diumenge, 14 de desembre de 2014

Llibre: «La mística de la Palabra»


A Catalunya Cristiana 1837 (7-12-2014), 33 ha sortit publicat un article de Eduard Brufau sobre la presentación del llibre: 
Josep Otón, La mística de la Palabra, Santander: Sal Terrae 2014. 
El títol de l'article és: 
«Invitació a escoltar la Paraula en la quotidianitat»


«La Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret de Barcelona va quedar petita el 30 d’octubre passat a la tarda. S’hi presentava el nou llibre de Josep Otón, La mística de la Palabra (Sal Terrae), fruit d’un seguit de reflexions profundes al voltant de l’experiència de fe i de diversos textos bíblics, i que compta amb un bonic pròleg del P. Josep Alegre, abat del monestir de Poblet.

Enmig d’una notable expectació, els diversos convidats encarregats de presentar el llibre no van estalviar els elogis ni a l’obra ni a l’autor. Montserrat Esteve, periodista de TV3 i col·laboradora habitual de Catalunya Cristiana, va definir el llibre com un veritable bàlsam necessari en un món ferit per la pobresa, la violència i la injustícia. Esteve també va trobar molt positiu que La mística de la Palabra s’aparti de «l’estil dels sermons» per adoptar una manera de fer més propositiva i contemplativa. Segons la periodista, Josep Otón és un bon exemple del paper rellevant i visible que poden tenir els laics en l’Església catòlica del segle XXI per fer-la menys clerical i més oberta a tots els estats de vida.

Per la seva banda, el reconegut biblista Javier Velasco-Arias va definir l’autor com una «persona religiosa enamorada de la Bíblia». Velasco va afirmar que aquesta obra a través de les diverses reflexions convida el lector a la pregària, a sentir com «Déu és Paraula», com Ell ens parla. El biblista va voler remarcar que, en conseqüència, l’obra d’Otón ens introdueix en l’actitud d’escolta, ens acostuma al tan necessari silenci, i es contraposa d’aquesta manera a l’acceleració i el soroll constants de la societat contemporània. Aquest no va ser l’únic punt en què Velasco va contraposar el món actual amb el fons de La mística de la Palabra; així no va dubtar a afirmar que el llibre ens crida a descobrir l’alegria de la vida cristiana i a «sentir nostàlgia d’infinit», esperança que el nostre entorn occidental sembla haver abandonat.

Relació amb Déu i vida quotidiana.

La tercera personalitat de la taula, el filòsof i professor de la URL Francesc Grané, va prendre com a punt de partida de la seva intervenció el mateix títol del llibre: «La mística no té paraules, i per tant podríem dir que el títol expressa una pretesa contradicció.» El filòsof, però, va assenyalar que la Paraula apareix en la relació entre Déu i l’home, i per tant es tracta d’una experiència religiosa i, efectivament, mística. Per a Grané, doncs, La mística de la Palabra «planteja un retorn a l’experiència fonamental de Déu» alhora que és una lectura profunda de la realitat que defuig el cristianisme racionalitzat i crida a recuperar el misteri.

El darrer a intervenir va ser el mateix autor, Josep Otón, historiador i professor de l’ISCREB. Tot just començar va voler fer referència a la persona que li ha escrit el pròleg, l’abat Josep Alegre, de Poblet: «Sento el P. Alegre com algú molt proper i he de confessar que en bona part és perquè em recorda molt el meu avi.» Va afegir que se sentia vinculat a aquest monestir cistercenc i també molt agraït, perquè li consta que algun dels seus llibres es llegeixen al refetor. Sobre el contingut propi del llibre, Otón va explicar que els escrits originals els va anar redactant originalment per a un blog amb la intenció d’oferir uns apunts sobre temes espirituals. No va ser fins al cap d’un temps que va decidir fer-ne una selecció, que ha resultat ser el llibre La mística de la Palabra. Josep Otón va afirmar que aquests escrits neixen de la mateixa vida, de l’experiència diària de la fe, de la pregària i de la lectura de la mateixa Paraula de Déu. Finalment l’autor, fent una radiografia de la societat i l’Església actuals, va constatar el divorci que pateix l’espiritualitat amb tres grans àmbits diferents: amb la vida, amb la tradició i amb el pensament. Per a Otón, doncs, l’espiritualitat cristiana ha de ser necessàriament encarnada i connectada amb l’existència, no es pot concebre aïllada, com una elucubració, sinó originada de la vida concreta de cada home i de la Paraula de Déu.


dimecres, 26 de novembre de 2014

Presentació del llibre: «La Sagrada Família de Barcelona. Quan les pedres criden»

Dijous, 4 de desembre de 2014, a les 19 h., a la Llibreria Claret, sala Pere Casaldaliga, presentació, amb Jaume Fontbona (president del CPL); Josep Lligades (director de la col·leció  Emaús); Rosa Ribas i Garriga (especialista en iconografia cristiana); i l'autor:

Rodolf Puigdollers, La Sagrada Família de Barcelona. Quan les pedres criden, Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica (Col. Emaús, 118), 2014, 149 pp.


Llegir més...

dissabte, 1 de novembre de 2014

Jesús i la pregària


La Delegació de Pastoral Universitària us convida a la 2a conferència sobre «Aproximació a la figura de Jesús», una sèrie de conferències amb dinar inclòs aquesta vegada a la Facultat de Filosofia de la UB.

A càrrec de Agustí Borrell«Jesús i la pregària»

Data: 26 de novembreamb un espai de col·loqui més informal amb el ponent tot dinant al bar de la Facultat, de 13’45-14’30, i una sessió-conferència posterior de 14’30-15’30 en una aula de la mateixa facultat.

Tota la informació a:

Informacions i inscripcions a: 

dimecres, 1 d’octubre de 2014

Jesús i la hipocresia

La Delegació de Pastoral Universitària inicia el segon cicle sobre: APROXIMACIÓ A LA FIGURA DE JESÚS
una sèrie de conferències amb dinar inclòs aquesta vegada a la Facultat de Filosofia de la UB.

La primera serà dimarts 21 d’octubre, a càrrec d'Armand Puig: «Jesús i la hipocresia»

Tota la informació a:

Informacions i inscripcions a: 

dimecres, 10 de setembre de 2014

Crónica de las XXV Jornadas de la ABE: «La Biblia en sus textos, V centenario de la Políglota»

El martes 2 de septiembre se inauguraron las Jornadas de la «Asociación Bíblica Española» (ABE), en la Universidad de Alcalá de Henares, enmarcadas este año en la celebración del V centenario de la Biblia Políglota Complutense. Dieron su bienvenida y centraron la temática de las Jornadas D. José Raúl Fernández, vicerrector de extensión cultural de la Universidad, y Santiago Guijarro, director de la ABE.

Cada día, de los tres que duraron las Jornadas, estuvo encabezado por una ponencia. Ponencias que se ajustaron a los testimonios textuales que han llegado a nosotros de cada una de las lenguas en que está escrita la Políglota: hebreo, griego y latín.

Primera ponencia: «Qumrán y el texto masorético», por Julio Trebolle Barrera.

Empezó citando a Nebrija, uno de los «padres» de la políglota, junto al cardenal Cisneros. Nebrija comenta, refiriéndose a las tres lenguas del letrero de la cruz: «el hebreo es la lengua de la salvación anunciada, el griego la de la sabiduría y el latín la del poder romano».

Siguió comentando que en las políglotas posteriores a la complutense hay un poliglotismo creciente, con incorporación de nuevas lenguas.

Con la reforma protestante, afirmó, y su máxima «sola scriptura» acaba convirtiéndose en solo texto hebreo, con rechazo de la Vulgata y de los textos deuterocanónicos.

Explicó que en crítica textual siempre fue por delante el NT frente al AT. El texto masorético era prácticamente intocable. No hay prácticamente ediciones críticas del AT. Qumrán –aseveró– cambiará esta dinámica. Los manuscritos bíblicos y parabíblicos de Qumrán nos conducirán de la unicidad a la pluralidad textual.

En la misma línea siguió exponiendo que después del texto de Isaías, 1QIsa, la publicación del resto de textos bíblicos nos llevará a constatar importantes variantes al texto masorético. En algunas ocasiones con textos próximos al Pentateuco samaritano o a la Septuaginta: textos protomasoréticos, protosamaritanos, afines a LXX, independientes o no alienados y textos parabíblicos.

Manifestó que el modelo clásico de crítica textual aplicado a la Biblia no funciona, entre otras cosas por la pluralidad cultural y de autores. Los textos políglotas, en diversas lenguas y traducciones, son una herramienta imprescindible.


Segunda ponencia: «La Biblia griega en la historia y en la teología: el retorno de la Septuaginta», por Natalio Fernández Marcos

Comenzó defendiendo la importancia de la Biblia griega para la exégesis. Un texto que nació en Alejandría (Egipto) y en la época cristiana se convirtió en la Biblia de este nuevo movimiento.

Continúo explicando que la LXX fue la Biblia de la Iglesia hasta el s. V y continúa siéndolo en las iglesias cristianas orientales.

Qumrán ha rehabilitado en Occidente –argumentó– la Septuaginta, con sus variantes textuales, muchas de ellas próximas al texto de la Biblia griega. En algunas ocasiones nos encontramos ante un texto previo al texto masorético o premasorético.

En este sentido, deducía que la LXX, entre otras cosas, es la primera interpretación de la Biblia Hebrea, y no solamente traducción.

Arguyó la necesidad de recuperar, ya ha comenzado, el texto de la LXX, sin el que es imposible entender la historia de la intertextualidad y el uso de la misma por las comunidades judías helenistas y cristianas.


Tercera ponencia: «Catorce siglos de historia de las biblias latinas: de la tradición oral a la Poliglota complutense», por José Manuel Cañas Reíllo

Reivindicó que las biblias latinas nacieron con la intención de recoger la tradición griega en el latín. Y comentó que los primeros indicios de la existencia de textos bíblicos en latín se remontan al s. II. De forma que en la época de san Agustín ya se habían latinizado los textos bíblicos, aunque con una gran pluralidad textual.

Así, las vetus latinas presentan –afirma– una gran dependencia del texto griego.

San Jerónimo, comentó, se encontró con un gran problema de crítica textual a la hora de confeccionar la Vulgata:
Se puede hacer una cronología de las traducciones y revisiones de san Jerónimo:
a) 382-385: revisión de los evangelios
b) 387-390: revisión hexaplar del AT
c) 390-405: traducción del AT ex hebraica veritate
d) La aportación del corpus jeronimiano a la Biblia latina

A nivel semántico, clarificó, que la    Vulgata se entiende como el trabajo de traducción y revisión de san Jerónimo y, al mismo tiempo, como se entenderá posterior y actualmente, al texto completo en latín de la Biblia latina, que incluye el trabajo de Agustín y de algún discípulo suyo que completó su trabajo.

Sin embargo, afortunadamente, han llegado a nosotros importantes testimonios de la Vetus Latina: manuscritos, citas patrísticas, influencias en la Vulgata...

Continúo explicando la gran importancia que va a tener la Vulgata en toda la Edad Media. De esta época nos van a llegar pandectas (o colecciones de libros) y ediciones de la Vulgata:
a) s. V-VI: Peregrino, Víctor de Capua y la biblioteca de Casiodoro.
b) s. VII-VIII: Codex Amiatinus; pandectas y ediciones españolas; pandectas del norte de Italia.
c) Época de Carlomagno: biblias de Maurdramme, Metz, Alcuino de York, Teodulfo de Orleans y el Grupo de Ada.
d) s. X-XII: biblias de Montecassini, Grupo italiano, biblias inglesas; ensayos de corrección de la Biblia; las biblias de Étienne Harding y de Nicolás de Manjacoriaq.
e) Las biblias de París.

La imprenta, siguió argumentando, marcara un antes y un después. Aunque los textos adolecerán de los mismos problemas y errores anteriores.

Posteriormente, la Vulgata formará parte de la columna latina de la Políglota complutense. La tradición prevalecerá sobre la innovación. En este texto, para las variantes del AT de la Vulgata se tendrá en cuenta el texto hebreo, no parece así que se haga lo mismo con el griego para el NT.


Junto a los tres grandes discursos, funcionaron, como ya es habitual, diversos seminarios de trabajo bíblicos, que mantuvieron activos a todos los asistentes a las Jornadas. En esta ocasión, funcionaron los seminarios: «Antiguo Testamento», «Orígenes del Cristianismo», «Antiguo Testamento en el Nuevo Testamento», «Biblia y Pastoral», «Biblia y Antiguo Oriente», «San Pablo» y «La transmisión manuscrita del texto bíblico».

El fruto de estos seminarios fue expuesto a la Asamblea de la Asociación, donde también se trataron diversos temas de la marcha de la misma, como presentación de publicaciones y proyectos; invitando a todos los miembros a nuevas iniciativas en el campo de la investigación bíblica.


Sólo cabe añadir la cena de gala que, como cada año, agasaja a los miembros de la ABE que han cumplido los setenta años. En esta ocasión fueron: Víctor Morla Asensio, Gonzalo Aranda Pérez, Juan José Bartolomé Lafuente, Miguel Ángel Lis Soler y José Fernández Lago. Aunque por diversas circunstancias sólo pudieron estar presentes los dos primeros enumerados.

Javier Velasco-Arias

dimarts, 3 de juny de 2014

I vosaltres qui dieu que sóc jo?



El passat 28 de maig va tenir lloc la cloenda i lliurament del premis del «XIV Concurs Bíblic de Catalunya per a Universitaris», que aquest any ha tingut com a lema inspirador: «I vosaltres qui dieu que sóc jo?» (Mc 8,29).

Estaven convocats els alumnes universitaris a presentar assaigs, de forma personal o grupal, relacionats amb el títol del concurs i que posés en paral·lel els estudis que estan cursant i la Bíblia. El nombre de participants ha estat de 55 alumnes. Una xifra modesta, però esperançadora. No podem perdre de vista que el treball proposat és un esforç afegit a les múltiples activitats que tenen els estudiants universitaris, a més d'altres condicionants.

La pastoral universitària, en aquest cas duta a terme per SAFOR - UAB  (Servei d'Assistència i Formació Religiosa a la Universitat Autònoma de Barcelona), està donant els seus fruits. I si afegim aquest concurs anual bíblic, constatem la centralitat de la Bíblia en la Pastoral Universitària; una centralitat a la qual està cridada tota la pastoral, sense excepció.

La cloenda de l'acte, que va tenir lloc a les dependències de la Catedral de l'Esperit Sant, de Terrassa, va estar presidida per Mns. José Ángel Saiz Meneses. I va comptar amb la presència a la taula del Sr Jaume Vernet, representat a la FCC (Federació de Cristians de Catalunya), responsable del concurs; de Mn. Josep Monfort, actual consiliari del SAFOR - UAB; i dels tres membres del jurat: P. Rudolg Puigdollers, P. Antoni Pou i Javier Velasco-Arias.

Els premis han correspost: el primer a Maria Pérez García-Baquero, el segon a Alicia Díaz del Riu i el tercer a Pere Carreras i Ignasi Drudis. Enhorabona a tots ells i felicitats pel seu interessantíssim treball bíblic.

L'acte es va clausurar amb una eucaristia, celebrada a la catedral de Terrassa i presidida per Mns. José Ángel Saiz, concelebrada amb el bisbe auxiliar Mons. Salvador Cristau i els preveres presents. Després de l'eucaristia es va convidar a tots els presents, a l'atri d'entrada de la catedral, a un aperitiu.

És de justícia destacar que el concurs bíblic anual, avalat per la «Federació de Cristians de Catalunya», no es limita al món universitari, sinó que arriba al món de l'escola, amb una participació generosa. Aquest any els participants del concurs bíblic, en les seves diferents versions, han estat de 63.456 nens i joves d'escoles i parròquies de Catalunya.

Ha estat una esplèndida ocasió d'arrelar la Bíblia en la pastoral , de portar la Paraula de Déu al món de l'educació: de l'escola, de la catequesi, de la Universitat... I amb un tema suggerent: la figura i la persona de Jesús de Natzaret, centre de la nostra fe.

Javier Velasco-Arias

dimarts, 27 de maig de 2014

Jesús i les dones



El proper dijous 29 de maig, de 14-15’30h, al menjador del Seminari Conciliar de Barcelona tindrà lloc el setè i darrer dinar-conversa del cicle sobre la figura de Jesús organitzat per la Delegació de Pastoral Universitària. Una reflexió sobre la persona de Jesús, qui era, què pretenia, què en sabem i què hi hem afegit…

Aqust dijous parlarem de:
Jesús i les dones, 
amb Manuela Pedra, teòloga.

La sessió, que inclou dinar amb menú complert es realitzarà al C/Diputació 231, Barcelona.
Recordeu que és imprescindible fer la reserva a: secretaria.dpuniversitaria.org   
o per telèfon a: 934 876 363 o 933 233 368.

dimarts, 13 de maig de 2014

La tendresa de Jesús

El proper dijous 22 de maig de 14-15’30h, al menjador del Seminari Conciliar de Barcelona tindrà lloc un nou dinar-conversa del cicle sobre la figura de Jesús organitzat per la Delegació de Pastoral Universitària. Una reflexió sobre la figura de Jesús.
Aquest dijous parlarem de La tendresa de Jesús amb Mar Galceran, profesora de la URL.
La sessions, que inclouen dinar amb menú complert es realitzaran al C/Diputació 231, Barcelona. El preu és de 12 euros
Recordeu que és imprescindible fer la reserva a secretaria.dpuniversitaria.org o per telèfon a: 934 876 363 o 933 233 368

dilluns, 31 de març de 2014

La mística de Jesús


El proper dijous 3 d’abril de 14-15’30h, al menjador del Seminari Conciliar de Barcelona tindrà lloc el cinquè dinar-conversa del cicle sobre la figura de Jesús organitzat per la Delegació de Pastoral Universitària. Una reflexió sobre la persona de Jesús, qui era, què pretenia, què en sabem i què hi hem afegit…
Aqust dijous parlarem de La mística de Jesús amb Agustí Borrell, biblista i carmelita.

La sessions, que inclouen dinar amb menú complert es realitzaran al C/Diputació 231. El preu és de 12 euros
Recordeu que és imprescindible fer la reserva a secretaria.dpuniversitaria.org o per telèfon a: 934 876 363 o 933 233 368