Secretariat d'Animació Bíblica de l'Arquebisbat de Tarragona

L’any 1963 publicada la Constitució Dogmàtica Dei Verbum del Concili Vaticà II, un petit grup de professors i estudiosos de la Bíblia, reunits a Montserrat, començàvem les Jornades de Biblistes de Catalunya.

Les nostres reunions es tornaren interconfessionals amb la presència d’alguns pastors protestants evangèlics. Tots plegats ens sentíem animats constatant les paraules de la Dei Verbum: “En els llibres sagrats el Pare que és al cel surt ple d’amor a rebre els seus fills i s’hi enraona; i en la paraula de Déu hi ha tanta de força i de poder, que esdevé sosteniment i vigor per a l’Església, i fortalesa de la fe, aliment de l’ànima, font pura i perenne de vida espiritual per als fills de l’Església”. (DV 21).

A les Jornades del 1973 es decidí crear l’Associació Bíblica de Catalunya (ABCat), i el 21 de setembre del 1974, festa de Sant Mateu, Apòstol i Evangelista, l’Arquebisbe de Tarragona Dr. Josep Pont i Gol escrivia aquestes paraules: “havent estat vistos, estudiats i examinats els Estatuts de l’Associació Bíblica de Catalunya, en suficient diàleg amb l’equip promotor de l’Associació i en diferents reunions de la Conferència Episcopal Tarraconense, i havent estat acceptats en la seva definitiva redacció pels Prelats de la mateixa, aprovo en aquesta Arxidiòcesi de Tarragona la susdita Associació Bíblica de Catalunya i els Estatuts pels quals haurà de governar-se”.

L’ABCat, d’acord amb la Dei Verbum, agrupa els biblistes i els altres col·laboradors de la Paraula a Catalunya que desitgen unir totes les forces per “investigar i exposar els llibres sants, de manera que el major nombre possible de servidors de la paraula divina pugui distribuir profitosament al poble de Déu l’aliment de les Escriptures” (DV.23).

Per a concretar, vigoritzar i afavorir millor aquesta tasca de l’ABCat a l’arxidiòcesi, l’Arquebisbat de Tarragona creà el Secretariat de Pastoral Bíblica, que actualment porta el nom de Secretariat d’Animació Bíblica, fidel a les paraules del Papa Benet XVI en l’exhortació apostòlica Verbum Domini: “El Sínode ha convidat a un esforç pastoral particular per a ressaltar el lloc central de la Paraula de Déu en la vida eclesial, recomanant «incrementar la “pastoral bíblica”, no en juxtaposició amb altres formes de pastoral, sinó com a animació bíblica de tota la pastoral.»

No es tracta, doncs, d’afegir cap trobada a la parròquia o a la diòcesi, sinó d’aconseguir que les activitats habituals de les comunitats cristianes, de les parròquies, de les associacions i dels moviments, s’interessin realment pel trobament personal amb Crist, que es comunica en la seva Paraula.

Així, ja que «la ignorància de les Escriptures és ignorància de Crist», l’animació bíblica de tota la pastoral ordinària i extraordinària portarà a un major coneixement de la persona de Crist, revelador del Pare i plenitud de la Revelació divina. Per tant, exhorto els pastors i fidels a tenir en compte la importància d’aquesta animació. Per això, cal també dotar d’una preparació adequada els sacerdots i laics perquè puguin instruir el poble de Déu en el coneixement autèntic de les Escriptures” (VD 73).

Així, doncs, la tasca del Secretariat d’Animació Bíblica de l’arquebisbat de Tarragona està íntimament lligada a l’existència i a les activitats de l’ABCat.

Un dels fruits de l’ABCat és la publicació de la Bíblia Catalana traducció interconfessional (BCI). Procurem mantenir sempre viu el text de la BCI, revisat el novembre del 2011 i presentat en Bíblies de format normal,. de butxaca, gran, edició Popular, sense notes i amb il·lustracions, bíblia informàtica  (preparem una edició ampliada).

Tenim també les edicions del Nou Testament, format normal i format en lletra gran.

És la nostra resposta a les paraules de la Dei Verbum:

“I com que la paraula de Déu s’ha de trobar tostemps a l’abast, l’Església procura amb sol·licitud maternal que es facin versions adients i rectes en les diverses llengües, sobretot a base dels textos originals dels Llibres Sagrats. I si se’n presenta l’oportunitat i amb el consentiment de l’autoritat eclesiàstica, aquestes versions també es realitzen en col·laboració amb els germans apartats, podran ésser usades per tots els cristians.” (DV 22)

Una de les tasques del Secretariat d’Animació Bíblica és procurar que els textos bíblics estiguin a l’abast de tothom, sobretot en les parròquies i en els grups de catequesi.

Aquesta tasca es complementa facilitant les ajudes  necessàries per a una bona lectura del text bíblic: textos de investigació com Scripta Bíblica, llibre anual on s’editen els treballs des biblistes catalans i d’altres  llengües que desitgen col·laborar en el intercanvi de coneixements bíblics; eines per ajudar la lectura vivencial de la Paraula com Carpetes per a llegir la Bíblia en grup.

Tenim encomanada l’organització dels Cursos Bíblics d’estiu: una setmana del mes de juliol, el 2012 han complert els 39 anys d’existència, últimament els fem conjuntament amb l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós. Col·laborem també amb el Museu Bíblic Tarraconense, i en promoure l’ajuda als cristians de Terra Santa.

En la implicació diocesana en l’estudi de la paraula de Déu a l’arquebisbat de Tarragona treballem en la promoció de l’estudi de la Bíblia per correspondència. Uns cursos molt bàsics aptes per a individus, matrimonis i grups, sis o set blocs per estudiar un llibre d’octubre a maig. Amb la col·laboració de la Delegació Diocesana de Missions, enviem també aquests cursos als missioners diocesans escampats per tot el món.

Tota aquesta tasca demana persones que hi treballin.

El Secretariat d’Animació Bíblica del nostre arquebisbat compta amb un grup de 18 voluntaris encapçalats per un director i un subdirector nomenats pel nostre arquebisbe Jaume.

Estem contents de la nostra implicació en els treballs de l’ABCat seguint les indicacions del Concili Vaticà II:

“El Sant Concili també exhorta amb vehemència i en particular tots els fidels, principalment els religiosos, a aprendre “el coneixement excels de Jesucrist” (Fl 3,8) en la lectura freqüent de les divines Escriptures. “Car la ignorància de les Escriptures és ignorància de Crist”. Cal, doncs, que s’acostin de bona gana al mateix sagrat text, tant per mitjà de la Sagrada Litúrgia farcida d’expressions divines, com pel camí de la lectura piadosa, o per instruccions adaptades a aquesta finalitat i per d’altres mitjans, que ara lloablement s’estenen arreu amb l’aprovació i la protecció dels Pastors de l’Església” (DV 25).

Aquesta és també la nostra col·laboració a la celebració de l’any de la fe:

«La porta de la fe» (cf. Ac 14, 27), que introdueix en la vida de comunió amb Déu i permet l'entrada en la seva Església, està sempre oberta per a nosaltres.

Es travessa aquest llindar quan la Paraula de Déu s'anuncia i el cor es deixa plasmar per la gràcia que transforma”(PF 1).

Joan Magí Ferré,

director del Secretariat d’Animació Bíblica.

Arquebisbat de Tarragona

El racó de la Bíblia

La idea de crear un racó de la Bíblia a la parròquia que serveixo va sorgir d'alguna de les iniciatives que l'Editorial Verbo Divino oferia per a celebrar el setembre com a mes de la Bíblia. I vaig començar a buscar el que tenia (que es prou) per a posar i per a exposar.

En aquest racó hi trobarem un immens Atlas Bíblic (editat per Enciclopèdia Catalana), una Bíblia il·lustrada, diferents bíblies per a comprar a preus populars, i, en un panell, alguns pósters que expliquen la formació de la Bíblia i la seva configuració.

El racó es completa amb un petit lloc destinat a les notícies que m'envien des de l'Assoziazione Terra Santa, desde Jerusalem, destinada a promoure les activitats de la Custòdia de Terra Santa i el seu treball a favor dels més desafavorits: 
(http://www.proterrasancta.org).

La idea és poder-hi posar un lloc per a revistes de divulgació, activitats relacionades amb la Bíblia, i fins i tot, alguna mena d'aparell interactiu per poder navegar, consultar o escoltar.

Mn. Jordi Salvadó Estivill
Director del Servei Diocesà d'Animació Bíblica
Bisbat de Tortosa

«Los rostros de Dios en la Biblia»

Sevilla ha sido el escenario del «III Congreso Bíblico Internacional: “Los rostros de Dios en la Biblia”» (3-5 de septiembre de 2012), celebrado en el «Centro de Estudios Teológicos de Sevilla», con la asistencia de algo más de doscientos congresistas. En el acto inaugural presidió la mesa Mons. Juan José Asenjo, Arzobispo de Sevilla, y junto a él D. Gregorio Serrano, primer teniente alcalde de Sevilla; Dª Teresa García Gutiérrez, vicerrectora de Relaciones Internacionales de la Universidad de Sevilla; D. Ramón Valdivia Giménez, director del Centro de Estudios Teológicos de Sevilla; y D. Santiago Guijarro Oporto, director de la Asociación Bíblica Española. El Arzobispo de Sevilla inauguró el evento encomendando a Dios los frutos científicos y espirituales del Congreso.

Los trazos del cuadro del Congreso lo han marcado, especialmente, las cuatro ponencias:

1.  Ronald S. Hendel (Universidad de California, Berkeley), The Emergence of Monotheism: God and the gods in the Tetrateuch (El surgimiento del Monoteísmo: Dios y los dioses en el Tetrateuco).

Su intervención partió de la «visión» de Blaise Pascal del «Dios de Abraham, Dios de Isaac, Dios de Jacob, no de los filósofos ni de los letrados». Pascal reclama las «razones del corazón» frente a los diversos racionalismos. El ponente reivindicó las representaciones «nativas» israelitas presentes, según él, en los escritos yahvista (J), elohista (E) y sacerdotal (P) de los cuatro primeros libros de la Biblia; dentro del proyecto de exploración de la memoria cultural de la Biblia.

En la fuente E el Dios de Moisés es identificado con el Dios de los patriarcas, creando una continuidad que va desde Abraham hasta Moisés. También aparecen los «dioses ajenos», reminiscencias de politeísmo, que deben repudiar. Estos dioses, no obstante, son tratados con cierto respeto (son enterrados en un lugar sagrado) y con una positiva visión tolerante. No obstante, el Dios de Moisés es el único al que han de dar culto.

La revelación a Moisés en la zarza ardiendo representa el momento álgido de la revelación divina en la fuente J. Pero J intenta mostrar que el culto a Yahvé tiene su inicio en los orígenes, ya es invocado como tal por Enós, nieto de Adán (Gn 4,26), y se convierte en un estribillo en las diversas narraciones patriarcales. Los «otros dioses» que aparecen son seres divinos al servicio de Yahvé.

La historia de la religión en P presenta a un Dios transcendente, eliminando, casi totalmente, la posibilidad de otros dioses. Dios crea a los seres humanos «a imagen de Dios». El Dios de P es el Dios de los pactos, de las alianzas; pero también es el Dios de la santidad, de la distancia, de la necesidad de purificación.

Hendel argumenta que la historia de la religión presente en esta triple perspectiva «pueden ser consideradas como diferentes construcciones de la memoria cultural, es decir, representaciones autorizadas del pasado con relevancia en el presente».

2.   Moisés Mayordomo Marín (Universidad de Berna), Dios de paz, Dios violento – Ambivalencias teológicas desde el Nuevo Testamento.

Dio inicio a su ponencia citando a varios autores de la antigüedad que criticaron la visión de un Dios (o dioses) violento. Platón considera que corresponde al fruto de las fantasías de los poetas; Filón de Alejandría, en su tratado sobre Abraham, discurrió que el Dios que produce temor es fruto de una visión limitada e inmadura de la divinidad; y Marción, por su parte, considera que el Dios creador, del Antiguo Testamento, es antitético, incompatible con el Dios de Jesús: el primero es el Dios de la justicia, el causante del mal, mientras que el segundo es el Dios bueno.

Ya en el Nuevo Testamento, sugirió el análisis de dos textos: el Sermón del Monte (Mt 5-7) y el Apocalipsis.

a)     En el Sermón del Monte aparece, en boca de Jesús, la máxima «Amad a vuestros enemigos» (Mt 5,44), que es la extensión máxima posible del amor al prójimo.

Y la razón no es ni filantrópica ni utilitarista: «para que seáis hijos de vuestro Padre…» (v. 45).

Subrayó diversos aspectos de la anterior afirmación:

-          Es una metáfora paternal: Dios es Padre. El cuidado paternal es extensión de su acción creadora; donde el «Padrenuestro» está en el centro del Sermón del Monte.

Padre e hijos crean una realidad recíproca.

Queda realzada la imparcialidad, la integridad de Dios.

-          Es un mensaje inclusivo: la bondad universal del Padre.

-          Se produce una relación estrecha entre teología y moral.

Invita a vivir con una bondad «extravagante».

Impulsa a la imitación de la misericordia y bondad de Dios. La bondad, y no el juicio divino, es lo determinante.

La fe es en un Dios-Padre que incluye su misericordia a todo ser humano.

      b)      En el libro del Apocalipsis, de una manera especial en Ap 16,5-7.

La sed de justicia parece calmada con la destrucción de «Babilonia».

Nos situamos en el contexto histórico difícil de la comunidad de Asia Menor, en tiempo de Domiciano. Aunque, comenta, las imágenes violentas del Apocalipsis no se corresponden con la realidad histórica, están sobredimensionadas.

El texto busca una respuesta a una situación de injusticia.

3.  Natalio Fernández Marcos (CSIC – Centro de Ciencias Humanas y Sociales, Madrid), El nuevo lenguaje religioso del judaísmo helenístico.

Comenzó su intervención constatando cómo Alejandro Magno cambió el panorama lingüístico y cultural. Y eso se traduce en:

a)     Una helenización del judaísmo. En el s. III a.C. se traduce al griego la Torá y los historiadores judíos comienzan a utilizar la retórica para legitimar ante el helenismo las tradiciones religiosas judías.

b) La religión griega se transforma. Hay una «internacionalización» de las deidades; asumiendo como propios las divinidades de otros pueblos. Recibe influjos de Oriente, junto a una vuelta a tradiciones antiguas como el orfismo. Se producen ciertas tendencias henoteístas e incluso monoteístas.

c)      Cambios en la religión judía. El encuentro con el helenismo llevó a una reformulación del judaísmo: la traducción de la LXX; los nombres de Dios (Kyrios, Theos…); el triunfo del monoteísmo, acentuada en la LXX.

En el judaísmo del Segundo Templo declina el uso del Tetragrama y su pronunciación.

Al Dios de Israel se le aplican diversos títulos helenistas: Dios de los cielos, Señor del cielo, Altísimo, Rey absoluto (Sirácida), Pantocrator, etc. La lengua griega les permite subrayar el poder de Dios; algo que se observa especialmente en los libros más tardíos.

Se extiende la convicción que autores helenistas judíos y no judíos adoran al mismo Dios, sólo que con distintos nombres (cf. Hch 17,11-28).

d)     Yahvé y lo femenino. Hay una personificación de la Sabiduría (cf. Pr 1,9; Sir 24,6; etc.). Posteriormente, en el judaísmo rabínico, ya no queda lugar para lo femenino.

4.    James D. G. Dunn (Universidad de Durham, Reino Unido), The Human Face of God: God and the Christology of The New Testament (El rostro humano de Dios: Dios y la Cristología del Nuevo Testamento).

Dunn afirmó que la Cristología comienza con el impacto que Jesús de Nazaret y, sobre todo, su resurrección, produjo en sus discípulos. Y propuso una secuencia cronológica en dicha Cristología:

a)     La convicción de que Jesús era el hijo de Dios. Ya la primera generación cristiana reconoció a Jesús como hijo de David e hijo de Dios; la forma de dirigirse Jesús a Dios como «Abba» será su seña de identidad. Aunque él ponente opina que éste título originalmente hay que entenderlo en un sentido metafórico, como aclaró a una de las preguntas de los asistentes. No obstante, «Hijo de Dios» es percibido, cada vez más, entre sus primeros discípulos, como «el Hijo único de Dios».

b)     Un segundo título, convertido tempranamente en confesión bautismal, es «Jesús es Señor», sobre todo a partir del impacto de su resurrección. La expresión «Señor», en griego kyrios, es el término usado en la LXX para traducir la palabra hebrea YHWH, el nombre de Dios. La confesión de que Jesús es Señor planteaba la cuestión de cómo se compaginaba con la afirmación más fundamental que Dios es uno.

c)      A Jesús se le aplica, también, el lenguaje usado para describir la Sabiduría divina. Partiendo de que «la Sabiduría / Palabra divina es Dios mismo en la medida en que puede ser conocida por la humanidad». Jesús es la Sabiduría de Dios. Los primeros discípulos buscan un lenguaje adecuado para expresar la singularidad de Jesús, ya que éste no es simplemente un mensajero o un representante de Dios.

d)     También Jesús es reconocido como la encarnación de la Palabra de Dios, antes del final del s. I, en el evangelio de Juan. Aunque el ponente puntualizará: «Hablar a la ligera de Jesús como pre-existente es socavar el concepto mismo de “encarnación”, perdiendo, en efecto, algo vital en la singularidad de Jesús, el Verbo encarnado, como la revelación de Dios, de sí mismo, en un momento histórico y en un lugar concretos».  La cuestión, argumentará, es si el cristianismo es monoteísta o no.

Alegó que Sabiduría y Palabra eran simplemente intentos de formas de expresar la acción de Dios en la creación, en la revelación, en la redención. Entenderlas como realidades «intermediarias» es una explicación insatisfactoria; de igual manera que es insatisfactoria la categoría de «hipóstasis». Sabiduría y Palabra son imágenes vivas, poéticas para hablar de Dios. Argumentó que «hablar de Dios como tres personas, Padre, Hijo y Espíritu Santo, sin duda ha hecho que sea más difícil mantener el monoteísmo cristiano». Lo que sí se ha de mantener y es característico de este primer período es que «Cristo es el rosto humano de Dios»

Además de estas cuatro grandes ponencias, el Congreso contó con seis aulas diferentes (Biblia y Oriente Antiguo, Antiguo Testamento, Nuevo Testamento, Escritos Intertesmentarios y Rabínicos, Nuevas Hermenéuticas, y Biblia y Cultura), que durante los tres días que duró el evento estuvieron ofreciendo, a todos los asistentes, más de 70 comunicaciones diferentes. En ellas intervinieron estudiosos de diversas Universidades y Facultades tanto teológicas como civiles de España, pero también de Escocia, Reino Unido, Austria, Bélgica, Roma, Dinamarca, Alemania, Polonia, USA, Canadá, Perú, Bolivia y Brasil. Todo un elenco de intervenciones que confirmó la internacionalidad y nivel del Congreso.

A todo ello hay que añadir, como colofón, la exposición «A través de los siglos: Historia del texto bíblico», organizado por la «Asociación Bíblica Española» y dirigido y coordinado, como comisarias de la muestra, por Mª Teresa Ortega Monasterio y Guadalupe Seijas de los Rios-Zarzosa, en el marco de la «Casa de la Ciencia (CSIC)» en Sevilla.

Javier Velasco-Arias

Servei Diocesà d'Animació Bíblica

Molt amablement, en Javier m'ha convidat a participar d'aquest blog tot deixant constància de la meva tasca en el Bisbat de Tortosa (Tarragona).

Valdria la pena començar per una breu presentació: em dic Jordi Salvadó, sóc fill de El Molar (Priorat) i des de l'any 1998, pertanyo al presbiteri de la Diòcesi de Tortosa. Després del meu trienni a la Facultat de Teologia de la Pontificia Universitat Gregoriana de Roma, on vaig fer la llicència en Teologia Bíblica, tot retornant a la diòcesi, el Sr. Bisbe em va encomanar la tasca d'organitzar d'una manera efectiva i afectiva el que s'anomena Servei Diocesà d'Animació Bíblica.

Amb quin objectiu? Bé, em sembla que passats dos anys des de la seva creació, encara queda molt per a fer. S'han programat cursos, s'ha donat informació i suggeriments als sacerdots, s'han fet algunes breus i petites publicacions... però el projecte pretén ser més ambiciós.

Què vol dir això? Doncs, que ens proposem que el tema bíblic sigui un eix transversal irrenunciable a la nostra diòcesi que impregni tots els àmbits i racons de la nostra pastoral. Aquesta proposta sempre ha de topar amb el recel poc fonamentat d'una certa intromissió. Però també hem de recordar que si una pastoral no té en compte el seu fonament i motivació bíblica, ens el carreguem de sota-rel. Per aquesta raó, el Servei d'Animació Bíblica neix – com el seu nom indica – com a “ministeri” per a les parròquies, col·legis i moviments, per als preveres i per als laics. En concret: cursos d'actualització bíblica, de lectio divina, subsidis per a grups bíblics, xerrades, cine-fòrum, publicacions, difusió del text bíblic, peregrinacions a Terra Santa i llocs bíblics, formació de lectors, ... Algunes d'aquestes coses ja són realitat, altres s'intentaran posar en marxa...

Esperem comptar amb la col·laboració de tots i dels més experimentats per anar fent camí. De moment, a través d'aquest blog també anem fent camí...

Mn. Jordi Salvadó

Al servei de la Paraula del nostre Déu

 

Núria Calduch-Benages, que pertany a la congregació de les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, és doctora en Sagrada Escriptura i professora d’Antic Testament i d’Antropologia Bíblica a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma.

El dijous 17 de maig va presentar a la llibreria Paulines, de la Ronda de Sant Pere de Barcelona, tres llibres que acaba de publicar en aquests últims mesos: tot un rècord!

La Núria és una investigadora molt reconeguda en els àmbits científics internacionals de la ciència bíblica pels seus estudis rigorosíssims sobre els llibres sapiencials de la Bíblia, però també és una mestra perfecta en l’art de donar a conèixer el que sap per a un públic ampli, sense coneixements especialitzats.

Els tres llibres que ens van aplegar són Saboreando la Palabra (Estella: Verbo Divino 2012), Los profetas, mensajeros de Dios (Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica 2012) i Dame, Señor, tu mirada. Reflexiones bíblicas sobre la vida cristiana (Madrid: PPC 2011).

En la categoria bíblica d’amics, que vam fer la presentació dels llibres de la Núria, vam parlar Quique Fernández, Javier Velasco-Arias i Joan Ferrer.  Va ser un cor a diverses veus, amb estils també força variats, que vam expressar la nostra passió per la Paraula de Déu. Els llibres de la Núria són petits tasts del sabor inefable de la Paraula. El salmista ho sap millor que ningú i ens ho fa saber: «Tasteu i veureu que n'és, de bo, el Senyor; feliç l'home que s'hi refugia!» (Salm 34,9).

Els llibres de la Núria són molt virtuosos perquè saben comunicar el missatge essencial de la Paraula de Déu. La Núria ens presenta els profetes ––els homes seduïts per la força de la Paraula––, el mètode fonamental per a accedir a la pràctica de la lectura espiritual de la Paraula ––la Lectio Divina––  i ens ofereix una col·lecció de reflexions bíbliques sobre textos de l’Antic i del Nou Testaments amb la finalitat d’aprofundir en el sentit de la pròpia vida espiritual a la llum de la Paraula de Déu: «La teva paraula fa llum als meus passos, és la claror que m'il·lumina el camí»  (Salm 119,105).

L’objectiu és aprendre a viure amb aquesta Paraula i d’aquesta Paraula que va formant el teixit ––la trama i l’ordit–– de la nostra vida, perquè «l'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca del Senyor» (Deuteronomi 8,3).

Joan Ferrer i Costa

Degà  de la Facultat de  Lletres de    la

Universitat de Girona