Entrades
A Catalunya Cristiana 1837 (7-12-2014), 33 ha sortit publicat un article de Eduard Brufau sobre la presentación del llibre:
Josep Otón, La mística de la Palabra, Santander: Sal Terrae 2014.
El títol de l'article és:
«Invitació a escoltar la Paraula en la quotidianitat»
«La Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret de Barcelona va quedar petita el 30 d’octubre passat a la tarda. S’hi presentava el nou llibre de Josep Otón, La mística de la Palabra (Sal Terrae), fruit d’un seguit de reflexions profundes al voltant de l’experiència de fe i de diversos textos bíblics, i que compta amb un bonic pròleg del P. Josep Alegre, abat del monestir de Poblet.
Enmig d’una notable expectació, els diversos convidats encarregats de presentar el llibre no van estalviar els elogis ni a l’obra ni a l’autor. Montserrat Esteve, periodista de TV3 i col·laboradora habitual de Catalunya Cristiana, va definir el llibre com un veritable bàlsam necessari en un món ferit per la pobresa, la violència i la injustícia. Esteve també va trobar molt positiu que La mística de la Palabra s’aparti de «l’estil dels sermons» per adoptar una manera de fer més propositiva i contemplativa. Segons la periodista, Josep Otón és un bon exemple del paper rellevant i visible que poden tenir els laics en l’Església catòlica del segle XXI per fer-la menys clerical i més oberta a tots els estats de vida.
Per la seva banda, el reconegut biblista Javier Velasco-Arias va definir l’autor com una «persona religiosa enamorada de la Bíblia». Velasco va afirmar que aquesta obra a través de les diverses reflexions convida el lector a la pregària, a sentir com «Déu és Paraula», com Ell ens parla. El biblista va voler remarcar que, en conseqüència, l’obra d’Otón ens introdueix en l’actitud d’escolta, ens acostuma al tan necessari silenci, i es contraposa d’aquesta manera a l’acceleració i el soroll constants de la societat contemporània. Aquest no va ser l’únic punt en què Velasco va contraposar el món actual amb el fons de La mística de la Palabra; així no va dubtar a afirmar que el llibre ens crida a descobrir l’alegria de la vida cristiana i a «sentir nostàlgia d’infinit», esperança que el nostre entorn occidental sembla haver abandonat.
Relació amb Déu i vida quotidiana.
La tercera personalitat de la taula, el filòsof i professor de la URL Francesc Grané, va prendre com a punt de partida de la seva intervenció el mateix títol del llibre: «La mística no té paraules, i per tant podríem dir que el títol expressa una pretesa contradicció.» El filòsof, però, va assenyalar que la Paraula apareix en la relació entre Déu i l’home, i per tant es tracta d’una experiència religiosa i, efectivament, mística. Per a Grané, doncs, La mística de la Palabra «planteja un retorn a l’experiència fonamental de Déu» alhora que és una lectura profunda de la realitat que defuig el cristianisme racionalitzat i crida a recuperar el misteri.
El darrer a intervenir va ser el mateix autor, Josep Otón, historiador i professor de l’ISCREB. Tot just començar va voler fer referència a la persona que li ha escrit el pròleg, l’abat Josep Alegre, de Poblet: «Sento el P. Alegre com algú molt proper i he de confessar que en bona part és perquè em recorda molt el meu avi.» Va afegir que se sentia vinculat a aquest monestir cistercenc i també molt agraït, perquè li consta que algun dels seus llibres es llegeixen al refetor. Sobre el contingut propi del llibre, Otón va explicar que els escrits originals els va anar redactant originalment per a un blog amb la intenció d’oferir uns apunts sobre temes espirituals. No va ser fins al cap d’un temps que va decidir fer-ne una selecció, que ha resultat ser el llibre La mística de la Palabra. Josep Otón va afirmar que aquests escrits neixen de la mateixa vida, de l’experiència diària de la fe, de la pregària i de la lectura de la mateixa Paraula de Déu. Finalment l’autor, fent una radiografia de la societat i l’Església actuals, va constatar el divorci que pateix l’espiritualitat amb tres grans àmbits diferents: amb la vida, amb la tradició i amb el pensament. Per a Otón, doncs, l’espiritualitat cristiana ha de ser necessàriament encarnada i connectada amb l’existència, no es pot concebre aïllada, com una elucubració, sinó originada de la vida concreta de cada home i de la Paraula de Déu.
