1EhXY-2afc0c8f-VVdJqXrsur1VdL1o2oeBUb69HI5XMhM1k_RwWD6Jscz5WRzu5hbnd9pVWjJjEr452LmqPQCYuE_Hvm1/s1600/BCom-480x1024.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTtoLtZP33wsfaJhhm7te0rq_jMWlS_WxREfwpspgRb_ayQV1EhXY-2afc0c8f-VVdJqXrsur1VdL1o2oeBUb69HI5XMhM1k_RwWD6Jscz5WRzu5hbnd9pVWjJjEr452LmqPQCYuE_Hvm1/s1600/BCom-480x1024.jpg" height="400" width="186" /></a></div>
<h2 class="post-title entry-title" style="background-color: white; border: 0px none; color: #1772af; font-family: 'Pontano Sans', sans-serif; font-size: 24px; font-stretch: normal; font-weight: normal; margin: -3px 0px 0px; padding: 0px;">
<a href="http://www.abcat.cat/biblia-de-la-comunitat/" rel="bookmark" style="border: none; color: #1772af; font-stretch: normal; margin-top: -3px; text-decoration: none;" title="Enllaç permanent a «Bíblia de la Comunitat»">«Bíblia de la Comunitat»</a> </h2>
<h2 class="post-title entry-title" style="background-color: white; border: 0px none; color: #1772af; font-family: 'Pontano Sans', sans-serif; font-size: 24px; font-stretch: normal; font-weight: normal; margin: -3px 0px 0px; padding: 0px;">
<strong style="color: #2c2b2b; font-family: arial; font-size: 14px; line-height: 20px;"><span style="color: maroon; font-family: arial, helvetica, sans-serif; font-size: 20px;"><br /></span></strong></h2>
<h2 class="post-title entry-title" style="background-color: white; border: 0px none; color: #1772af; font-family: 'Pontano Sans', sans-serif; font-size: 24px; font-stretch: normal; font-weight: normal; margin: -3px 0px 0px; padding: 0px;">
<strong style="color: #2c2b2b; font-family: arial; font-size: 14px; line-height: 20px;"><span style="color: maroon; font-family: arial, helvetica, sans-serif; font-size: 20px;">Cap església sense Bíblia, cap família sense Paraula de Déu </span></strong></h2>
<h2 class="post-title entry-title" style="background-color: white; border: 0px none; color: #1772af; font-family: 'Pontano Sans', sans-serif; font-size: 24px; font-stretch: normal; font-weight: normal; margin: -3px 0px 0px; padding: 0px;">
<span style="color: #2c2b2b; font-family: arial, helvetica, sans-serif; font-size: small; line-height: 20px;"><br /></span></h2>
<h2 class="post-title entry-title" style="background-color: white; border: 0px none; font-stretch: normal; margin: -3px 0px 0px; padding: 0px;">
<div style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px none; color: #2c2b2b; font-family: arial; font-weight: normal; line-height: 20px; margin-top: 10px; padding: 0px;">
<span style="font-size: large;">En l’Exhortació postsinodal <em>Verbum Domini </em>el papa Benet XVI va escriure:</span></div>
<div style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px none; color: #2c2b2b; font-family: arial; line-height: 20px; margin-top: 10px; padding: 0px 0px 0px 30px;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-weight: normal;">«Els Pares sinodals suggereixen que </span>en les esglésies es destini un lloc de relleu on es col·loqui la Sagrada Escriptura<span style="font-weight: normal;"> també fora de la celebració. En efecte, cal que el llibre que conté la paraula de Déu tingui </span>un lloc visible i d’honor en el temple cristià<span style="font-weight: normal;">» (núm. 68).</span></span></div>
<div style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px none; color: #2c2b2b; font-family: arial; line-height: 20px; margin-top: 10px; padding: 0px 0px 0px 30px;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-weight: normal;">Aquesta nova edició bíblica té un format gran, tamany DIN-A4. L'</span>Associació Bíblica de Catalunya<span style="font-weight: normal;"> i el </span>CPL<span style="font-weight: normal;"> ofereixen aquesta edició a totes les esglésies de les nostres diòcesis i a les llars que desitgin entronitzar la paraula de Déu i fer-ne un punt de referència de la pregària i la convivència familiars.</span></span></div>
<div style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px none; color: #2c2b2b; font-family: arial; line-height: 20px; margin-top: 10px; padding: 0px 0px 0px 30px;">
<span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: large;">La «Bíblia de la comunitat» (#BCom) sortirà al carrer el proper día 15 de març, al preu de 60 €.</span></span></div>
<div style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px none; color: #2c2b2b; font-family: arial; line-height: 20px; margin-top: 10px; padding: 0px 0px 0px 30px;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-weight: normal;">Els qui encarreguin exemplars d'aquesta Bíblia </span>fins al dia 10 de març<span style="font-weight: normal;">, tindran un descompte del 25%: podran obtenir-la per </span>45 €<span style="font-weight: normal;"> i sense gastos d'enviament (la rebran com a paquet postal entre els dies 15 i 25 de març).</span></span></div>
<div style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px none; color: #2c2b2b; font-family: arial; line-height: 20px; margin-top: 10px; padding: 0px 0px 0px 30px;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-weight: normal;">* Tota la informació i la butlleta de comanda: </span></span><a href="http://www.cpl.es/BCom.htm" style="font-weight: normal;"><span style="font-size: large;">http://www.cpl.es/BCom.htm</span></a></div>
<div style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px none; margin-top: 10px; padding: 0px 0px 0px 30px;">
<span style="color: #2c2b2b; font-family: arial;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: large;">* També podeu llegir la carta de presentació de la #BCom, signada per Joan Magí, president de l'ABCat, i Jaume Fontbona, president del CPL: </span></span></span></div>
<span style="color: #2c2b2b; font-family: arial; font-size: large;"><span style="font-weight: normal;"> <a href="http://www.abcat.cat/biblia-de-la-comunitat/">http://www.abcat.cat/biblia-de-la-comunitat/</a></span></span></h2>
<div>
<span style="color: #2c2b2b; font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></div>
Centre Edith Steinhttp://www.blogger.com/profile/04947720440263431368noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-216531733530846173.post-85067872609257293412015-01-21T11:53:00.000+01:002015-01-21T12:26:15.107+01:00Jesús i l'amistat<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUDJhOxIJgkXMYHDLW_Xvf9a7z7BIjqDnS5lDleRoU5bqow8ISMW0cQ7XW1pAzGyWcrfWlLc_N-VIAoED_qFgunYKMaQtLNEA5hcPu2WF688atndP4fEh4_lQGiGNdCapQERpOMtnk6bur/s1600/jesusamistat.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUDJhOxIJgkXMYHDLW_Xvf9a7z7BIjqDnS5lDleRoU5bqow8ISMW0cQ7XW1pAzGyWcrfWlLc_N-VIAoED_qFgunYKMaQtLNEA5hcPu2WF688atndP4fEh4_lQGiGNdCapQERpOMtnk6bur/s1600/jesusamistat.jpg" height="640" width="480" /></a></div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><span style="background-color: white; color: #29303b; line-height: 20px;">La Delegació de Pastoral Universitària us convida a la 3a conferència sobre «Aproximació a la figura de Jesús», </span><span style="background-color: white; color: #29303b; line-height: 20px;">una sèrie de conferències amb dinar inclòs; aquesta vegada al menjador del Seminari Conciliar de Barcelona (c/Diputació 231, Barcelona).</span><br style="background-color: #fff3db; color: #29303b;" /><span style="background-color: white; color: #29303b; line-height: 20px;"><br /></span><span style="background-color: #fff3db; color: #29303b;"></span><span style="background-color: white; color: #29303b; line-height: 20px;">A càrrec de <b>Pere Borràs</b>: <span style="color: #660000;"><b>«Jesús i l'amistat»</b></span></span><br style="background-color: #fff3db; color: #29303b;" /><span style="background-color: #fff3db; color: #29303b;"><span style="background-color: white; line-height: 20px;"><br /></span></span><span style="background-color: #fff3db; color: #29303b;"></span><span style="background-color: #fff3db; color: #29303b;"><span style="background-color: white; line-height: 20px;">Data: <span style="color: #274e13;"><b>30 de gener</b></span>; al </span></span></span><span style="background-color: white; color: #29303b; font-size: large; line-height: 20px;">Seminari Conciliar de Barcelona (c/Diputació 231, Barcelona).</span><br />
<span style="background-color: white; color: #29303b; font-size: large; line-height: 20px;"><br /></span>Centre Edith Steinhttp://www.blogger.com/profile/04947720440263431368noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-216531733530846173.post-2207822964106181232015-01-14T17:55:00.000+01:002015-01-14T17:55:31.818+01:00«Dóna'm aigua» - Unitat dels cristians<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEnd8GaBSmILZtsVi1E78GOX6N19IOHLuGEXz-kAxJ94LIqbkizDu7tQEeoLf_d-selQJkXaJNBqqgcFpQAJv1wVPtwUvlwvslN4Rk-phDwI19vqaVobxeUZiKF-VSDvhHI-0GHbVnldgO/s1600/Captura2.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEnd8GaBSmILZtsVi1E78GOX6N19IOHLuGEXz-kAxJ94LIqbkizDu7tQEeoLf_d-selQJkXaJNBqqgcFpQAJv1wVPtwUvlwvslN4Rk-phDwI19vqaVobxeUZiKF-VSDvhHI-0GHbVnldgO/s1600/Captura2.JPG" height="640" width="454" /></a></div>
<span style="color: #333333; font-size: medium;"><br /></span>
<span style="color: #333333; font-size: medium;">Us convidem a participar en un acte ecumènic, en el marc de la «Setmana de pregària per la unitat dels cristians» (18 al 25 de gener de 2015), a la Llibreria Paulines de Barcelona: dissabte 24 de gener, a les 18 h.</span><br />
<span style="color: #333333; font-size: medium;"><br /></span>
<span style="color: #333333; font-size: medium;">Comptarem amb la presència de:</span><br />
<span style="color: #333333; font-size: medium;">- <b>Aurel Bunda</b>, prevere de l'Església ortodoxa romanesa de Sant Jordi a Barcelona; arxipreste responsable de les 22 parròquies de l'Església ortodoxa romanesa a Catalunya i Aragó.</span><br />
<span style="color: #333333; font-size: medium;">- <b>Narcís de Batlle</b>, pastor de l'Església evangèlica de Reus; secretari de la IBEC (Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya).</span><br />
<span style="color: #333333; font-size: medium;">- <b>Javier Velasco-Arias</b>, biblista laic, professor de Bíblia a l'ISCREB (Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona)</span><br />
<span style="color: #333333; font-size: medium;"><br /></span>
<span style="color: #333333; font-size: medium;">i com a moderador <b>Quique Fernández</b>, coordinador de l'Escola d'Animació Bíblica de Barcelona.</span><br />
<span style="color: #333333; font-size: medium;"><br /></span>
<span style="color: #274e13; font-size: medium;">«És més el que ens uneix que el que ens separa»</span>Centre Edith Steinhttp://www.blogger.com/profile/04947720440263431368noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-216531733530846173.post-44923632983446802562014-12-14T10:00:00.000+01:002014-12-14T10:00:03.069+01:00Llibre: «La mística de la Palabra»<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgy6qUAyXd4modabONmWj0uysZhMnjhir8M9T0vSepNPPaugAJVpPTYIhtQVYOhbEw9aa1G4h9WB0dyzuDTnUpj-bnefBNVHeCi-SyMDAzp882rhr9K2A5FZTIvBPvMbM7l83oMrTLrcj1S/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgy6qUAyXd4modabONmWj0uysZhMnjhir8M9T0vSepNPPaugAJVpPTYIhtQVYOhbEw9aa1G4h9WB0dyzuDTnUpj-bnefBNVHeCi-SyMDAzp882rhr9K2A5FZTIvBPvMbM7l83oMrTLrcj1S/s1600/Captura.JPG" height="320" width="214" /></a></div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><i>A </i>Catalunya Cristiana 1837 (7-12-2014), 33<i> ha sortit publicat un article de Eduard Brufau sobre la presentación del llibre: </i></span><br />
<b><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Josep Otón, <i>La mística de la Palabra</i>, Santander: Sal Terrae 2014. </span></b><br />
<i><span style="font-family: inherit; font-size: large;">El títol de l'article és: </span></i><br />
<i><span style="font-family: inherit; font-size: large;">«<b>Invitació a escoltar la Paraula en la quotidianitat</b>»</span></i><br />
<i><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></i>
<i><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></i><span style="font-size: large;">«La Sala Pere </span><span style="font-size: large;">Casaldàliga de la </span><span style="font-size: large;">Llibreria Claret de </span><span style="font-size: large;">Barcelona va quedar </span><span style="font-size: large;">petita el 30 </span><span style="font-size: large;">d’octubre passat a </span><span style="font-size: large;">la tarda. S’hi presentava </span><span style="font-size: large;">el nou llibre </span><span style="font-size: large;">de Josep Otón, </span><span style="font-size: large;"><i>La mística de la Palabra </i></span><span style="font-size: large;">(Sal Terrae), </span><span style="font-size: large;">fruit d’un seguit </span><span style="font-size: large;">de reflexions profundes </span><span style="font-size: large;">al voltant </span><span style="font-size: large;">de l’experiència </span><span style="font-size: large;">de fe i de diversos </span><span style="font-size: large;">textos bíblics, i que </span><span style="font-size: large;">compta amb un </span><span style="font-size: large;">bonic pròleg del P. </span><span style="font-size: large;">Josep Alegre, abat </span><span style="font-size: large;">del monestir de Poblet.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Enmig d’una notable </span><span style="font-size: large;">expectació, </span><span style="font-size: large;">els diversos convidats </span><span style="font-size: large;">encarregats </span><span style="font-size: large;">de presentar el llibre </span><span style="font-size: large;">no van estalviar els elogis ni a </span><span style="font-size: large;">l’obra ni a l’autor. Montserrat Esteve, </span><span style="font-size: large;">periodista de TV3 i col·laboradora </span><span style="font-size: large;">habitual de Catalunya Cristiana, va </span><span style="font-size: large;">definir el llibre com un veritable </span><span style="font-size: large;">bàlsam necessari en un món ferit per </span><span style="font-size: large;">la pobresa, la violència i la injustícia. </span><span style="font-size: large;">Esteve també va trobar molt positiu </span><span style="font-size: large;">que La mística de la Palabra s’aparti </span><span style="font-size: large;">de «l’estil dels sermons» per adoptar </span><span style="font-size: large;">una manera de fer més propositiva </span><span style="font-size: large;">i contemplativa. Segons la periodista, </span><span style="font-size: large;">Josep Otón és un bon exemple </span><span style="font-size: large;">del paper rellevant i visible que </span><span style="font-size: large;">poden tenir els laics en l’Església </span><span style="font-size: large;">catòlica del segle XXI per fer-la </span><span style="font-size: large;">menys clerical i més oberta a tots els </span><span style="font-size: large;">estats de vida.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Per la seva banda, el reconegut </span><span style="font-size: large;">biblista Javier Velasco-Arias va definir </span><span style="font-size: large;">l’autor com una «persona religiosa </span><span style="font-size: large;">enamorada de la Bíblia». Velasco va </span><span style="font-size: large;">afirmar que aquesta obra a través </span><span style="font-size: large;">de les diverses reflexions convida </span><span style="font-size: large;">el lector a la pregària, a sentir com </span><span style="font-size: large;">«Déu és Paraula», com Ell ens parla. </span><span style="font-size: large;">El biblista va voler remarcar que, </span><span style="font-size: large;">en conseqüència, l’obra d’Otón ens </span><span style="font-size: large;">introdueix en l’actitud d’escolta, ens </span><span style="font-size: large;">acostuma al tan necessari silenci, i </span><span style="font-size: large;">es contraposa d’aquesta manera a </span><span style="font-size: large;">l’acceleració i el soroll constants de la societat contemporània. Aquest </span><span style="font-size: large;">no va ser l’únic punt en què Velasco </span><span style="font-size: large;">va contraposar el món actual amb el </span><span style="font-size: large;">fons de La mística de la Palabra; així </span><span style="font-size: large;">no va dubtar a afirmar que el llibre </span><span style="font-size: large;">ens crida a descobrir l’alegria de la </span><span style="font-size: large;">vida cristiana i a «sentir nostàlgia </span><span style="font-size: large;">d’infinit», esperança que el nostre </span><span style="font-size: large;">entorn occidental sembla haver </span><span style="font-size: large;">abandonat.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<b><span style="font-size: large;">Relació amb Déu i vida </span><span style="font-size: large;">quotidiana.</span></b><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">La tercera personalitat de la taula, </span><span style="font-size: large;">el filòsof i professor de la URL </span><span style="font-size: large;">Francesc Grané, va prendre com a </span><span style="font-size: large;">punt de partida de la seva intervenció </span><span style="font-size: large;">el mateix títol del llibre: «La mística </span><span style="font-size: large;">no té paraules, i per tant podríem </span><span style="font-size: large;">dir que el títol expressa una pretesa </span><span style="font-size: large;">contradicció.» El filòsof, però, va assenyalar </span><span style="font-size: large;">que la Paraula apareix en la </span><span style="font-size: large;">relació entre Déu i l’home, i per tant </span><span style="font-size: large;">es tracta d’una experiència religiosa </span><span style="font-size: large;">i, efectivament, mística. Per a Grané, </span><span style="font-size: large;">doncs, La mística de la Palabra «planteja </span><span style="font-size: large;">un retorn a l’experiència fonamental </span><span style="font-size: large;">de Déu» alhora que és una </span><span style="font-size: large;">lectura profunda de la realitat que </span><span style="font-size: large;">defuig el cristianisme racionalitzat i </span><span style="font-size: large;">crida a recuperar el misteri.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">El darrer a intervenir va ser el </span><span style="font-size: large;">mateix autor, Josep Otón, historiador </span><span style="font-size: large;">i professor de l’ISCREB. Tot just </span><span style="font-size: large;">començar va voler fer referència a </span><span style="font-size: large;">la persona que li ha escrit el pròleg, </span><span style="font-size: large;">l’abat Josep Alegre, de Poblet: «Sento </span><span style="font-size: large;">el P. Alegre com algú molt proper </span><span style="font-size: large;">i he de confessar que en bona part </span><span style="font-size: large;">és perquè em recorda molt el meu </span><span style="font-size: large;">avi.» Va afegir que se sentia vinculat </span><span style="font-size: large;">a aquest monestir cistercenc i també </span><span style="font-size: large;">molt agraït, perquè li consta que </span><span style="font-size: large;">algun dels seus llibres es llegeixen </span><span style="font-size: large;">al refetor. </span><span style="font-size: large;">Sobre el contingut propi del llibre, </span><span style="font-size: large;">Otón va explicar que els escrits </span><span style="font-size: large;">originals els va anar redactant originalment </span><span style="font-size: large;">per a un blog amb la </span><span style="font-size: large;">intenció d’oferir uns apunts sobre </span><span style="font-size: large;">temes espirituals. No va ser fins al </span><span style="font-size: large;">cap d’un temps que va decidir fer-ne </span><span style="font-size: large;">una selecció, que ha resultat ser el </span><span style="font-size: large;">llibre <i>La mística de la Palabra</i>. Josep </span><span style="font-size: large;">Otón va afirmar que aquests escrits </span><span style="font-size: large;">neixen de la mateixa vida, de l’experiència </span><span style="font-size: large;">diària de la fe, de la pregària </span><span style="font-size: large;">i de la lectura de la mateixa Paraula </span><span style="font-size: large;">de Déu. Finalment l’autor, fent una </span><span style="font-size: large;">radiografia de la societat i l’Església </span><span style="font-size: large;">actuals, va constatar el divorci que </span><span style="font-size: large;">pateix l’espiritualitat amb tres grans </span><span style="font-size: large;">àmbits diferents: amb la vida, amb la </span><span style="font-size: large;">tradició i amb el pensament. Per a </span><span style="font-size: large;">Otón, doncs, l’espiritualitat cristiana </span><span style="font-size: large;">ha de ser necessàriament encarnada </span><span style="font-size: large;">i connectada amb l’existència, no </span><span style="font-size: large;">es pot concebre aïllada, com una </span><span style="font-size: large;">elucubració, sinó originada de la </span><span style="font-size: large;">vida concreta de cada home i de la </span><span style="font-size: large;">Paraula de Déu.</span><br />
<br />
<i><br /></i>Centre Edith Steinhttp://www.blogger.com/profile/04947720440263431368noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-216531733530846173.post-10548467993493586822014-11-26T18:00:00.000+01:002014-11-28T18:28:08.767+01:00Presentació del llibre: «La Sagrada Família de Barcelona. Quan les pedres criden»<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://i.dailymail.co.uk/i/pix/2011/09/22/article-2040594-0E09D53900000578-712_468x353.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://i.dailymail.co.uk/i/pix/2011/09/22/article-2040594-0E09D53900000578-712_468x353.jpg" height="241" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><span style="background-color: #fff3db; color: #29303b;">Dijous, 4 de desembre de 2014, a les 19 h., a la Llibreria Claret, sala Pere Casaldaliga, presentació, amb <b>Jaume Fontbona</b> (president del CPL); <b>Josep Lligades </b></span><span style="background-color: #fff3db; color: #29303b;">(director de la col·leció Emaús); <b>Rosa Ribas i Garriga</b> (especialista en iconografia cristiana); i <b>l'autor</b>:</span><br style="background-color: #fff3db; color: #29303b;" /><b style="background-color: #fff3db; color: #29303b;"><br /></b><span style="background-color: #fff3db; color: #29303b;"></span><b style="background-color: #fff3db; color: #29303b;">Rodolf Puigdollers, <i>La Sagrada Família de Barcelona. Quan les pedres criden</i>, Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica (Col. Emaús, 118), 2014, 149 pp.</b></span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b style="background-color: #fff3db; color: #29303b;"><br /></b></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b style="background-color: #fff3db; color: #29303b;"><a href="http://investigacionsiculturabiblica.blogspot.com.es/2014/11/la-sagrada-familia-de-barcelona-quan.html">Llegir més...</a></b></span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/01600026837539825520noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-216531733530846173.post-6906660465422679512014-11-01T10:00:00.000+01:002015-01-21T12:27:11.629+01:00Jesús i la pregària<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.carmelcat.cat/img/agusti2011.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://www.carmelcat.cat/img/agusti2011.jpg" height="200" width="193" /></a></div>
<span style="background-color: white; color: #29303b; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></span>
<span style="background-color: white; color: #29303b; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px;"><span style="font-size: medium;">La Delegació de Pastoral Universitària us convida a la 2a conferència sobre «Aproximació a la figura de Jesús», </span></span><span style="background-color: white; color: #29303b; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: medium; line-height: 20px;">una sèrie de conferències amb dinar inclòs aquesta vegada a la Facultat de Filosofia de la UB.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #29303b; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></span><span style="background-color: #fff3db; color: #29303b; font-family: Georgia, 'Times New Roman', sans-serif; font-size: 13px;"></span><span style="background-color: white; color: #29303b; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px;"><span style="font-size: medium;">A càrrec de <b>Agustí Borrell</b>: <span style="color: #660000;"><b>«Jesús i la pregària»</b></span></span></span><br />
<span style="background-color: #fff3db; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: medium;"><span style="background-color: white; line-height: 20px;"><span style="color: #29303b;"><br /></span></span></span>
<span style="background-color: #fff3db; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: medium;"><span style="background-color: white; line-height: 20px;"><span style="color: #29303b;">Data: </span><span style="color: #274e13;"><b>26 de novembre</b></span><span style="color: #29303b;">; </span></span></span><span style="background-color: #fff3db; color: #29303b; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: medium; line-height: 20px;">amb un espai de col·loqui més informal amb el ponent tot dinant al bar de la Facultat, de 13’45-14’30, i una sessió-conferència posterior de 14’30-15’30 en una aula de la mateixa facultat.</span><br />
<span style="background-color: #fff3db; color: #29303b; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: medium; line-height: 20px;"><br /></span>
<span style="background-color: #fff3db; color: #29303b; font-family: Georgia, 'Times New Roman', sans-serif; font-size: 13px;"></span><span style="background-color: #fff3db; color: #29303b; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: medium;"><span style="background-color: white; line-height: 20px;">Tota la informació a:</span></span><br />
<br />
<ul style="background-color: #fff3db; color: #29303b; font-family: Georgia, 'Times New Roman', sans-serif; font-size: 13px; margin: 0px; padding: 0px;">
<li style="background: url(http://www.blogblog.com/scribe/list_icon.gif) 0% 0.3em no-repeat; line-height: 1.5em; list-style: none; margin: 0px; padding: 0px 0px 0.6em 17px; vertical-align: top;"><span style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: medium;"><span style="background-color: white; line-height: 20px;">Web <a href="http://activitatsub.blogspot.com.es/2014/10/la-delegacio-de-pastoral-universitaria.html" style="color: #956839;">activitaties</a></span></span></li>
<li style="background: url(http://www.blogblog.com/scribe/list_icon.gif) 0% 0.3em no-repeat; line-height: 1.5em; list-style: none; margin: 0px; padding: 0px 0px 0.6em 17px; vertical-align: top;"><span style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: medium;">Web <a href="http://www.universitaties.cat/?p=4136" style="color: #956839;">Universitaties</a></span></li>
</ul>
<span style="background-color: #fff3db; color: #29303b; font-family: Georgia, 'Times New Roman', sans-serif; font-size: medium;"><span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 20px;">Informacions i inscripcions a: </span></span><br />
<div style="background-color: #fff3db; color: #29303b; font-family: Georgia, 'Times New Roman', sans-serif; font-size: 13px;">
<span style="font-size: medium;"><a href="mailto:secretaria.dpuniversitaria@gmail.com" style="color: #956839;">secretaria.dpuniversitaria@gmail.com</a></span></div>
Centre Edith Steinhttp://www.blogger.com/profile/04947720440263431368noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-216531733530846173.post-57603949730851719162014-10-01T13:49:00.001+02:002014-10-23T16:52:03.691+02:00Jesús i la hipocresia<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.germinansgerminabit.org/ultimos2012/ultimos2012nou2_clip_image001.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.germinansgerminabit.org/ultimos2012/ultimos2012nou2_clip_image001.jpg" height="200" width="171" /></a></div>
<span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 20px;"><span style="font-size: large;">La Delegació de Pastoral Universitària inicia el segon cicle sobre: <b>APROXIMACIÓ A LA FIGURA DE JESÚS</b>, </span></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 20px;"><span style="font-size: large;">una sèrie de conferències amb dinar inclòs aquesta vegada a la Facultat de Filosofia de la UB.</span></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 20px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span>
<span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 20px;"><span style="font-size: large;">La primera serà dimarts 21 d’octubre, a càrrec d'<b>Armand Puig</b>: <span style="color: #660000;"><b>«Jesús i la hipocresia»</b></span></span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><span style="background-color: white; line-height: 20px;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><span style="background-color: white; line-height: 20px;">Tota la informació a:</span></span><br />
<br />
<ul>
<li><span style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><span style="background-color: white; line-height: 20px;">Web <a href="http://activitatsub.blogspot.com.es/2014/10/la-delegacio-de-pastoral-universitaria.html">activitaties</a></span></span></li>
<li><span style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Web <a href="http://www.universitaties.cat/?p=4136">Universitaties</a></span></li>
</ul>
<span style="font-size: large;"><span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 20px;">Informacions i inscripcions a: </span></span><br />
<div>
<span style="font-size: large;"><a href="mailto:secretaria.dpuniversitaria@gmail.com">secretaria.dpuniversitaria@gmail.com</a></span><br />
<br /></div>
Centre Edith Steinhttp://www.blogger.com/profile/04947720440263431368noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-216531733530846173.post-11538395107521856262014-09-10T22:27:00.000+02:002014-09-10T22:35:44.082+02:00Crónica de las XXV Jornadas de la ABE: «La Biblia en sus textos, V centenario de la Políglota»<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVSDLPfYxKKjCnn-J08V7BCkTkCQLoriY9iPGopg6w1taj5dBkFmP8n699L5Q7poAC-9nHwk3wDRQBBozeHwAIuFr08__Lg6Keswj8dfzxvzY1qAUry_bUQtb3sDQultYV-yATKnvG_Q/s1600/XXVABE.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVSDLPfYxKKjCnn-J08V7BCkTkCQLoriY9iPGopg6w1taj5dBkFmP8n699L5Q7poAC-9nHwk3wDRQBBozeHwAIuFr08__Lg6Keswj8dfzxvzY1qAUry_bUQtb3sDQultYV-yATKnvG_Q/s1600/XXVABE.JPG" height="320" width="168" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">El
martes 2 de septiembre se inauguraron las Jornadas de la «Asociación Bíblica
Española» (ABE), en la Universidad de Alcalá de Henares, enmarcadas este año en
la celebración del V centenario de la Biblia Políglota Complutense. Dieron su
bienvenida y centraron la temática de las Jornadas D. José Raúl Fernández,
vicerrector de extensión cultural de la Universidad, y Santiago Guijarro,
director de la ABE.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Cada
día, de los tres que duraron las Jornadas, estuvo encabezado por una ponencia.
Ponencias que se ajustaron a los testimonios textuales que han llegado a
nosotros de cada una de las lenguas en que está escrita la Políglota: hebreo,
griego y latín.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Primera ponencia: «Qumrán y el
texto masorético»</span></b><span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">, por Julio Trebolle Barrera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Empezó
citando a Nebrija, uno de los «padres» de la políglota, junto al cardenal
Cisneros. Nebrija comenta, refiriéndose a las tres lenguas del letrero de la
cruz: «el hebreo es la lengua de la salvación anunciada, el griego la de la sabiduría
y el latín la del poder romano».<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Siguió
comentando que en las políglotas posteriores a la complutense hay un
poliglotismo creciente, con incorporación de nuevas lenguas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Con la
reforma protestante, afirmó, y su máxima «sola scriptura» acaba convirtiéndose
en solo texto hebreo, con rechazo de la Vulgata y de los textos deuterocanónicos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Explicó
que en crítica textual siempre fue por delante el NT frente al AT. El texto masorético
era prácticamente intocable. No hay prácticamente ediciones críticas del AT. Qumrán
–aseveró– cambiará esta dinámica. Los manuscritos bíblicos y parabíblicos de
Qumrán nos conducirán de la unicidad a la pluralidad textual.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">En la
misma línea siguió exponiendo que después del texto de Isaías, 1QIs<sup>a</sup>,
la publicación del resto de textos bíblicos nos llevará a constatar importantes
variantes al texto masorético. En algunas ocasiones con textos próximos al
Pentateuco samaritano o a la Septuaginta: textos protomasoréticos, protosamaritanos,
afines a LXX, independientes o no alienados y textos parabíblicos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Manifestó
que el modelo clásico de crítica textual aplicado a la Biblia no funciona,
entre otras cosas por la pluralidad cultural y de autores. Los textos políglotas,
en diversas lenguas y traducciones, son una herramienta imprescindible.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Segunda ponencia: «La Biblia
griega en la historia y en la teología: el retorno de la Septuaginta»</span></b><span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">, por Natalio Fern</span><span lang="ZH-CN" style="font-family: SimSun; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-ascii-font-family: "Times New Roman"; mso-hansi-font-family: "Times New Roman";">á</span><span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">ndez Marcos<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Comenzó
defendiendo la importancia de la Biblia griega para la exégesis. Un texto que
nació en Alejandría (Egipto) y en la época cristiana se convirtió en la Biblia
de este nuevo movimiento.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Continúo
explicando que la LXX fue la Biblia de la Iglesia hasta el s. V y continúa siéndolo
en las iglesias cristianas orientales.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Qumrán
ha rehabilitado en Occidente –argumentó– la Septuaginta, con sus variantes
textuales, muchas de ellas próximas al texto de la Biblia griega. En algunas
ocasiones nos encontramos ante un texto previo al texto masorético o premasorético.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">En este
sentido, deducía que la LXX, entre otras cosas, es la primera interpretación de
la Biblia Hebrea, y no solamente traducción.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Arguyó
la necesidad de recuperar, ya ha comenzado, el texto de la LXX, sin el que es
imposible entender la historia de la intertextualidad y el uso de la misma por
las comunidades judías helenistas y cristianas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Tercera ponencia: «Catorce siglos
de historia de las biblias latinas: de la tradición oral a la Poliglota
complutense»</span></b><span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">,
por José Manuel Cañas Reíllo<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Reivindicó
que las biblias latinas nacieron con la intención de recoger la tradición
griega en el latín. Y comentó que los primeros indicios de la existencia de
textos bíblicos en latín se remontan al s. II. De forma que en la época de san
Agustín ya se habían latinizado los textos bíblicos, aunque con una gran
pluralidad textual.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Así, las
<i>vetus latinas</i> presentan –afirma– una
gran dependencia del texto griego.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">San Jerónimo,
comentó, se encontró con un gran problema de crítica textual a la hora de
confeccionar la <i>Vulgata</i>:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-style: italic;">Se puede hacer una cronología de l</span><span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">as traducciones y revisiones de
san Jerónimo:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">a)
382-385: revisión de los evangelios<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">b)
387-390: revisión hexaplar del AT<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">c)
390-405: traducción del AT <i>ex hebraica
veritate<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">d) La
aportación del corpus jeronimiano a la Biblia latina<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">A nivel
semántico, clarificó, que la Vulgata se
entiende como el trabajo de traducción y revisión de san Jerónimo y, al mismo
tiempo, como se entenderá posterior y actualmente, al texto completo en latín
de la Biblia latina, que incluye el trabajo de Agustín y de algún discípulo
suyo que completó su trabajo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Sin
embargo, afortunadamente, han llegado a nosotros importantes testimonios de la <i>Vetus Latina</i>: manuscritos, citas patrísticas,
influencias en la Vulgata...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Continúo
explicando la gran importancia que va a tener la Vulgata en toda la Edad Media.
De esta época nos van a llegar pandectas (o colecciones de libros) y ediciones
de la Vulgata:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">a) s.
V-VI: Peregrino, Víctor de Capua y la biblioteca de Casiodoro.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">b) s.
VII-VIII: <i>Codex Amiatinus</i>; pandectas
y ediciones españolas; pandectas del norte de Italia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">c) Época
de Carlomagno: biblias de Maurdramme, Metz, Alcuino de York, Teodulfo de
Orleans y el Grupo de Ada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">d) s.
X-XII: biblias de Montecassini, Grupo italiano, biblias inglesas; ensayos de corrección
de la Biblia; las biblias de Étienne Harding y de Nicolás de Manjacoriaq.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">e) Las
biblias de París.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">La
imprenta, siguió argumentando, marcara un antes y un después. Aunque los textos
adolecerán de los mismos problemas y errores anteriores.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Posteriormente,
la Vulgata formará parte de la columna latina de la Políglota complutense. La tradición
prevalecerá sobre la innovación. En este texto, para las variantes del AT de la
Vulgata se tendrá en cuenta el texto hebreo, no parece así que se haga lo mismo
con el griego para el NT.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Junto a
los tres grandes discursos, funcionaron, como ya es habitual, diversos
seminarios de trabajo bíblicos, que mantuvieron activos a todos los asistentes
a las Jornadas. En esta ocasión, funcionaron los seminarios: «Antiguo
Testamento», «Orígenes del Cristianismo», «Antiguo Testamento en el Nuevo
Testamento», «Biblia y Pastoral», «Biblia y Antiguo Oriente», «San Pablo» y «La
transmisión manuscrita del texto bíblico».<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">El fruto
de estos seminarios fue expuesto a la Asamblea de la Asociación, donde también
se trataron diversos temas de la marcha de la misma, como presentación de
publicaciones y proyectos; invitando a todos los miembros a nuevas iniciativas
en el campo de la investigación bíblica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Sólo
cabe añadir la cena de gala que, como cada año, agasaja a los miembros de la
ABE que han cumplido los setenta años. En esta ocasión fueron: Víctor Morla
Asensio, Gonzalo Aranda Pérez, Juan José Bartolomé Lafuente, Miguel Ángel
Lis Soler y José Fernández Lago. Aunque por diversas circunstancias sólo
pudieron estar presentes los dos primeros enumerados.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><b>Javier Velasco-Arias</b></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/01600026837539825520noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-216531733530846173.post-71498051187642758712014-06-03T13:27:00.000+02:002014-06-03T13:31:19.666+02:00I vosaltres qui dieu que sóc jo?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqOJwrTWPddaixA375cCpdKxciYo-3tYaxlWMV6qga4ggxwO0XZn8JlPTWOSZsGVU9Rhs8cqJATG8xcJ0wiBjsiFC4YHv5RquuunmWTUE9CPi_tHYRP6bHO39aCMzg6Q8ySwF9MZtoARWE/s1600/ConcursBiblic.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqOJwrTWPddaixA375cCpdKxciYo-3tYaxlWMV6qga4ggxwO0XZn8JlPTWOSZsGVU9Rhs8cqJATG8xcJ0wiBjsiFC4YHv5RquuunmWTUE9CPi_tHYRP6bHO39aCMzg6Q8ySwF9MZtoARWE/s1600/ConcursBiblic.JPG" height="333" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">El passat 28 de maig va tenir lloc la cloenda i lliurament del premis del «XIV Concurs Bíblic de Catalunya per a Universitaris», que aquest any ha tingut com a lema inspirador: «I vosaltres qui dieu que sóc jo?» (Mc 8,29).</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Estaven convocats els alumnes universitaris a presentar assaigs, de forma personal o grupal, relacionats amb el títol del concurs i que posés en paral·lel els estudis que estan cursant i la Bíblia. El nombre de participants ha estat de 55 alumnes. Una xifra modesta, però esperançadora. No podem perdre de vista que el treball proposat és </span><span style="font-size: large;">un esforç </span><span style="font-family: inherit; font-size: large;">afegit a les múltiples activitats que tenen els estudiants universitaris, a més d'altres condicionants.</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">La pastoral universitària, en aquest cas duta a terme per SAFOR - UAB (Servei d'Assistència i Formació Religiosa a la Universitat Autònoma de Barcelona), està donant els seus fruits. I si afegim aquest concurs anual bíblic, constatem la centralitat de la Bíblia en la Pastoral Universitària; una centralitat a la qual està cridada tota la pastoral, sense excepció.</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">La cloenda de l'acte, que va tenir lloc a les dependències de la Catedral de l'Esperit Sant, de Terrassa, va estar presidida per Mns. José Ángel Saiz Meneses. I va comptar amb la presència a la taula del Sr Jaume Vernet, representat a la FCC (Federació de Cristians de Catalunya), responsable del concurs; de Mn. Josep Monfort, actual consiliari del SAFOR - UAB; i dels tres membres del jurat: P. Rudolg Puigdollers, P. Antoni Pou i Javier Velasco-Arias.</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Els premis han correspost: el primer a Maria Pérez García-Baquero, el segon a Alicia Díaz del Riu i el tercer a Pere Carreras i Ignasi Drudis. Enhorabona a tots ells i felicitats pel seu interessantíssim treball bíblic.</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">L'acte es va clausurar amb una eucaristia, celebrada a la catedral de Terrassa i presidida per Mns. José Ángel Saiz, concelebrada amb el bisbe auxiliar Mons. Salvador Cristau i els preveres presents. Després de l'eucaristia es va convidar a tots els presents, a l'atri d'entrada de la catedral, a un aperitiu.</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">És de justícia destacar que el concurs bíblic anual, avalat per la «Federació de Cristians de Catalunya», no es limita al món universitari, sinó que arriba al món de l'escola, amb una participació generosa. Aquest any els participants del concurs bíblic, en les seves diferents versions, han estat de 63.456 nens i joves d'escoles i parròquies de Catalunya.</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Ha estat una esplèndida ocasió d'arrelar la Bíblia en la pastoral , de portar la Paraula de Déu al món de l'educació: de l'escola, de la catequesi, de la Universitat... I amb un tema suggerent: la figura i la persona de Jesús de Natzaret, centre de la nostra fe</span>.<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">Javier Velasco-Arias</span></b>Centre Edith Steinhttp://www.blogger.com/profile/04947720440263431368noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-216531733530846173.post-62837920271359193862014-05-27T22:02:00.000+02:002014-05-27T22:06:30.560+02:00Jesús i les dones<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.universitaties.cat/wordpress/wp-content/uploads/2014/05/1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.universitaties.cat/wordpress/wp-content/uploads/2014/05/1.jpg" height="280" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 20px;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><span style="background-color: white; line-height: 20px;">El proper </span><strong style="background-color: white; line-height: 20px;">dijous 29 de maig, de 14-15’30h</strong><span style="background-color: white; line-height: 20px;">, al menjador del Seminari Conciliar de Barcelona tindrà lloc el setè i darrer dinar-conversa del cicle sobre la figura de Jesús organitzat per la Delegació de Pastoral Universitària. Una reflexió sobre la persona de Jesús, qui era, què pretenia, què en sabem i què hi hem afegit…</span></span></div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><span style="background-color: white; line-height: 20px;"></span></span><br />
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;">Aqust dijous parlarem de:</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><strong><span style="color: #274e13; font-size: x-large;">Jesús i les dones</span></strong><span style="font-size: large;">,</span><strong style="font-size: x-large;"> </strong></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;">amb Manuela Pedra, teòloga.</span></span></div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><span style="background-color: white; line-height: 20px;"></span></span><br />
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><span style="background-color: white; line-height: 20px;">La sessió, que inclou dinar amb menú complert es realitzarà al C/Diputació 231, Barcelona.</span></span></div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><span style="background-color: white; line-height: 20px;">
</span></span>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><span style="background-color: white; line-height: 20px;">Recordeu que </span><strong style="background-color: white; line-height: 20px;">és imprescindible fer la reserva </strong><span style="background-color: white; line-height: 20px;">a: </span><a href="mailto:secretaria.dpunivesitaria@gmail.com" style="background-color: white; color: #6600d3; line-height: 20px; outline: none; text-decoration: none;" target="_blank">secretaria.dpuniversitaria.org</a><span style="background-color: white; line-height: 20px;"> </span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="background-color: white; line-height: 20px;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">o per telèfon a: 934 876 363 o 933 233 368.</span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/01600026837539825520noreply@blogger.com0