divendres, 13 de novembre de 2015

Comentaris bíblics interconfessionals


Dissabte 7 de novembre, a les 11 h, a l’ermita de Bruguers de Gavà, es convocà la segona trobada de comentaristes bíblics del blog "Comentaris biblics interconfessionals". L’objectiu d’aquesta reunió era la de retrobar-se després d’uns quants anys i reflexionar conjuntament sobre aquest treball en equip que començà a principis de l’any 2009. En aquest blog, seguint el calendari litúrgic catòlic, les diferents confessions cristianes (ortodoxa, evangèlica i catòlica), atenent als textos dels diumenges, fan exegesi, meditació i pregària per tots aquells que els vulguin llegir.

Després de les paraules de benvinguda del coordinador, fent un recordatori especial per Rodrigo Segarra i Lluís-Anton Armengol, que van traspassar, en German López Cortacans, feu la pregària inicial. Cal dir que no van poder venir tots, però els qui estaven presents, si bé ens coneixíem pels nostres escrits, bastants, encara no s’havien relacionat en persona, per això va caldre una prèvia autopresentació. 

Seguidament, va haver-hi un temps de diàleg en el qual es van plantejar preguntes i criteris a seguir que feien referència explícita al blog. El llenguatge dels comentaris, possiblement, ha de planejar per terrenys diversos, amb amplis sectors de lectors, però es va pensar que no s’havia de deixar, tant la senzillesa (que no està pas renyida amb la profunditat), com també ser conscients de que en les predicacions “cuinades” no faltes aquest “ingredient” de diàleg ecumènic, que és precisament el “plat” que pretenem presentar.

Després la sessió es va centrar en dos aspectes prou interessants. Per un costat, es va fer ressò de les experiències ecumèniques en diferents llocs de l’àmbit territorial de Catalunya, del qual va ser moderador en Josep Vicenç Moragues  i per l’altre, es va fer una estona de pregària, recordant i fent-nos solidaris dels cristians perseguits per tot el món. En Lluís Brull, va ser l’encarregat d’iniciar l’oració i en Josep Esplugas, va concloure la trobada amb una pregària final.

Vam quedar per trobar-nos, si Déu vol, el tercer dissabte del mes de novembre de 2017 en aquest mateix espai. Els altres comentaristes, no esmentats i que van assistir van ser en Manel Alonso,David Rhoton, Miquel Àngel Jiménez, Maïté Cabié, Daniel Palau, Genís Sans, Joaquim Meseguer i Josep Maria Gómez.

Xavier Artigas Manetas
Delegat d'Ecumenisme i relacions interreligioses
Bisbat de Sant Feliu de Llobregat

divendres, 2 d’octubre de 2015

Crónica del Congreso de las Asociaciones Bíblicas Ibéricas: «El proyecto misionero de Pablo en el contexto de la primera misión cristiana»


Del 1 al 3 de septiembre, congregados en la antigua Tarraco romana (Tarragona), nos reuníamos representantes de las tres asociaciones bíblicas de la Península Ibérica: Asociación Bíblica Española (ABE), Associação Bíblica de Portugal (ABP) y  Associació Bíblica de Catalunya (ABCat). El tema del Congreso relacionado con la figura de Pablo de Tarso, personaje del Nuevo Testamento que posiblemente visitó estas tierras (cf. Rom 15,24.28), ha sido: «El proyecto misionero de Pablo en el contexto de la primera misión cristiana».

Un Congreso plurilingüe, con cuatro ponencias, en inglés, portugués, catalán y español; facilitando el texto escrito, de cada una de ellas, a todos los congresistas.

El evento se inauguró con la bienvenida de Joan Magí, presidente de la ABCat, asociación anfitriona; después intervino Santiago Guijarro, director de la ABE y Armindo Vaz, presidente de la ABP.

Después de la bienvenida comenzó la primera conferencia del Congreso. El resto de las ponencias fueron enmarcando el devenir del evento.

Primera ponencia: «Fear, Hope, and Doing Good: Wives as a Paradigm of Mission in 1 Peter» (Miedo, esperanza y hacer el bien: las esposas como un paradigma de la misión en la primera carta de Pedro), por el Prof. David Horrell (Universidad de Exeter, Reino Unido).

El profesor Horrell comenzó, en la introducción del tema, exponiendo cómo era tratada la cuestión de los matrimonios mixtos por Pablo en 1Cor 7 y el papel importantísimo que tenía el cónyuge creyente para la salvación del consorte no creyente, en esta carta. No obstante, argumentó, que el Apóstol no da instrucciones concretas para acercar a la fe a la otra parte. La perspectiva paulina invita, continuó, a compararla con otros textos neotestamentarios, especialmente con 1Pe.

Su tesis se centró en el texto de 1Pe, sobre todo en el papel de vulnerabilidad que quedaban las mujeres cristianas en un matrimonio mixto. Arguyó que las instrucciones acomodaticias a las costumbres del imperio romano, que encontramos en el texto petrino, responden a un intento misionero, evangelizador, en un ambiente hostil. Una situación en la que se han de mantener firmes en la fe y dar testimonio de bondad.

Segunda ponencia: «O relato da experiência missionária nas cartas de Paulo» (El relato de la experiencia misionera en las cartas de Pablo), por el Prof. José Tolentino Mendonça (Universidad Católica Portuguesa).

Haciendo honor al título de la conferencia y al talante literario del ponente, su intervención tuvo un componente narrativo notable. Comentó el carácter itinerante de la misión paulina y enumeró las dificultades con las que se encontró el Apóstol, especialmente por intromisiones externas que dificultaron el entendimiento, siempre buscado por Pablo, entre las comunidades provenientes del judaísmo y las del paganismo.

Pablo creó, en su trabajo misionero, una auténtica red eclesial, una red de comunidades de creyentes en Jesús. Al mismo tiempo, contribuyó decisivamente a una configuración eclesial universalista e inclusiva, enfatizando –según el ponente– en «un proceso de radical asimilación que lleva a los bautizados a vivir “para Cristo” y, consecuentemente, una ética de transformación que nos conduce, en el devenir de la historia, a vivir una vida nueva y peculiar…»

Tercera ponencia: «El viatge a Hispània en el projecte missioner de Pau» (El viaje a Hispania en el proyecto misionero de Pablo), por el Prof. Agustí Borrell (Facultad de Teología de Cataluña).

El ponente comienza, –después de una breve introducción sobre el posilbe viaje del Apóstol a Tarraco–, analizando el posible transfondo veterotestamentario de la decisión de Pablo de visitar Hispania, llegando a la conclusión que la intención de su viaje no responde a un propósito de cumplir ningún hipotético anuncio profético. En cambio, sí que considera que en su decisión está presente la perspectiva escatológica, y afirmará: «Pablo entendía que la predicación del evangelio a todos los pueblos era una condición previa al esjatón», e Hispania era el límite del imperio romano.

En la tercera parte de la conferencia, titulada «La salvación de los judíos», A. Borrell desarrolló la tesis que en la predicación itinerante del Apóstol encontramos una estrategia misionera: anunciar el evangelio sólo allá donde el nombre de Cristo no es conocido (cf. Rm 15,20-21), no construir sobre el trabajo de otros. No es una renuncia a la predicación a los judíos, sino una táctica para que estos, aunque sea por celos, abracen la fe en Jesucristo.

Cuarta ponencia: «El fracaso del proyecto de Pablo y su reconstrucción», por el Prof. Carlos Gil Arbiol (Universidad de Deusto).

Según el profesor Gil Arbiol, en la comprensión –y, por extensión, en la predicación– de Pablo el acontecimiento revelador de la cruz y de la resurrección de Jesús será determinante, central. El peso decisivo, incluso desmesurado, de este evento oscurecerá «la vida histórica de Jesús, sus dichos y hechos». Por otro lado –continuó– la perspectiva de «urgencia escatológica» dio al proyecto de Pablo un carácter temporal, coyuntural, contingente. La ἐκκλησία, por su parte, es vista por el Apóstol como el «Israel de Dios», a partir del pueblo de Israel, al que se incorporarán los gentiles creyentes en Cristo; una ἐκκλησία «reflejo de la imagen de Dios revelado en la cruz de Jesús». Su proyecto libre y autónomo chocó, en muchas ocasiones, con otros líderes de los seguidores de Jesús.

En una segunda parte de su ponencia, desarrolló su tesis del «fracaso del proyecto de Pablo y sus reconstrucciones». Un fracaso que tuvo su primer momento en Antioquia, preludio de los siguientes, como consecuencia de las tensiones y. desacuerdos con los otros líderes. A su muerte, las características de su proyecto «fueron transformadas, eliminadas o sustituidas por otras que reconducían su proyecto»: 1) La ἐκκλησία mira al cosmos no a Israel; 2) La fe de Jesús amplía el horizonte de la cruz hacia atrás y hacia adelantes; 3) Enfriamiento y retraso de la escatología; y 4) La ἐκκλησία doméstica como reflejo de la (nueva) imagen de Dios. En definitiva, el proyecto de Pablo fue transformado; aunque el éxito de sus asambleas y la actualización, a la nueva realidad, de su proyecto convirtieron su fracaso en éxito.

Seminarios, asamblea de socios y demás actividades.

En el Congreso contamos con tres seminarios: Antiguo Testamento, Nuevo Testamento y La Biblia en la pastoral y en la cultura. En todos ellos hubo una intensa actividad, con numerosas comunicaciones por parte de las tres asociaciones bíblicas presentes. El nivel de las comunicaciones fue considerable, y el trabajo de los coordinadores de los mismos encomiable.

La Asamblea de socios, así como las presentaciones de las diversas publicaciones transcurrió con un gran nivel y pudimos conocer un gran elenco de obras, en las diversas lenguas de los asociados de las tres asociaciones bíblicas.

Es destacable y de agradecer la labor ejercida por Andreu Muñoz Melgar, miembro de la ABCat, doctor en Arqueología y director del Museo Bíblico Tarraconense, por sus doctas explicaciones en la visita guiada a la Catedral de Tarragona, al Museo Bíblico, a la Villa romana de Centcelles, al anfiteatro de Tarragona, etc., con un entusiasmo y entrega infatigables.

Y no podemos dejar de mencionar la presencia y cariño del arzobispo de Tarragona Mns. Jaume Pujol, no sólo presidiendo la eucaristía del último día del Congreso, sino también por su presencia en diversos momentos del Congreso: en algunas comidas, participando de alguna de las ponencias, conversando abiertamente con los diversos congresistas, etc. Y, cómo no señalarlo, por su constante apoyo al mundo bíblico.

 Javier Velasco-Arias

dilluns, 20 de juliol de 2015

La Bíblia viatgera


Les catequistes de segon curs de catequesi de comunió hem portat en pràctica la següent activitat amb l'objectiu d'introduir la Bíblia a les famílies tot creant l'hàbit de llegi-la, descobrir-la i fer-la viva en el seu dia a dia.
Cada grup de catequesi està format per un catequista, set o vuit nens i una Bíblia didàctica adaptada a l'edat (La Bíblia Viatgera).

En finalitzar cadascuna de les sessions, un nen del grup es porta a casa seva la Bíblia amb unes consignes. Primerament, llegir a casa una cita determinada pensada pel catequista relacionada amb el tema de la sessió. Tot seguit se li demana que escrigui, en una cartolina de color, allò que ha entès o que li ha agradat més de la cita.

A la següent sessió, el nen explicarà la cita que li ha tocat, ajudat pel catequista, de manera que es beneficia tot el grup pel que fa al contingut i com al missatge.
En acabar el curs, el catequista recull totes les cartolines escrites pels nens i s'enganxen, junt amb les de la resta de grups, en un paper gran i es penja a la paret a prop de l'altar. Els dies de les comunions aquest treball formarà part de la celebració.
El resultat ha estat molt positiu pel fet que el nen percep com a premi portar-se la Bíblia a casa i pel treball de reflexió que s'obté a nivell individual i de grup.

Hem detectat com ha millorat l’actitud vers la lectura de la Bíblia així com el coneixement sobre ella. Genera saber, dubte i diàleg per les sessions de catequesi. D’altra banda, les famílies es responsabilitzen i majoritàriament comparteixen la lectura amb els seus fills. És una oportunitat perquè la Bíblia sigui transmissora de la Paraula de Déu.
Eva Torres
Catequista a la Parròquia Mare de Déu de Montserrat,
Sant Boi (Barcelona)

diumenge, 17 de maig de 2015

Feia miracles Jesús?

La Delegació de Pastoral Universitària us convida a la darrera conferència del cicle «Aproximació a la figura de Jesús», una sèrie de xerrades amb dinar inclòs; aquesta vegada al menjador del Seminari Conciliar de Barcelona (c/Diputació 231, Barcelona).

A càrrec de la biblista Begonya Palau:

«Jesús i els miracles»

Feia miracles, Jesús? Trencava l’ordre de la ciència? Era un mag? Per què hi havia gent que, tot i estar allà al davant, no ho creia? Què vol dir que els miracles són “signes”?

Data: 27 de maig; al Seminari Conciliar de Barcelona (c/Diputació 231, Barcelona), de 14 a 15:30h.`

És imprescindible la inscripció prèvia a:



dissabte, 9 de maig de 2015

Presentació de la Bíblia de la Comunitat




El proper dimarts, 12 de maig del 2015, a les 12 h.

a la Parròquia de Santa Ana de Barcelona (Carrer Santa Ana 29, Barcelona)

presentació pública de la

Bíblia de la Comunitat #BCom

amb la participació de:

- Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya
- Federico Pastor, autor de les il·lustracions de aquesta edició de la Bíblia

dimarts, 28 d’abril de 2015

Jesús i la resurrecció

La Delegació de Pastoral Universitària us convida a la última conferència sobre «Aproximació a la figura de Jesús», una sèrie de conferències amb dinar inclòs; aquesta vegada al menjador del Seminari Conciliar de Barcelona (c/Diputació 231, Barcelona).

A càrrec de la teòloga Manuela Pedra«Jesús i la resurrecció»

Data: 29 de abril; al 
Seminari Conciliar de Barcelona (c/Diputació 231, Barcelona), de 14 a 15:30h.

dijous, 19 de març de 2015

La «Trinitat» en la Bíblia

Pretendre trobar en l'Antic Testament, alguna cosa similar a la definició de la «Santíssima Trinitat», tal com és precisada en els Concilis de Nicea (a. 325) i Constantinoble (a. 381), és una tasca impossible, inútil. Hem d'esperar al Nou Testament per trobar una aproximació tímida a aquesta proposició; encara que podem temptejar algunes expressions veterotestamentàries que serviran de fonament per a desenvolupaments posteriors.

·         Rastrejant en l’Antic Testament

El credo israelita, l'oració del Xema, proclama la unicitat de Déu: «Escolta, Israel, el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic» (Deuteronomi 6,4). És inimaginable per a un creient jueu el pensar en Déu de forma plural.

Encara que, posteriorment, el Nou Testament no partirà de zero per poder arribar a parlar de l'Esperit Sant o de Jesucrist el Senyor.

Sovint ens trobem amb textos que parlen de la Ruaj Elohim (el «Esperit de Déu»: Gènesi 41,38: Èxode 31,3; Nombres 24,2; etc.); o Ruaj Yhwh («Esperit del Senyor»: Jutges 3,10; 1Samuel 10,6; Isaïes 11,2, etc.). Encara que en la majoria d'ocasions aquest Esperit té forma personal, no es pot entendre, en la Bíblia Hebrea, com una realitat diferent del Déu indivisible. Però el llenguatge, l'expressió, el concepte, quan el trobem en el Nou Testament, no és nou. Només caldrà desenvolupar-lo.

Des d'una altra perspectiva, habitualment, sobretot a partir del període post-exílic, el nom de Déu, Yhwh, és substituït per l'expressió Adonay («Senyor»), en la lectura pública de les Escriptures i, també posteriorment, en les traduccions, començant per la LXX (primera traducció del text hebreu al grec, s. III-I aC). Aquesta denominació de Déu com el Senyor donaré molt de joc, posteriorment, en els diferents autors del Nou Testament.

Menció a part és la Saviesa, com a atribut de Déu i de la qual tot ésser humà està cridat a participar. En diverses ocasions la Saviesa és vista d'una forma personalitzada, d'una manera especial en els textos sapiencials més tardans. Algunes de les afirmacions que posteriorment trobarem aplicats a Jesucrist, abans es van utilitzar, en l'Antic Testament, per descriure a la Saviesa: «Abans de totes les coses va ser creada la saviesa, la intel·ligència prudent existeix des de l'eternitat» (Siràcida 1, 4); «La Saviesa obre els llavis dels muts i destrava la llengua dels infants» (Saviesa 10,21); etc.

·         La «Trinitat» en el Nou Testament

Encara que serà en el Nou Testament on trobarem els fonaments per a una posterior teologia sobre la Trinitat.

La menció del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant no és estranya als textos neotestamentaris. El final de l'evangeli de Mateu és un dels casos més clars, en una fórmula baptismal: «Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant» (Mateu 28,19). Un text similar, trobem en el tercer evangeli, en l'escena de l'Anunciació, amb referències a l'Esperit Sant, l'Altíssim i el Fill de Déu: «L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu» (Lluc 1,35).

Serà en l'epistolari paulí on descobrirem habituals mencions trinitàries: «Els dons són diversos, però l'Esperit és un de sol. Són diversos els serveis, però el Senyor és un de sol. Els miracles són diversos, però Déu és un de sol, i és ell qui ho obra tot en tots» (1Corintis 12,4-6). Pau, com a bon jueu fariseu, no renunciarà mai a la seva fe en un sol Déu, però serà capaç d'utilitzar el llenguatge present en les Escriptures per parlar de la realitat comunitària que hi ha al Déu U. Les expressions Déu (o Pare); Senyor (o Fill); i Esperit formaran part del seu llenguatge epistolar per parlar de la realitat de Déu i posaran els fonaments per a un desenvolupament posterior de la teologia de la «Santíssima Trinitat». Fins i tot en el text més antic del Nou Testament, la primera carta als Tessalonicencs, escrita al voltant de l'any 50 de la nostra era, ja utilitzarà aquesta forma d'expressar-se, on apareixen Déu Pare, el Senyor Jesucrist i l'Esperit Sant:

Pau, Siles i Timoteu, a l'església dels tessalonicencs, que viu en Déu Pare i en Jesucrist, el Senyor. Us desitgem la gràcia i la pau. Sempre donem gràcies a Déu per tots vosaltres i us tenim presents en les nostres pregàries. Contínuament recordem davant de Déu, el nostre Pare, la vostra fe activa, el vostre amor incansable i la vostra esperança constant en nostre Senyor Jesucrist.
Sabem, germans estimats de Déu, que ell us ha escollit, perquè el nostre evangeli s'ha difós entre vosaltres no tan sols amb paraules, sinó també amb obres poderoses i tota la plenitud de l'Esperit Sant; i prou sabeu el que vam fer per vosaltres quan érem enmig vostre. (1Tesalonicenses 1,1-5).

A l'evangeli joànic també trobarem mencions «trinitàries», on el Pare, l'Esperit Sant o el Defensor i el Fill són tres realitats diferents:

El Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre (Joan 14,26).

Quan vingui el Defensor, l'Esperit de la veritat que procedeix del Pare i que jo us enviaré des del Pare, ell donarà testimoni de mi (Joan 15,26).

 I és en aquest evangeli, juntament amb la resta d'escrits joànics, on trobem la més alta cristologia, on Jesucrist és presentat com el Logos (la Paraula de Déu, amb unes característiques que ens recorden la Saviesa de l'Antic Testament, però més): «Al principi existia la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu» (Joan 1,1); el Fill únic de Déu: «la Paraula s'ha fet carn i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que té com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat» (1,14); «tenim comunió amb el Pare i amb el seu Fill Jesucrist» (1Joan 1,3). On és reconegut pels seus deixebles com Déu: «Tomàs li va respondre: “Senyor meu i Déu meu!”» (20,28). Tot això, sense detriment de la seva humanitat.

Els textos es podrien multiplicar, però amb els presentats, penso que són suficients per constatar com, malgrat les dificultats teològiques i de llenguatge, els escriptors del Nou Testament van posar els fonaments per a una teologia posterior sobre la Trinitat divina.

Javier Velasco-Arias

dimarts, 17 de febrer de 2015

Jesús i el dolor


La Delegació de Pastoral Universitària us convida a la conferència sobre «Aproximació a la figura de Jesús», una sèrie de conferències amb dinar inclòs; aquesta vegada al menjador del Seminari Conciliar de Barcelona (c/Diputació 231, Barcelona).

A càrrec de Lluís Serra«Jesús i el dolor»

Data: 25 de febrer; al 
Seminari Conciliar de Barcelona (c/Diputació 231, Barcelona), de 14 a 15:30h.


dijous, 29 de gener de 2015

Bíblia de la comunitat

«Bíblia de la Comunitat» 


Cap església sense Bíblia, cap família sense Paraula de Déu 


En l’Exhortació postsinodal Verbum Domini el papa Benet XVI va escriure:
«Els Pares sinodals suggereixen que en les esglésies es destini un lloc de relleu on es col·loqui la Sagrada Escriptura també fora de la celebració. En efecte, cal que el llibre que conté la paraula de Déu tingui un lloc visible i d’honor en el temple cristià» (núm. 68).
Aquesta nova edició bíblica té un format gran, tamany DIN-A4. L'Associació Bíblica de Catalunya i el CPL ofereixen aquesta edició a totes les esglésies de les nostres diòcesis i a les llars que desitgin entronitzar la paraula de Déu i fer-ne un punt de referència de la pregària i la convivència familiars.
La «Bíblia de la comunitat» (#BCom) sortirà al carrer el proper día 15 de març, al preu de 60 €.
Els qui encarreguin exemplars d'aquesta Bíblia fins al dia 10 de març, tindran un descompte del 25%: podran obtenir-la per 45 € i sense gastos d'enviament (la rebran com a paquet postal entre els dies 15 i 25 de març).
* Tota la informació i la butlleta de comanda: http://www.cpl.es/BCom.htm
* També podeu llegir la carta de presentació de la #BCom, signada per Joan Magí, president de l'ABCat, i Jaume Fontbona, president del CPL: 
      http://www.abcat.cat/biblia-de-la-comunitat/


dimecres, 21 de gener de 2015

Jesús i l'amistat

La Delegació de Pastoral Universitària us convida a la 3a conferència sobre «Aproximació a la figura de Jesús», una sèrie de conferències amb dinar inclòs; aquesta vegada al menjador del Seminari Conciliar de Barcelona (c/Diputació 231, Barcelona).

A càrrec de Pere Borràs«Jesús i l'amistat»

Data: 30 de gener; al 
Seminari Conciliar de Barcelona (c/Diputació 231, Barcelona).

dimecres, 14 de gener de 2015

«Dóna'm aigua» - Unitat dels cristians


Us convidem a participar en un acte ecumènic, en el marc de la «Setmana de pregària per la unitat dels cristians» (18 al 25 de gener de 2015), a la Llibreria Paulines de Barcelona: dissabte 24 de gener, a les 18 h.

Comptarem amb la presència de:
- Aurel Bunda, prevere de l'Església ortodoxa romanesa de Sant Jordi a Barcelona; arxipreste responsable de les 22 parròquies de l'Església ortodoxa romanesa a Catalunya i Aragó.
- Narcís de Batlle, pastor de l'Església evangèlica de Reus; secretari de la IBEC (Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya).
- Javier Velasco-Arias, biblista laic, professor de Bíblia a l'ISCREB (Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona)

i com a moderador Quique Fernández, coordinador de l'Escola d'Animació Bíblica de Barcelona.

«És més el que ens uneix que el que ens separa»