diumenge, 1 de desembre del 2013

«Evangelii gaudium»

L'exhortació apostòlica «Evangelii gaudium» ha creat tot un món de reaccions, la majoria d'elles molt positives, tant en l'entorn creient com en el no creient.

És un document, tot ell, ple d'evangeli, de cites bíbliques.  I molt agosarada en moltes de les seves afirmacions.

Podeu llegir i descarregar l'exhortació, en català, a: 

http://www.catalunyareligio.cat/sites/default/files/EvangeliiGaudium.catala.pdf

El «Full dominical» de l'Arquebisbat de Barcelona ha publicat un breu comentari del Dr. Salvador Pié-Ninot (expert anomenat pel Papa en el Sínode sobre La nova evangelització) sobre la mateixa, del qual ens volem fer ressò:

Després del primer document del papa Francesc sobre La llum de la fe, provinent d’un text de Benet XVI, s’esperava aquesta Exhortació apostòlica, El goig de l’Evangeli, publicada el 24 de novembre, que recull el Sínode sobre La Nova Evangelització i que, alhora, es converteix en el seu document programàtic. El contingut i el to el fan un text excepcional tenint present que sobre la seva temàtica «no és convenient que el Papa reemplaci els episcopats locals» i per això afirma que «percep la necessitat d’avançar en una saludable descentralització» (n. 16).
Un dels punts més nous és «La transformació missionera de l’Església», que porta a «una pastoral en conversió»: aquí rau la «inaplaçable renovació eclesial», que es descriu amb un realisme no habitual en aquests documents (n. 25-33). Com a segon punt s’afronta amb precisió teològica la qüestió de la jerarquia de veritats (n. 34-39), cosa que no es dóna quan, segons el Papa, «es parla més de la llei que de la gràcia, més de l’Església que de Jesucrist, més del Papa que de la Paraula de Déu». Per això, s’afirma que l’Església és «una mare de cor obert» (n. 46-49).
Extremadament propers són els capítols següents amb l’original sobre «la crisi del compromís comunitari» (cap. II), el nuclear sobre l’«anunci de l’Evangeli» (cap. III), el brillant sobre «la dimensió social» (cap. IV) i la cloenda: «Evangelitzadors amb esperit» (cap V). Un document excepcional, doncs, per al moment present!

Afegim el vídeo - entrevista, fet per l'Arquebisbat de Barcelona

dimarts, 1 d’octubre del 2013

Quarantè aniversari de l'«Associació Bíblica de Catalunya»

Quarantè aniversari de la nostra Associació Bíblica de Catalunya, concretament el dia 21, festa de sant Mateu, apòstol i evangelista.

Per celebrar-ho us convoquem doncs a la TROBADA DE SOCIS que tindrà lloc el dissabte 26 d’octubre del 2013 a Tarragona.També poden assistir tots els simpatitzants que ho desitgin.

Lloc de la trobada: El Seminari - C/ Sant Pau, n.4 - Tarragona
Horari: 
10.30: Acolliment al Claustre de sant Pau 
11.00: Celebració de la Paraula 
11.30: 40 anys de l’ABCAT, a la sala Santa Tecla 
13.00: Concert Vermut amb el grup «Canta la teva fe» 
14.30: Dinar 
En acabar el dinar hi haurà tres visites, a escollir, per completar la diada: 
- Visita al Museu Bíblic Tarraconense 
- Exposició «L’Església de Tarragona (1936-1939). Testimonis de la fe».
- Visita a la Catedral de Tarragona, recentment restaurada 

Tota la informació a l'enllaç:
http://www.abcat.org/portal/Trobada2013.pdf


 «La BCI tornà a neixer»
Amb motiu de la celebració del quarantè aniversari de l'ABCat es farà públic la creació de una nova web, on es podrà consultar la «Biblia Catalana, traducció interconfessional», amb la versió de l'última edició: amb cercadors, vocabulari, notes, etc. Es podrà consultar en dos dominis diferents: www.bci.cat i www.labiblia.cat. I molt aviat per a: Android, iPhone, iPad...

dimecres, 11 de setembre del 2013

XXIV Jornadas de la ABE: «La Biblia como literatura. La Biblia en la literatura»


Las Jornadas de la «Asociación Bíblica Española» (ABE), en el seminario de Monte Corbán, Santander, transcurrieron en el marco de la celebración de los 40 años de la Asociación, los días 2 al 4 de septiembre de 2013.

Las tres ponencias, que configuraron el desarrollo de las Jornadas, giraron en torno al título de las mismas: «La Biblia como literatura. La Biblia en la literatura».

·         «La Biblia y su intertextualidad», por Gregorio del Olmo Lete (catedrático emérito de la Universidad de Barcelona).

El Dr. del Olmo argumentó que la lengua se transmite como un relato y que este hecho está en la base de la intertextualidad. La cultura, afirmó, es un proceso de transformación y de transmisión. En este contexto, la Biblia se nos presenta como un relato de la experiencia del encuentro con Dios, una experiencia de lo divino.

Hay, continúo, una intertextualidad ascendente y una intertextualidad descendente. La Biblia depende de un contexto cultural anterior (intertextualidad ascendente). El AT es la intertextualidad ascendente del NT, como su dependencia más intrínseca.

Por su parte, el AT presenta diversas intertextualidades. En los relatos de la Creación se parte de una intertextualidad anterior: los relatos babilónicos. Los autores bíblicos no sólo conocían los relatos sino, también, su representación: unos relatos que se representaban en forma teatral. Los israelitas conocen, han visto estos relatos en su exilio babilónico: el Enúma Elish. El redactor bíblico transforma estos relatos, aunque manteniendo elementos que permiten identificarlos. El relato del diluvio es una «copia» de un relato anterior: el Atrahasis; el prólogo y el epílogo de la  narración bíblica lo trasforma, cambia su motivación. El libro de José sigue el esquema de la novela egipcia de los dos hermanos.

Volvemos a encontrar intertextualidad en los libros sapienciales, que en algún caso se convierte en copia o cita de otros textos: Proverbios o Cantar de los Cantares son dos ejemplos claros de esta intertextualidad ascendente. Algo similar pasa con el libro de Job. En la escatología encontramos también antecedentes cananeos; dos ejemplos serían la teología sobre al muerte y la resurrección en Pablo o la escatología de Is 27.

Respecto a la intertextualidad descendente, los relatos de Adán y Evan se hacen presentes en abundante literatura posterior. Los temas del origen de la vida, la existencia y origen del mal, la sexualidad, etc. son una actualización antropológica de los textos de la Biblia.  El Éxodo será leído desde una perspectiva política. El mito de los orígenes de la nación norteamericana es una lectura de intertextualidad descendente del relato bíblico. O también el uso del libro del Cantar de los Cantares como paradigma del lenguaje místico. Los ejemplos de intertextualidad descendente son múltiples en la literatura clásica y en la actual.

·         «La Biblia y sus traducciones en la historia del español», por Claudio García Turza (Catedrático de la Universidad de la Rioja)

El ponente comenzó hablando de las influencias de la Vulgata: La Vulgata, y su antecedente la Vetus latina, está influenciada por los moldes lingüísticos de la lengua griega, afirmó. La Vulgata acaba siendo un texto aceptado, reverenciado y propagado, desde la perspectiva de la influencia del latín. El texto latino del Antiguo Testamento, en la Vulgata, es auténticamente una traducción a partir de los textos hebreos, arameos y griegos, por parte de san Jerónimo. El Nuevo Testamento, por el contrario, es una revisión de la traducción de la Vetus latina.

Los rasgos más característicos del español escrito se encuentran ya en la Vulgata, argumentó. Las influencias del cristianismo y de la Biblia (en sus traducciones al latín) han dejado una indeleble huella en la lengua española.

Los pensadores cristianos utilizarán el llamado «nuevo futuro» (en latín), con una clara orientación ética, entendido desde una perspectiva interior y, por consiguiente, no sólo externo. La renovación del futuro latino debe considerarse como uno de los elementos más importantes influenciados por el cristianismo, en general, y la Biblia, en particular. No será éste la única influencia, aunque sí una de las más importantes. También influenciarán en la lengua española: los adverbios acabados en «mente», la desaparición del neutro, etc.

 ·         «Biblia y literatura: la mirada del escriturista», por José Manuel Sánchez Caro (Catedrático emérito de la Universidad Pontificia de Salamanca)

Comenzó, el Dr. Sánchez Caro, afirmando que Luis Alonso Schoekel seguramente es el pionero, en lengua castellana, en el estudio de la Biblia como literatura. Aseverando, seguidamente: La influencia de la Biblia en la literatura es innegable.

La fuerza literaria de la Biblia influye primeramente en judíos y cristianos, como referente de su fe. Las traducciones a las diferente lenguas, constituye un segundo momento. El contacto «confesional» y, también, cultural de la Biblia con la literatura será decisivo. La Biblia es una obra clásica, continúo; tiene una capacidad de mensaje que traspasa todos los tiempos… Sin el pueblo judío, sin la comunidad cristiana la Biblia no hubiese tenido la influencia literaria que ha alcanzado.

Señaló cuatro presupuestos a tener en cuenta:

1.      Distinción entre Biblia y Sagrada Escritura. La Biblia es un conjunto de libros de diversa procedencia y cronológica; una obra literaria; pertenece a la humanidad entera. Sagrada Escritura, por su parte, es un conjunto de libros admitidos como normativo para una comunidad creyente.
2.      La comunidad creyente que admite la Biblia como literatura y como normativa.
3.      Los que consideran la Biblia como literatura, pero rechazan cualquier tipo de inspiración divina.
4.      Acercamiento literario, pero no cerrados a otros tipos de lecturas; exigiendo respeto a unos y a otros.

Y, aclaró, según su criterio, las actitudes adecuadas a los diversos presupuestos:

a) Como creyentes no podemos rechazar las aproximaciones literarias, aunque se queden en sólo estas aproximaciones.

Todas las aproximaciones están condicionadas por una precomprensión propia. El reconocimiento de esta realidad es necesario.

b) La Biblia no es propiedad exclusiva de los creyentes judíos y cristianos. Es también una obra literaria de primer orden.

c) El estudioso cristiano de la Biblia debe dedicar también una parte de su tiempo al estudio de la literatura.

d) El estudioso cristiano que dedica también parte de su tiempo al estudio de la literatura conseguirá una mayor perspectiva en el estudio bíblico y del influjo de la Biblia en la literatura general.

Acabó concluyendo: el descubrimiento de la Biblia por el estudioso literario no debe dejarnos indiferentes. La colaboración interdisciplinar, el enriquecimiento que supone, el respeto, un nuevo areópago, etc. lo convierten en necesario.
  
Junto a las tres ponencias, las Jornadas propiciaron el trabajo de los diferentes seminarios permanentes de la Asociación Bíblica Española: Antiguo Testamento, Nuevo Testamento, Antiguo Testamento en el Nuevo Testamento, Biblia y Pastoral, y Biblia y Antiguo Oriente.

En la Asamblea general de los asociados se reeligió como director a Santiago Guijarro, como secretario a David Álvarez y como subdirector a Carmen Bernabé. Como vocales fueron elegidos: Juan Chapa, Guadalupe Seijas, José Luis Barriocanal y Álvaro Pereira.

Se recordó y celebró los 40 años de la ABE, con la presencia de tres de los directores en este período: Rafael Aguirre, Juan Miguel Días Rodelas y Santiago Guijarro. Hubo un recuerdo especial por los fallecidos, que ya gozan de la presencia de Dios-Padre, y se leyó dos cartas de dos históricos directores ausentes: Vicente Collado y Julio Trebolle. Después de una breve intervención de cada uno de los directores presentes, pudimos disfrutar de un vídeo conmemorativo, preparado por Carmen Bernabé: «Breve historia de la ABE (1970-2013)».


También hubo un hueco para la presentación de las novedades de publicaciones de los asociados,  y el saludo a los presentes del biblista argentino Jorge Blunda, invitado a las Jornadas, que presentó a los participantes la recién creada «Asociación Bíblica Argentina», con escasamente un año y medio de vida.

Javier Velasco-Arias

dimarts, 2 d’abril del 2013

La Pasqua i la Bíblia

Entrevista a TV3, al programe «Signes del Temps», al biblista Javier Velasco-Arias

dimecres, 9 de gener del 2013

Secretariat d'Animació Bíblica de l'Arquebisbat de Tarragona


L’any 1963 publicada la Constitució Dogmàtica Dei Verbum del Concili Vaticà II, un petit grup de professors i estudiosos de la Bíblia, reunits a Montserrat, començàvem les Jornades de Biblistes de Catalunya.

Les nostres reunions es tornaren interconfessionals amb la presència d’alguns pastors protestants evangèlics. Tots plegats ens sentíem animats constatant les paraules de la Dei Verbum: “En els llibres sagrats el Pare que és al cel surt ple d’amor a rebre els seus fills i s’hi enraona; i en la paraula de Déu hi ha tanta de força i de poder, que esdevé sosteniment i vigor per a l’Església, i fortalesa de la fe, aliment de l’ànima, font pura i perenne de vida espiritual per als fills de l’Església”. (DV 21).

A les Jornades del 1973 es decidí crear l’Associació Bíblica de Catalunya (ABCat), i el 21 de setembre del 1974, festa de Sant Mateu, Apòstol i Evangelista, l’Arquebisbe de Tarragona Dr. Josep Pont i Gol escrivia aquestes paraules: “havent estat vistos, estudiats i examinats els Estatuts de l’Associació Bíblica de Catalunya, en suficient diàleg amb l’equip promotor de l’Associació i en diferents reunions de la Conferència Episcopal Tarraconense, i havent estat acceptats en la seva definitiva redacció pels Prelats de la mateixa, aprovo en aquesta Arxidiòcesi de Tarragona la susdita Associació Bíblica de Catalunya i els Estatuts pels quals haurà de governar-se”.
L’ABCat, d’acord amb la Dei Verbum, agrupa els biblistes i els altres col·laboradors de la Paraula a Catalunya que desitgen unir totes les forces per “investigar i exposar els llibres sants, de manera que el major nombre possible de servidors de la paraula divina pugui distribuir profitosament al poble de Déu l’aliment de les Escriptures” (DV.23).

Per a concretar, vigoritzar i afavorir millor aquesta tasca de l’ABCat a l’arxidiòcesi, l’Arquebisbat de Tarragona creà el Secretariat de Pastoral Bíblica, que actualment porta el nom de Secretariat d’Animació Bíblica, fidel a les paraules del Papa Benet XVI en l’exhortació apostòlica Verbum Domini: “El Sínode ha convidat a un esforç pastoral particular per a ressaltar el lloc central de la Paraula de Déu en la vida eclesial, recomanant «incrementar la “pastoral bíblica”, no en juxtaposició amb altres formes de pastoral, sinó com a animació bíblica de tota la pastoral.»

No es tracta, doncs, d’afegir cap trobada a la parròquia o a la diòcesi, sinó d’aconseguir que les activitats habituals de les comunitats cristianes, de les parròquies, de les associacions i dels moviments, s’interessin realment pel trobament personal amb Crist, que es comunica en la seva Paraula.

Així, ja que «la ignorància de les Escriptures és ignorància de Crist», l’animació bíblica de tota la pastoral ordinària i extraordinària portarà a un major coneixement de la persona de Crist, revelador del Pare i plenitud de la Revelació divina. Per tant, exhorto els pastors i fidels a tenir en compte la importància d’aquesta animació. Per això, cal també dotar d’una preparació adequada els sacerdots i laics perquè puguin instruir el poble de Déu en el coneixement autèntic de les Escriptures” (VD 73).

Així, doncs, la tasca del Secretariat d’Animació Bíblica de l’arquebisbat de Tarragona està íntimament lligada a l’existència i a les activitats de l’ABCat.

Un dels fruits de l’ABCat és la publicació de la Bíblia Catalana traducció interconfessional (BCI). Procurem mantenir sempre viu el text de la BCI, revisat el novembre del 2011 i presentat en Bíblies de format normal,. de butxaca, gran, edició Popular, sense notes i amb il·lustracions, bíblia informàtica  (preparem una edició ampliada).

Tenim també les edicions del Nou Testament, format normal i format en lletra gran.

És la nostra resposta a les paraules de la Dei Verbum:
“I com que la paraula de Déu s’ha de trobar tostemps a l’abast, l’Església procura amb sol·licitud maternal que es facin versions adients i rectes en les diverses llengües, sobretot a base dels textos originals dels Llibres Sagrats. I si se’n presenta l’oportunitat i amb el consentiment de l’autoritat eclesiàstica, aquestes versions també es realitzen en col·laboració amb els germans apartats, podran ésser usades per tots els cristians.” (DV 22)

Una de les tasques del Secretariat d’Animació Bíblica és procurar que els textos bíblics estiguin a l’abast de tothom, sobretot en les parròquies i en els grups de catequesi.

Aquesta tasca es complementa facilitant les ajudes  necessàries per a una bona lectura del text bíblic: textos de investigació com Scripta Bíblica, llibre anual on s’editen els treballs des biblistes catalans i d’altres  llengües que desitgen col·laborar en el intercanvi de coneixements bíblics; eines per ajudar la lectura vivencial de la Paraula com Carpetes per a llegir la Bíblia en grup.

Tenim encomanada l’organització dels Cursos Bíblics d’estiu: una setmana del mes de juliol, el 2012 han complert els 39 anys d’existència, últimament els fem conjuntament amb l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós. Col·laborem també amb el Museu Bíblic Tarraconense, i en promoure l’ajuda als cristians de Terra Santa.

En la implicació diocesana en l’estudi de la paraula de Déu a l’arquebisbat de Tarragona treballem en la promoció de l’estudi de la Bíblia per correspondència. Uns cursos molt bàsics aptes per a individus, matrimonis i grups, sis o set blocs per estudiar un llibre d’octubre a maig. Amb la col·laboració de la Delegació Diocesana de Missions, enviem també aquests cursos als missioners diocesans escampats per tot el món.

Tota aquesta tasca demana persones que hi treballin.
El Secretariat d’Animació Bíblica del nostre arquebisbat compta amb un grup de 18 voluntaris encapçalats per un director i un subdirector nomenats pel nostre arquebisbe Jaume.

Estem contents de la nostra implicació en els treballs de l’ABCat seguint les indicacions del Concili Vaticà II:
“El Sant Concili també exhorta amb vehemència i en particular tots els fidels, principalment els religiosos, a aprendre “el coneixement excels de Jesucrist” (Fl 3,8) en la lectura freqüent de les divines Escriptures. “Car la ignorància de les Escriptures és ignorància de Crist”. Cal, doncs, que s’acostin de bona gana al mateix sagrat text, tant per mitjà de la Sagrada Litúrgia farcida d’expressions divines, com pel camí de la lectura piadosa, o per instruccions adaptades a aquesta finalitat i per d’altres mitjans, que ara lloablement s’estenen arreu amb l’aprovació i la protecció dels Pastors de l’Església” (DV 25).

Aquesta és també la nostra col·laboració a la celebració de l’any de la fe:
«La porta de la fe» (cf. Ac 14, 27), que introdueix en la vida de comunió amb Déu i permet l'entrada en la seva Església, està sempre oberta per a nosaltres.
Es travessa aquest llindar quan la Paraula de Déu s'anuncia i el cor es deixa plasmar per la gràcia que transforma”(PF 1).

Joan Magí Ferré,
director del Secretariat d’Animació Bíblica.
Arquebisbat de Tarragona