diumenge, 8 de maig del 2016

Seven & nine


Si haguéssim optat per triar com a títol de l'article només «Seven», segur que a molts els recordaria la pel·lícula de suspens, estrenada als EUA el 1995 i dirigida per David Fincher, més coneguda comercialment per «Se7en», i reposada últimament per alguna cadena de televisió: dos detectius, protagonitzats pels actors Morgan Freeman i Brad Pitt, investiguen una sèrie d'assassinats relacionats amb els set pecats capitals.

El número set és molt freqüent tant en la Bíblia com en la Teologia: set són els dies de la Creació, set els dons de l'Esperit Sant, set els sagraments, set els pecats capitals, set les virtuts (3 teologals + 4 cardinals) i un llarg etcètera. I és que la xifra set indica plenitud en la numerologia bíblica.

Dins d'aquesta dinàmica, tractarem els anomenats set dons de l'Esperit Sant, però, també, el fruit de l'Esperit que pren forma enneagonal: Seven & nine. Partirem de dos textos, un de l'Antic i un altre del Nou Testament.

§ Els set dons de l'Esperit Sant

Si llegim el text del llibre d'Isaïes que trobem a les nostres Bíblies ens trobarem que no ens surten els comptes, que en el llibre profètic apareixen sis i no set dons atribuïts a l'Esperit del Senyor.

Un rebrot naixerà de la soca de Jessè, brotarà un plançó de les seves arrels. L'Esperit del Senyor reposarà damunt d'ell: esperit de saviesa i d'enteniment, esperit de consell i de fortalesa, esperit de coneixement i de reverència pel Senyor (Is 11,1-2).

En canvi, el Catecisme de l'Església Catòlica esmenta set dons:

Els set dons de l'Esperit Sant són: saviesa, intel·ligència, consell, fortalesa, ciència, pietat i temor de Déu. Pertanyen en plenitud al Crist, Fill de David (cf. Is 11,1-2). Completen i porten a la seva perfecció les virtuts de qui els reben. Fan els fidels dòcils per obeir amb promptitud a les inspiracions divines. (CEC 1831).

La tradició que els dons de l'Esperit són set ens ve d'algunes versions gregues i llatines antigues que afegien el do de la pietat als sis que trobem a la Bíblia hebrea. I, a més, curiosament el «temor reverencial» del text hebreu és traduït per «pietat» (εὐσεβείας) en la versió grega dels LXX.

El «rebrot de la soca de Jesè», de què parla el text profètic, és llegit habitualment des d'una perspectiva messiànica. En aquest personatge futur convergiran els dons de l'Esperit de Déu, dons concedits parcialment a alguns dels patriarques, però que en ell confluiran: 

Gràcies a la plenitud de l'Esperit, el nou personatge condensarà en si mateix les qualitats dels personatges més importants de l’Antic Testament. Posseirà la saviesa i la intel·ligència de Salomó, la fortalesa i el consell de David, la reverència i el coneixement de Déu que són propis de Moisès. Una intervenció divina extraordinària i una col·laboració humana activa iniciaran una època de justícia i de pau.
(Benito MARCONCINI, Guía espiritual del Antiguo Testamento. El libro de Isaías 1-39,  Madrid 2000, p. 31).

Aquesta lectura que és aplicada al Messies, en el cristianisme a Jesús de Natzaret, és extensible a tota la comunitat creient. Tota ella pot, unida a Jesús, per la força de l'Esperit Sant, participar d'aquests dons. Dons que ja són presents en l'Antic Testament, però que en el Nou apareixen amb un dinamisme imparable.

§ El fruit de l'Esperit

Si la qüestió del nombre de dons de l'Esperit presentava un cert conflicte: petit, intranscendent; en el fruit de l'Esperit la dificultat és una mica més gran, encara que no insalvable.

El text bíblic en qüestió és de Pau i contraposa el fruit de l'Esperit a les obres de la carn, enumerades anteriorment (cf. Gal 5,19-21).

El fruit de l'Esperit és aquest: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d'un mateix. La Llei no és contrària a res d'això. (Gal 5,22-23).

D'altra banda, llegim al Catecisme de l'Església Catòlica una tradició de dotze fruits diferents.

Els fruits de l'Esperit són perfeccions que forma en nosaltres l'Esperit Sant com a primícies de la glòria eterna. La tradició de l'Església enumera  dotze: «caritat, goig, pau, paciència, longanimitat, bondat, benignitat, mansuetud, fidelitat, modèstia, continència, castedat» (Gal 5,22-23, vg.). (CEC 1832).

Alguns testimonis textuals, sobretot de diversos Pares de l'Església, inclouen la llista àmplia de dotze fruits, de la qual es fa ressò el Catecisme; i que no són més que explanació dels nou que trobem en el text bíblic citat. Una cosa similar passa amb l'ús del plural (καρποὶ) i no el singular (καρπός), que és l'opció més adequada, des de la crítica textual.

El multiforme fruit de l'Esperit supera amb escreix les obres de la carn, més encara, contra ell no hi ha llei, no hi ha norma que valgui. Obre una nova perspectiva: la de l'Esperit de Déu. Una Bona notícia, un món nou, una realitat renovada ... És possible que l'ésser humà visqui estimant, joiós, en pau, etc. El bé és la realitat de Déu, de l'Esperit, i el mal no té força suficient contra ell: ha estat derrotat.

Vivim en el temps de l'Esperit i això és una Bona notícia: la millor notícia possible.

Javier Velasco-Arias

(Publicat a la revista digital: Creure i Saber 5 (2016), 22-24)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada